Interacció18: la humanitat dels humans

24.10.2018

Parlar de cultura i no allunyar la seva tasca de la de l’educació. Aquest era l’objectiu principal de les jornades Interacció d’enguany, que es titulaven “Sobre la humanitat dels humans”. Entenent que la humanitat s’enriquirà en el moment en què deixem de separar el món cultural i l’educatiu, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona va convidar tècnics culturals dels ajuntaments de la comarca a discutir sobre aquesta temàtica, guiada per la filòsofa Eulàlia Bosch.

Les jornades Interacció18 durant la ponència de Cesc Gelabert i Marina Vegué | Foto: Óscar Giralt per la Diputació de Barcelona.

“La cultura és l’expressió de la vida humana i l’educació és la vida eterna de la cultura”. Amb aquesta sentència preparava Eulàlia Bosch, filòsofa, escriptora i especialista tant en art com en educació, el programa d’Interacció18 que va tenir lloc entre els dies 9 i 11 d’octubre. Els tres nuclis temàtics de la jornada eren el viatge, com a irrefrenable desig de coneixement; la traducció, com la capacitat de fer de les experiències històries; i l’educació, com a camí per seguir avançant de la forma més humana possible.

De fet, La humanitat dels humans portava implícita una idea de llegat, de pensar sobre què deixem a les generacions posteriors, i com l’educació i la cultura poden ajudar-nos a millorar el panorama. A més, “aquest concepte honora els avantpassats que han esdevingut clàssics insubstituïbles”, deia Bosch, “i permet percebre la responsabilitat de tenir cura de la xarxa d’enllaços en la qual està inscrita la vida en totes les seves formes”. La proposta abordava aquesta perspectiva a través de la mirada de diferents convidats, i sempre amb el record de dues persones en ment: John Berger, reconegut crític d’art, i Eduard Miralles, gestor cultural català que ens va deixar aquest agost.

La tria de ponents era variada: des de filòsofs a científics, passant per poetes, directors de museus, antropòlegs, arquitectes i tot tipus d’artistes i investigadors. En total, una trentena de persones van dir la seva a les jornades, permetent als assistents conformar una xarxa d’idees que, al cap de tres dies, eren més complementàries del que al principi hagués pogut semblar. Per exemple, Juan Luis Arsuaga, paleontòleg que codirigeix excavacions com la de la serra d’Atapuerca (Burgos), explicava que “conservem encara dins nostre l’home prehistòric i de vegades el deixem sortir, en els nens és molt poderós”, i tan sols cinc minuts després, el poeta i científic català David Jou recordava que “tenim un arrelament còsmic extraordinari que ens vincula a una sèrie d’estrelles i planetes”.

Algunes de les ponències més destacades van ser les de Cesc Gelabert, premiat ballarí i coreògraf català; Mary Ann Newman, traductora nord-americana que demostra constantment el seu amor pel català; Marina Garcés, filòsofa, i Ben Okri, poeta i novel·lista nascut a Nigèria, que va fer delir al públic parlant de com ha de ser un narrador, de la importància dels somnis i de la imaginació, i de la diferència entre la llengua materna i la paterna.

Però el programa d’Interacció18 no s’exhauria només durant els tres dies de debat. Enguany, el projecte continua amb una oferta de laboratoris que abordaran de manera pràctica la relació entre els conceptes de cultura i d’educació en el territori. Aquests laboratoris s’organitzaran de forma descentralitzada i inclouran presentacions i rutes pel territori, per tal d’aproximar nous relats i connectar projectes entre els diferents agents culturals que treballen per la Diputació de Barcelona. La humanitat dels humans encara té corda per estona.