Institut Barcelonès d’Art: entrar persona i sortir artista

“Aquí un pot entrar sense haver agafat mai un llapis i sortir artista”, diu Toni Serès fent referència al nou Institut Barcelonès d’Art que ell mateix dirigeix. No ofereix cap fórmula màgica, sinó un mètode pedagògic que uneix la tècnica artística i la història de l’art. Tot plegat neix dins del Reial Cercle Artístic de Barcelona, que n’impulsa la creació davant la demanda dels socis.

Al carrer Casanova, 117, s’hi ha creat un nou centre formatiu que no pretén estudiar l’art per a entendre la història, sinó estudiar la història per a entendre l’art. És l’Institut Barcelonès d’Art, una inciativa del Cercle Artístic de Barcelona, i ofereix un curs anomenat Panorama d’art. Aquest es pot dur a terme entre dos i tres anys, depenent de la velocitat de cada alumne, precisament perquè cadascú rep una atenció individualitzada. La formació es divideix en tres parts: de la prehistòria a la modernitat; del Barroc a les Avantguardes, i del Surrealisme en l’actualitat.

La filosofia del curs s’inspira en l’escola alemanya Bauhaus. El funcionament és el següent: cada alumne escull un concepte artístic de l’època determinada en què estan centrats, i el tutor l’ajuda a desenvolupar el projecte tenint en compte com s’entenia el concepte en qüestió a l’època. “Aprenem sobretot des de les emocions”, diu el director i tutor del centre, “No volem que es quedin només amb les dades, sinó que aprenguin dels llibres i captin les sensacions”.

A cada inscrit se li assigna un tutor. De moment són dos: Toni Serès i Jordi De Moya, els dos llicenciats en Belles Arts. Ells s’adapten al ritme i al nivell de l’aprenent. Dins de les hores d’obertura del centre, tothom pot acudir en qualsevol moment al seu tutor. La intenció dels professors de l’Institut Barcelonès de l’Art és acompanyar l’artista en el desenvolupament del procés creatiu. Les obres finals, diu Serès, són el resultat de l’aprenentatge tècnic de l’escola, sumat a “la gràcia” de cadascú.

En realitat, el mètode que proposa l’institut és similar a les propostes educatives d’Escola Nova 21: treballar per projectes. Allunyar-se de les classes magistrals. Aquest és un dels canvis que més agraeix Consuelo Buesa, una de les alumnes del centre, que anteriorment havia estudiat disseny a l’Escola Massana: “Quan véns d’una educació molt racional et tornes fred treballant”, reflexiona Buesa; “Però aquí ens allunyem d’això, tenim molt llibertat i apliquem l’art al mateix temps que aprenem història”.

Tot i que feia 12 anys que la dissenyadora no agafava el pinzell, en les seves obres –exposades al mateix Institut- s’hi nota un coneixement de la tècnica i dels colors. No és el cas de Julio Marcotegui, enginyer químic que no tenia experiència en la creació artística. “Tots aprenem de tots perquè veiem la feina dels altres”, explica Julio, “Com que compartim espai, podem veure les classes i els consells que el tutor dóna als companys“. Tant Julio com Consuelo hi estan d’acord: quan algú acaba una obra, és un èxit col·lectiu.

El Cercle Artístic ha de tenir un Institut?

El Reial Cercle Artístic de Barcelona és una institució de la societat civil barcelonina centrada en les arts plàstiques. Es va crear l’any 1881, i en els seus 136 anys d’història “ha tingut moments brillants i d’eufòria, però també de guerres i complicacions”, recorda el seu director, Josep Felix Bentz. Malgrat tot, ell mateix afirma que el Cercle arriba al 2017 amb el mateix esperit, “molt antic però molt contemporani”.

Felix suma vuit anys de presidència, en els quals assegura que hi ha hagut molts canvis i que s’ha posat en marxa un projecte ambiciós en l’aspecte social i econòmic de l’entitat. El centre, però, mai havia comptat amb activitat docent. Comptava amb espais per a treballar, per on havien passat artistes com Casas o Rusiñol, però “l’aprenentatge es versava en l’intercanvi entre artistes”, remarca el director.

Però si el Cercle Artístic mai havia impartit classes d’art, com és que des de l’any 1939 en el seu logo hi apareixien les paraules “Institut Barcelonès d’Art”? Es creu que els integrants de la institució ja havien intentat diversos cops crear un centre educatiu, però mai havia passat més enllà del desig. De fet, la primera referència que s’ha trobat de la idea de fer un institut és del 1892, ni més ni menys. Els associats del Cercle, però, sempre s’encallaven preguntant-se si l’organització havia de fer aquesta tasca, i mai es va tirar endavant.

Fins avui. Obrir l’Institut Barcelonès d’Art és, segons Josep Felix Bentz, una forma perquè el Cercle s’obri a la ciutat, promocioni la cultura i les arts i, és clar, creixi en associats. Les persones que s’inscriguin a l’oferta formativa ja són automàticament sòcies del Cercle Artístic i poden gaudir dels seus avantatges. El curs té un cost mensual de 63€, preu no gaire elevat dins del món de les escoles d’art.

De fet, l’escola ha tingut èxit fins i tot abans d’obrir-se. Sense haver començat oficialment, ja té inscrits 40 alumnes. Aquests tenen des de 17 fins a 80 anys, i són des de llicenciats en belles arts fins a no professionals. En els pròxims tres anys, el centre vol estar present en quatre barris barcelonins i comptar amb un total de 800 alumnes. A llarg termini, l’objectiu és tenir presència en tots els barris de la ciutat.