Indi visible, fragments del dietari

12.10.2018

La poeta Gemma Gorga ha publicat Indi visible, un dietari que presenta les seves reflexions i experiències després dels seus tres viatges a l’Índia. Publicat per Tushita Edicions, ha estat premiat amb el Premi Liberisliber “Pensa” 2018 en la categroia de no ficció. Us oferim els següents fragments d’Indi visible.

Gemma Gorga a l’Índia

 

Una incursió al centre de Delhi em porta a la conclusió necessària –com si es tractés d’un sil·logisme escolàstic– que Déu ha d’existir. Com podria, si no, funcionar una ciutat on res no funciona? Només cal mirar enlaire, on els manyocs de cablejat elèctric, amb milers d’endolls improvisats sorgits del no res per xuclar d’estranquis la llet de la llum, són omnipresents. Com és que no hi ha una apagada general, un curtcircuit còsmic capaç de fregir la ciutat sencera? Però l’hipotètic apocalipsi no s’esdevé mai. La vida continua. La gent compra dolços i els micos ensenyen les dents.

***

Cada idioma té una paraula comodí, una paraula que els nadius usen en un ventall tan ampli de circumstàncies que resulta gairebé impossible reduir-la a un significat unívoc i traduïble. Penso, per exemple, en l’expressió catalana Déu n’hi do. O en el rai. O en el you know de l’anglès nord-americà.

Llàstima que hagi trigat tant a esbrinar que, per als indis, la paraula comodí és yes. Eventualment, yes pot significar . Més sovint, yes significa no en tinc ni idea. La comprensió d’aquest país passa per saber destriar el primer yes del segon.

***

Envejo els artistes plàstics i els músics que traginen amunt i avall una prova tangible del seu art. Deu ser bonic sentir a les mans o a l’esquena la càrrega material d’allò que fem, constatar que tot plegat no és una fantasia etèria. Pesa, ergo existeix. El volum del violí. Els paquets rectangulars de fang. Els pinzells, els tubs, les làmines, els draps. L’olor de trementina. Les planxes de coure. El trípode. Per no dir res de la joia de posar-se un davantal i embrutar-se com una criatura.

El gerent més jove de la Sanskriti em demana quines són les meves necessitats materials com a creadora. Si jo ho sabés. Amb tot, responc “una finestra, i llum”. Aixeca una cella: “Only?”.

***

El dia s’ha llevat indiscutiblement primaveral. Els ocells estan cantaires; els treballadors, riallers; les flors, seductores; jo, mandrosa. Al cel, els núvols s’aprimen, com si comencessin a deshidratar-se, a xuclar-se carn endins. La calor pon petites gotes de suor semblants a espores al revers de cada superfície. S’acosta una fatalitat anomenada estiu.

***

Es posen a macerar uns quants claus d’olor en una tassa plena d’alcohol pur (aquest no és país per demanar mesures exactes o explicacions primfilades, així que continuem amb la recepta). Durant quatre dies, cal sacsejar la barreja de tant en tant perquè els components intimin i comencin a transformar-se l’un en l’altre, com diuen que fan els amants i els místics. El líquid anirà adquirint un color indecís, entre el cafè, la xocolata i la pols, senyal que anem per bon camí. Passats els quatre dies, ho filtrem i li afegim una quarta part d’oli de sèsam. Remenem, embotellem i etiquetem. A la posta de sol, quan comenci a fer-se fosc, ens untem la pell amb aquesta poció igualment fosca. Si hi tenim fe, els mosquits no se’ns acostaran. I si se’ns acosten, senyal que no tenim fe.

***

Homes arraïmats, repenjats aquí i allà, badoquejant. Quan descarrego les fotos que he fet aquesta matí d’Old Delhi, m’adono amb sorpresa que no hi surt cap dona. Com si es tractés d’un fenomen paranormal: les dones han de ser-hi, però no es veuen.

***

Les llàgrimes no són una resposta vàlida. La indignació no és una resposta vàlida. La indiferència no és una resposta vàlida. La resignació no és una resposta vàlida. La fotografia no és una resposta vàlida. La mala consciència no és una resposta vàlida. La ignorància no és una resposta vàlida. La denúncia no és una resposta vàlida. Trenta rupies, cent rupies, un milió de rupies no és una resposta vàlida. Quedar-se no és una resposta vàlida. Marxar no és una resposta vàlida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. L’Índia, ‘mare’ de tants pensaments. Un viatge a l’Índia ensenya més que cinc cursos universitaris.