Il n’y a pas de solution parce qu’il n’y a pas de problème

29.01.2017

El Museu de la Vida Rural prorroga l’exposició de John Bridges, fill de Joan Ponç, fins al 7 de maig. Jordi Carulla ha creat tota una comunitat al voltant de la figura de Joan Ponç, artista del grup Dau al Set. Una comunitat que aplega gent del món de l’art i la literatura sota el paraigües de l’associació Joan Ponç i l’editorial Poncianes. Aquest col·lectiu no es limita a cultivar l’estudi de l’obra del pintor sinó que treballa amb la voluntat de cercar espais de trobada entre la literatura i l’art. Més enllà de l’afinitat estètica i l’afany de preservar un llegat, a Poncianes hi ha un caliu avantguardista i alhora un afecte familiar, perquè Joan Ponç era el pare de l’oncle de Jordi Carulla, Joan Pons i Ferrer (1954-2002), un artista anònim que va anar construint tota una obra a l’ombra del seu pare, sense que ho sapigués ningú, i que ara se’ns descobreix pòstumament en tot el seu esplendor en una exposició al Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí.

Jordi Carulla fa una performance amb una de les peces de John Bridges al Museu de la Vida Rural

Si Joan Ponç es va restaurar el cognom posant-se una c trencada, Joan Pons fill va trucar el seu traduint-se el nom a l’anglès, John Bridges. “Si un dia vàrem definir el pare com a desllorigador de mons, ara ens toca parlar de l’art del fill, qui se’ns proclama com a enllaçador. John traça ponts (bridges) entre els mons”, ens diu Jordi Carulla mentre ens mostra les 104 obres que componen la mostra, “una sèrie d’escultures banyades de silenci, d’un humor subtil, carregades de pura poesia”. Carulla recorda que Joan Ponç havia dit a un amic que el seu fill (el mini-Ponç) seria l’únic capaç d’exorcitzar el seu món. El repte de l’exposició és explicar la relació de John Bridges amb Joan Ponç sense supeditar completament la comprensió de l’obra del fill a la del pare.

De petit John Bridges feia joguets a l’estudi del pare, que sempre deia que l’obra del seu fill era més lluminosa. “Es tracta d’una obra menys immediata, no tan ingent i menys obscura que la del pare, amb al·lusions inevitables i contínues al món d’aquest. Un discurs en paràbola amb l’univers pictòric de Joan Ponç, un món que l’envolta des de la infància i del qual aconsegueix alliberar-se en un exercici de pràctica de l’art com a exorcisme”.

John Bridges tenia la idea que l’artista era un transmissor. “Aquestes obres eren les seves antenes”, diu Carulla. D’aquí que el subtítol de la mostra sigui “Terminals còsmiques als confins del Cap de Creus”. “Va viure a molts llocs diferents, però al final de la seva vida es va instal·lar a Portlligat i es va convertir en ‘numen’ del lloc. Els dies de tramuntana desafiant el mal temps, sortia amb un patí, El llum de llamp, i es feia a mar”. El que vam veure aquest dissabte a l’Espluga de Francolí ens va enamorar. Les escultures de John Bridges són escultures fetes de materials reciclats, sovint un simple ensamblatge de fustes i filferros, pedra i suro, derelictes del mar recollits a Cadaqués, que és d’on prové bona part de la matèria primera d’aquesta exposició. Carulla el defineix amb encert com un poeta povera. Les obres de Bridges tenen la lleugeresa alada de l’objecte en suspensió, figures mòbils que ens recorden les escultures de Calder, un artista que el va influir poderosament, com ha descobert Carulla repassant els volums de la seva biblioteca personal. També hi ha l’empremta de Marcel Duchamp, en un sentit més programàtic. Una de les obres més interessants de la mostra és Boite d’insémination partielle, la peça més conceptual del seu catàleg, una fusta amb calaixets que contenen aforismes de Duchamp, que es poden llegir com un manifest estètic: “Il n’y a pas de solution parce qu’il n’y a pas de probleme”, seria tota una declaració de principis.

 

Peix, de John Bridges

 

“Je crois que par l’inframince on peut passer de la deuxième a la troisième dimension”, diu una altra de les frases recollides per John Bridges. L’inframince és el nom que Duchamp va donar a una dimensió alhora intel·lectual i sensible i que es pot manifestar en objectes tan quotidians com un orinal, objectes ready-made que presentats d’una certa manera esborren la línia divisòria entre el que és art i el que no ho és.

Més enllà d’aquestes influències, el més idiosincràtic de Bridges és potser la connexió amb el món animal i vegetal, que desprèn un sentit de comunió amb la natura. Poc abans de morir, mentre s’acomiadava d’aquest món, l’artista confessava a Carulla: “Jordi, cada dia em sento més proper al lent fluir de vida d’una planta, també del batec inconscient dels animals, aquell tipus de vida encara rabent d’una força primigènia”.

Els gossos, gats, cavalls i peixos que enfila Bridges són peces que tenen relleu escultòric però no tenen carn. Tenen presència i alhora la mudesa de les coses incorpòries. Són la pura gestualitat de l’esquelet o l’espina, però una gestualitat amplificada per l’electricitat de les terminacions còsmiques. Figures arcaiques, primigènies que prenen la forma d’antenes modernes. Com diu Vicenç Altaió, “Bridges és dels pocs que, en plena deriva del reciclatge neoconceptual, es mantingué dins l’illa de la natura, un moment d’harmonia còsmica que algun dia caldrà reconsiderar: l’abandó de la urbs a favor de la natura, l’abandó de l’or per la pedra, l’abandó del conflicte per l’esdeveniment i l’abandó del progrés per un món interior inconscient equivalent a la intel·ligència sensible. En un destí diürn i solar”.

Vicenç Altaió ho remarcava també el dia de la inauguració. L’obra de John Bridges neix de la naturalesa, passa per l’art i ara torna a la natura en instal·lar-se en el museu de la vida rural. Tota aquesta devoció per la natura connecta també amb les ensenyances antroposòfiques de Rudolf Steiner, que Natàlia Chocarro ha abordat molt bé en ressenyar aquesta exposició al darrer número de la revista Bonart.

 

 

La inauguració aquest dissabte al Museu de la Vida Rural va ser un esdeveniment multidisciplinar. L’exposició de John Bridges enceta una nova etapa del museu, que ara s’obre a l’art més contemporani amb la voluntat d’atreure nous públics. Jordi Carulla va estar acompanyat de Vicenç Altaió, que havia fet el servei militar amb Bridges, la poeta Laia Noguera, que va llegir obres seves inspirades en el món pictòric de Joan Ponç, i el guitarrista Mike Landscape, que va oferir una improvisació inspirada en la música que escoltava Joan Pons Ferrer. L’exposició “Joan Pons és John Bridges”, que es podrà veure fins al 23 d’abril, ha de servir per descobrir un artista amb dret a ser valorat per la seva pròpia vàlua.

El proper dissabte 25 de març al migdia, Jordi Carulla-Ruiz, comissari de l’exposició Joan Pons és John Bridges. Terminals còsmiques als confins del cap de Creus oferirà una visita comentada de la mostra al Museu de la Vida Rural. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris