‘Incerta glòria’, la història d’un gran malentès

15.09.2015

Incerta glòria és, segons Maria Bohigas, editora de Club Editor, un d’aquells casos particulars de la literatura. Tot i que parla d’una època contemporània que ja ens queda enrere —narra la història dels vençuts durant la guerra civil espanyola—, cada vegada té més ressò, fins i tot més enllà de les fronteres, ja que en els últims anys han proliferat les traduccions de la novel·la a idiomes com l’anglès o l’alemany.

Maria Bohigas

Maria Bohigas

Aquest any, a més, l’hem pogut veure al Teatre Nacional de Catalunya, en una adaptació d’Àlex Rigola, en què Aina Calpe ha fet el paper de carlana i Nao Albet, de Lluís de Brocà. “Rigola ha fet una adaptació sense apartar-se de la novel·la, més a prop del text recitat que del text interpretat”, en paraules d’Albet. Durant l’última jornada de La Setmana, Maria Bohigas, Àlex Rigola, Aina Calpe i Nao Albet han parlat d’aquesta novel·la i la versió teatral des del punt de vista dels dos personatges interpretats per Calpe i Albet. Per a Bohigas, aquesta adaptació es mira la novel·la des d’un altre angle i focalitza sobretot la mirada en els personatges. “Incerta glòria és la història d’un gran malentès entre cinc personatges”, assegura Bohigas.

“Quina va ser la relació entre vosaltres mateixos i els personatges que us va tocar interpretar?”, pregunta l’editora de Club Editor als actors. “Una de les característiques de la novel·la és que els personatges són molt humans i versemblants; no hi ha bons ni dolents, sinó persones com nosaltres”, precisa Nao Albet, que confessa que va costar-li empatitzar amb en Lluís, perquè “costa d’empatizar-hi”. Per a Aina Calpe, la carlana és un personatge dolç però alhora fred, d’uns cinquanta anys, més gran que ella: “Amb això, no hi podíem jugar, a escena”, i per això van decidir jugar amb la impossibilitat d’una relació amorosa entre una dona gran i un home jove, però també per les circumstàncies que els envolten: els dos personatges provenen de dos mons diferents. “Quan he d’interpretar un personatge, sóc neutral i deixo que el text m’entri i em transfiguri”.

“És difícil explicar com construeixes un personatge”, admet Àlex Rigola i, a continuació, parafraseja David Mamet, segons el qual a partir de les accions es poden determinar els personatges. Per tant, “les accions de Sales determinen els personatges de la novel·la”, afegeix Rigola. Per a Rigola, la grandesa dels personatges que Sales construeix és que no es poden controlar: “Sales parlava de les constel·lacions i l’univers, un espai en què, encara que sembli que sempre hi veiem el mateix, en el fons sempre hi ha alguna cosa que canvia. Això també passa en aquesta novel·la”.

Per a Bohigas, la carlana i en Lluís són “dos grans felins, la vocació dels quals és sobreviure i reproduir-se”, però també els “personatges més ambigus d’Incerta glòria”. Mentre que la carlana passa de ser una criada a Barcelona a la mestressa vídua —i amb dos fills— d’un castell a Olivel de la Virgen, en Lluís s’exilia a Xile, on es farà fabricant de pasta de sopa i serà el pare d’una abundant descendència —de la mateixa manera que Benguerel, amic de Sales, que es va exiliar a Xile i es va dedicar a la fabricació de medicaments.

Una de les escenes més important de la novel·la és el diàleg entre la carlana i en Lluís al castell d’Olivel de la Virgen, en què, en la seva solitud, la carlana explica quina és la seva relació amb el món. Una escena que s’ha pogut viure en directe a La Setmana, en una recitació magistral dels dos actors.

Alex Rigola

Alex Rigola

La correspondència que Joan Sales va mantenir amb Màrius Torres i Mercè Figueras durant la guerra civil marca un abans i un després a Incerta glòria. Tant Torres com Figueras estaven tancats en un sanatori, malalts de tubercolosi, i en les cartes que s’intercanvien “hi apareix realment la persona”. Tal com explicava Maria Bohigas en aquesta entrevista a VilawebIncerta glòria és “un trio d’homes enamorats de la mateixa dona, un conjunt de persones que es cartegen les unes amb les altres, figura que privadament. Però en realitat tots es llegeixen entre ells.”

Però darrere de quin personatge identifiquem Joan Sales? Segons Bohigas, “Sales és una carlana”, cosa que també opina Rigola: “Sales té l’edat de la carlana, més que la d’en Lluís”. Ara bé, segons Rigola, l’escriptor torna a fer el viatge de Lluís i reclama “el dret a la patacada i el valor per la passió, tot i el trist futur que espera tant a la Trini com a en Lluís posteriorment: tornar al seu país però amb el sentiment de pèrdua”.

A la novel·la que segueix Incerta glòriaEl vent de la nit, Sales porta l’amor que sent pels seus personatges fins a l’extrem, fins a la corrupció, al fracàs complet, perquè la veritable vocació “no és alçar el vol, sinó la caiguda”, subratlla Bohigas. “No ens han ensenyat a estimar, ens hi hem trobat. A Incerta glòria, joves de vint anys es troben enmig de la guerra, i no els han ensenyat a viure; s’hi han trobat”, afegeix Rigola. El que ve després de la guerra civil és, doncs, la nàusea: “El vent de la nit arriba més existencialista que mai”, conclou Rigola.