II Escola d’Estiu Walter Benjamin a Portbou

La II Escola d’Estiu Walter Benjamin a Portbou, organitzada per l’Associació Passatges de Cultura Contemporània i l’Ajuntament de Portbou, es va clausurar el passat diumenge 25 a l’estació internacional de Portbou, punt de referència benjaminià indiscutible. La Pilar Parcerisas, Presidenta de l’Associació i conductora de les jornades que varen començar el dijous 21, va voler retre homenatge al filòsof coincidint amb el 125é aniversari del seu naixement davant la presència de la seva néta i besnéta, Chantal Benjamin i Lais Chaioko Benjamin.

Precisament, aquest diumenge 8 a partir de les 8h es farà la ja tradicional ruta a peu de Banyuls a Portbou en homenatge a les persones que fugien del nazisme durant la Segona Guerra Mundial, amb la col·laboració del  Centre de Creació Contemporània Nau Côclea. Clara Garí serà serà la guia del recorregut i comptarà amb la col·laboració artística del col·lectiu Nicomedes Mendes. Aquesta Ruta Walter Benjamin s’insereix dins els actes del Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2017 que organitzen el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera i la Càtedra Walter Benjamin de la UdG.

Però tornem a l’Escola, que enguany, va aixoplugar xerrades i conferències sota el lema: “Memòria, infància i exili en Walter Benjamin” i, en certa manera, agafa el relleu de la magnífica exposició que s’ha pogut veure recentment a l’Arts Santa Mònica de Barcelona sota el títol de “Les maletes de Walter Benjamin: dispositius migratoris”

L’obertura d’aquestes jornades va anar a càrrec de la directora del seminari Sigrid Weigel i tant ella com altres especialistes en la figura i obra del filòsof varen tractar temes com la nostàlgia, les migracions, el passat i les joguines, analitzats tots ells a partir de breus textos del pensador però posant el focus en la infantesa i, especialment, en el seu llibre de referència: “Infància a Berlín cap al 1900”. Aquesta obra, traduïda recentment al català per Anna Soler Horta (Ed. Debiaix- 2013) ens introdueix en situacions màgiques que s’amaguen darrere determinats moments del passat. Benjamin escriu: “les coses tenen una memòria implícita que, en un moment donat i segurament de forma sobtada, podem reactivar”.

Una molt agradable sorpresa ens la va presentar la néta, Chantal, amb les projeccions fílmiques de cinc dels textos del llibre “Infància a Berlín cap al 1900”. Amb aquestes filmacions realitzades per Aura Rosenberg i Francesc Scholz, s’intenta copsar l’atmosfera dels relats des d’una perspectiva actual però copsant la màgia que hi ha darrere de cada un d’ells seguint la màxima benjaminiana de: “No vull tornar a allò que m’és familiar, sinó a allò que m’és estrany”.  Està en projecte portar a la pantalla els altres 36 textos, una tasca feixuga però engrescadora que significarà una relectura des d’una perspectiva totalment inèdita fins ara. Una delícia.

Després d’oferir diverses conferències, col·loquis i taules rodones, l’Escola va tancar les portes amb un sentit homenatge al filòsof amb diversos parlaments i lectures davant el mausoleu que hi ha dedicat a la seva memòria i que està situat dins el cementiri, mirant al mar i molt a prop de l’inoblidable i espectacular instal·lació que Dani Karavan li va dedicar.

Posteriorment el seguici, es va traslladar a l’estació ferroviària de Portbou, punt neuràlgic de l’exili europeu. A la sala de duanes es va presentar i llegir diversos poemes del llibre “L’Estació de Portbou” escrit pel poeta Jordi Carrió amb la col·laboració fotogràfica de Manel Esclusa. Hi era present el president del CONCA, Carles Duarte que va glossar la figura del poeta i la seva implicació en Benjamin.

D’aquesta manera es va concloure una Escola que ha aconseguit, amb tots els honors, fer-se un lloc destacable i capdavanter en el panorama benjaminià i en la reivindicació de la seva memòria.

Com deia Benjamin: “no intento recuperar el meu passat, sinó entendre’l, condensar-lo en les seves formes espacials”

Fins a l’any que ve.