Ignasi Terraza Trio: imaginant Miró

Mirar Miró és fàcil. Imaginar-lo és tota una aventura. La del pianista cec Ignasi Terraza va començar fa molts anys i la comparteix des que un dia va ser convidat a tocar a Washington en una gran retrospectiva sobre el pintor català.

Mirar Miró és fàcil. Imaginar-lo és tota una aventura. La del pianista cec Ignasi Terraza va començar fa molts anys i la comparteix des que un dia va ser convidat a tocar a Washington en una gran retrospectiva sobre el pintor català.

Foto David Cid

A partir d’aquella experiència va compondre la Suite Miró, un seguit de temes originals compostos amb la col·laboració de la historiadora de l’art Carlota Polo, qui havia escrit descripcions de diferents pintures, relats realistes i composicions poètiques per a invidents, a partir dels quals el músic creà un concert audiovisual.

A partir d’aquells microrelats s’origina un gran diàleg musical, jazzístic principalment, amb l’obra de Joan Miró. Al pianista l’acompanyen artistes de primera fila: Horacio Fumero al baix; Esteve Pi a la bateria; i David Cid amb les imatges. Però la història ve de lluny. És Duke Ellington qui segella el vincle entre l’obra de Miró i el jazz quan, l’estiu de 1966, visita la Fundació Maeght a Saint Paul de Vence i troba el pintor i, enmig de les escultures del jardí, toca al piano un blues sota la mirada atenta del mestre.

Ara ja fa mesos que els del Trio giren amb el seu espectacle. El darrer espai ha estat el majestuós claustre romànic del monestir de Santa Maria de l’Estany que acull Stagnum 15, la programació cultural de l’Estany, a la nova comarca del Moianès, que arriba aquest estiu a la seva 7a edició.

L’Stagnum forma part d’una cartografia cultural del país poc visible en els grans mitjans de comunicació. Des d’un petit poble en una comarca amb no gaire població, els organitzadors creuen en el seu públic i contribueixen tots plegats a la vitalitat dels circuits artístics de petit format, una xarxa d’iniciatives tan fràgils com fermes i necessàries. És una iniciativa, com moltes d’altres, que sovint compten amb pocs recursos de l’administració pública i les persones que les tiren endavant any rere any, sovint ho fan sense afany de lucre. Molts són voluntaris que estimen el territori, però que no per això són menys professionals i no s’estan de comptar en aquesta edició amb la participació de grans artistes com Ignasi Terraza Trio.

El Trio va produir una estranya equació matemàtica el passat dissabte 1 d’agost a l’Estany. El públic rebia a la porta d’entrada un tiquet modest, petit, un trosset de paper minúscul, insignificant, de la mà d’una noia amb un somriure ample i feliç. Després de caminar pel terra irregular del claustre, havia de seure en unes cadires plegables atrotinades, incòmodes, però gairebé ja totes ocupades, davant d’una modestíssima i petita pantalla desenrotllada al costat d’un piano de cua, lluent, mentre damunt els caps els sobrevolaven, ràpids, uns quants ratpenats, habitants habituals del lloc, en una nit fredíssima. Però començà l’espectacle i la temperatura i l’emoció van començar a pujar, i va ser gran; enorme.

Aquesta aventura tampoc no acaba aquí. Stagnum 15 continua el proper dissabte 8 d’agost amb la XIIIa Bachiana. Andrés Alberto Gómez, clavicèmbal, interpreta Les variacions Goldberg BWV 988 de Johann Sebastian Bach i el proper 17 d’octubre la Fura dels Baus estrena la Bauernkantate, una versió lliure de la Cantata dels Pagesos de Bach, amb flamenc, música electrònica i imatge. Però això tindrà lloc a Vic, a l’església de la Pietat. Les col·laboracions a comarques porten coses bones.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació