La reina valenciana

5.12.2013

Una innovació no neix d’un dia per un altre. Cada nova idea, cada petita revolució del pensament és fruit d’un llarg procés que implica sobretot establir ponts entre idees que provenen d’àrees del coneixement molt allunyades. A finals del segle XV es va produir a València la suma de idees que van transformar totalment la manera de jugar als escacs. I aquesta revolució es manté fins avui.

Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido

El primer ingredient d’aquesta nova idea és la figura reina dels escacs. Els escacs són l’evolució d’un joc persa, el xatranj, que es va estendre de la mà de l’imperi musulmà per diferents indrets del món. Arriben a Europa cap el segle X i entren al continent per diferents vies. Cada poble que l’acull li afegeix una novetat: canvien els moviments de les peces, el tauler està pintat de blanc i negre i, el que més ens interessa per la nostra història, algunes peces s’occidentalitzen: els elefants van passar a ser alfils i el ministre, la reina.

Sembla que aquesta reina va entrar als escacs inspirada per la reina Adelaida dona de l’emperador Otó I. Però encara era una reina amb un moviment pobre, sense gaire influència en la partida.

El segon ingredient que va revolucionar els escacs apareix a València. A finals del segle XV la reina Isabel I de Castella era una monarca poderosa, més que el seu marit. No deu ser casualitat, doncs, que jugadors d’escacs valencians s’emmirallessin en aquesta reina per donar un nou moviment a la peça de joc.

Tres valencians, Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar, van deixar escrita aquesta nova forma de jugar en un poema anomenat Scachs d’amor, datat d’entre 1470 i 1480. Pocs anys després un altre valencià, Francesc Vicent, va escriure Llibre dels jochs partits dels schachs en nombre de 100, un llibre que ja presentava exercicis i reptes per jugar als escacs amb la nova norma.

Però per tal que la revolució es consolidés, calia un tercer ingredient: la impremta. Dels primers llibres que s’escriuen a València no en queda cap exemplar. Però la impremta permet una ràpida extensió de les noves regles a través de diferents volums. El primer de què se’n té constància és l’obra del jugador d’escacs Luis Ramírez de Lucena Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido escrit l’any 1497.

Una innovació és la materialització d’una bona idea, requereix el seu temps i una mirada que abasti diferents coneixements. La reina dels escacs és fruit de l’adaptació d’una mecànica a la realitat occidental, d’una reina amb molt poder i, com no podia ser d’altra manera, d’una comunicació potent, en aquest cas de l’impremta. Sense aquests ingredients, potser els escacs només serien un joc que fa segles va gaudir de popularitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. M’encanten els escacs, interessant aquest article.
    També tinc entès que l’any 1008, el Comte Ermengol d’Urgell va especificar al seu testament que les seves peces d’escacs havien de ser cedides al Convent de Sant Giles (Sant Iú), a prop de Nimes, ara a França i llavors dominis catalans. Aquest és el testimoni escrit més antic que es té dels escacs a Europa.

    • Anònim, no fue en 1008 el Testamento del Comte Ermengol, … sino 1007. Hay una explicación histórica sobre “este” año de diferencia que bien saben muchos Licenciados en Historia medieval. Por cierto, que hace sólo un año ( Primavera de 2017 ), se descubrió una nueva citación del Ajedrez en los Pirineos ( por mi y por otra persona ), en este caso Ripoll, y también, sí, en este caso documentado claramente en 1008. Por cierto, el Conde Ermengol era primo hermano del Conde de Cerdanya, si además ves la concordancia de fechas aproximadas y la localización geográfica, a unos 80 Kms. de distancia ambas poblaciones, las conclusiones son evidentes. Hablo someramente de ello en un artículo y en otro futuro para la Fed. catalana de ajedrez. Ese documento de Ripoll se considera desde YA el segundo que ha habido en Europa tras el de La Seu d’Urgell, y claro, esto no se ha reflejado aun en la abundante bibliografía al respecto, al ser como se ve, su “descubrimiento” sólo cuestión de meses. ( Lee un poco la web que indico y en la introducción-Inici leerás algo al respecto )

  2. Oriol,
    Toda esta idea de “revolución” en el cambio de figura y sus nuevos movimientos de la reina del ajedrez por medio de Isabel la Católica es un pseudomito sin rigor histórico ( y sí, en cambio, excesiva literatura vacía ) refutado desde hace varios años por historiadores y figuras reconocidas de la Historia del ajedrez. Se ha escrito ya sobre ello hace años, incluso antes de que escribieses el artículo de 2013. Sería larguísimo explicártelo, pero si quieres, en un futuro, intentaría hacerte un resumen.