INSITU, art reivindicatiu en moviment

19.12.2015

Ja ha començat la 4a edició del festival INSITU. L’Arts Santa Mònica acull novament aquesta mostra de dansa contemporània de creació independent, que té lloc els dies 17, 18 i 19 de desembre al claustre del centre cultural. Dijous a les 19h es van poder veure les dues primeres peces de l’edició d’enguany.

"Yes we walk, yes we sit", Xavier Manubens | INSITU.

“Yes we walk, yes we sit”, Xavier Manubens | INSITU.

Es tracta de “La dona del sac”, interpretada per Arantza López i David Franch, i de “Yes we walk, yes we sit”, protagonitzada per Xavier Manubens. El claustre de l’edifici es va omplir de gent expectant per veure el treball escènic d’aquests creadors independents, que proposen espectacles que pretenen incentivar la reflexió (i la relació) entre el públic i l’artista més enllà de l’exhibició. Crear un espai de trobada a través de l’art en moviment.

“La dona del sac”, amb una posada en escena força espectacular, va intercalar la lectura de reflexions femenines amb la dansa a càmera lenta d’una protagonista arrossegant sacs molt pesants: metàfora de les dones immerses en la cultura patriarcal occidental. A mesura que l’espectacle avançava, diversos assistents es rellevaven per arrossegar el pes al llarg de la sala, per representar la col·lectivitat i la interacció, tot formant part de l’acció poètica proposada per Labuena Compañía. D’aquesta manera, el públic ocupava l’espai, passava a formar part del paisatge sonor i es convertia, també, en la dona del sac. “La dona del sac som totes” és el missatge significatiu i declaració d’intencions de l’espectacle. Fou una actuació de cadència arrossegada i parsimoniosa, allunyada voluntàriament del moviment titil·lant de les danses més enèrgiques.

Xavier Manubens, per la seva banda, es va plantar en un racó del claustre amb una cadira, un pinzell l i una màquina per polir fusta que s’endollava. La música de l’espectacle va el ser el soroll d’aquest aparell. Pacientment, Manubens es va posar a polir la cadira, trencant primer un barrot, després un altre, fins a quatre. Els darrers, amb més violència i menys paciència que el primer. Amb imatges a la gran pantalla del fons de la sala en què apareixia ell mateix col·locant-se en diferents postures damunt o al voltant de la cadira. Al final, després d’haver fet malbé els quatre barrons, s’hi va asseure. Equilibri precari. I la va acabar trencant, tant com va poder, amb estrebades de les seves anques. Una fúria difícil d’adjectivar. Reflexions en veu alta sobre Cos i Arquitectura. La reflexió? “Ara imagino un món sense cadires. Recuperar el nostre lloc”.

Tots dos espectacles van durar 30 minuts. Al final, hi va haver un col·loqui en què els artistes van explicar els seus respectius espectacles. Avui dissabte, de 19 a 21h, Marina Colomina i Magdalena Ptasznik interpretaran “Surplus” i Raquel Gualtero serà la protagonista de “Brut”. Ho podreu anar a veure, evidentment, in situ.