Les meravelles de la ciència vistes pel graphic recording

29.05.2015

Les il·lustracions són un recurs senzill i potent per facilitar la comprensió de conceptes complexos. A més, també serveixen per esclarir l’assimilació d’algunes situacions. Les vinyetes còmiques dels diaris en són un exemple. A banda d’introduir una dimensió humorística, ajuden a entendre què està passant, posem per cas, a l’esfera política a través d’una representació gràfica que simplifica els fets i els fa més entenedors. Precisament, el gran valor de la il·lustració i l’il·lustrador és que pot arribar a representar-ho gairebé tot. També la ciència. El coneixement científic ens queda llunyà a la majoria de ciutadans que no ens hi dediquem. La seva divulgació és costosa i per enderrocar aquesta concepció el Festival NOVUM ja fa gairebé deu anys que hi brega.

Ciència ciutadana vista per

Ciència ciutadana vista per Verity Harrison

En cada edició —enguany ha estat la novena— es treballa per convertir la ciència en un estudi més intel·ligible, atractiu i proper. Aquest és el principal objectiu del festival i per aconseguir-ho es trasllada a petita escala una part del laboratori a les places i carrers de la ciutat. Per fer encara més comprensibles les explicacions de les xerrades i les conclusions de les activitats, durant la darrera edició, el festival va comptar amb la participació de dues artistes visuals, la britànica Verity Harrison i la sevillana Carla Boserman. Ambdues es van ocupar de plasmar gràficament dos dels moments claus del festival, que aquest cop es va celebrar al DHUB.

 

Una cartografia de Carla Boserman

Una cartografia de Carla Boserman

Tant Harrison com Boserman van arribar de forma accidental al Festival NOVUM. Mai havien treballat amb la ciència ciutadana com a matèria central dels seus projectes artístics. Les seves trajectòries professionals són distintes. Harrison és dissenyadora tèxtil de formació però es dedica principalment al graphic recording (ThinkDoodly.com) i Boserman va especialitzar-se en l’estudi social de l’art i actualment treballa com a professora l’escola de disseny BAU de Barcelona. L’objectiu principal de les dues il·lustradores era crear narratives gràfiques, captant el procés en què s’explica i es comparteix el coneixement científic. D’aquesta manera, en facilitava la transmissió i en quedava constància.

Il·lustració de Carla Boserman

Il·lustració de Carla Boserman

 

En el cas de Harrison, el seu treball va consistir a il·lustrar, en el marc del Citizen Science Day, una trobada de més 100 investigadors i experts que es dediquen a promoure la ciència ciutadana. Durant 11 hores, el centenar de convidats van explicar els seus projectes mentre Harrison, en temps real, retenia en un mural de gairebé 3 metres la seva essència. Amb retoladors i guixos de colors, anava plasmant el que extreia de les explicacions. Sobre la vessant de facilitadora visual que ha pres, explica: “Encara que la ciència sigui un terreny seriós es pot transmetre de manera divertida i variada, més il·lustrativa. Amb metàfores visuals, per exemple. Les il·lustracions són una manera molt bona d’enllaçar idees esquemàtiques mentalment”. Harrison també ha anticipat a Núvol que el mural resultant serà exposat pròximament al DHUB.

 

Una cartografia de Carla Boserman

Una cartografia de Carla Boserman

Carla Boserman va relatogramar un moment totalment diferent. La seva experiència va girar entorn de l’activitat que proposava als veïns del Raval: cartografiar el barri. Una mena de Google Maps casolà que es va presentar al MACBA. El taller de cartografia aèria consistia a crear drons domèstics lligant una càmera a un globus. “Es tractava de generar una sèrie d’escenes que recollissin el procés: com s’havia fet i quines preguntes havien sorgit. Però també les controvèrsies. Els errors també formen part del projecte. Si volem fer ciència ciutadana, també cal obrir la documentació i intentar que altres persones puguin repetir-ho veient el relatograma”. En el cas del relatograma, el resultat no era transmetre conceptes sinó plasmar l’ambient del taller: “En uns temps d’excés fotogràfic, el dibuix té alguna cosa que a la gent li fa molta gràcia quan hi troben tots els elements presents a l’activitat. No és una qüestió lineal de què es vol explicar sinó que s’intenta mostrar quina és l’atmosfera en què s’ha conviscut”.

Una il·lustració de Carla Boserman

Una il·lustració de Carla Boserman

El feedback entre les il·lustradores i els participants va crear un intercanvi d’opinions molt positiu perquè veien reflectides en les obres la seva contribució al festival. A elles els va servir per acostar-se i prendre consciència d’un món amb el qual no estan vinculades. “Crec que la ciència ciutadana com a experiència genera certa sensació de poder. És una tecnologia molt senzilla, assequible econòmicament i fàcil d’utilitzar que fa entendre com els veïns són capaços de produir informació, mapes, dades específiques i generar una altra narrativa. Ho considero molt útil”, reflexiona Boserman. Per a Harrison el més destacable va ser “la possibilitat d’apropar la ciència d’una forma molt social i democratitzar-la”. En aquest sentit, la feina que s’està fent al NOVUM és molt meritòria, més encara quan s’aconsegueix fusionar la ciència amb disciplines aparentment gens contigües, com és el cas de l’art, i es dóna l’oportunitat de cooperar igualment amb altres professionals i tècniques.