Ideologies de cors irlandesos

5.05.2016

“Una guerra civil mai no pot acabar bé”, apunta el director teatral Oriol Broggi al Teatre Romea. Fa referència a Els cors purs de Joseph Kessel, coproducció entre la companyia La Perla 29 i el Romea que s’estrena aquest 8 de maig i que estarà en cartellera fins el 19 de juny. Companyia i teatre van tenir un èxit més que notori (cinc premis Butaca) amb l’obra Incendis fa quatre temporades, i ara compten fer-ho amb aquesta història d’amor contra ideologia, amb melodia folk irlandesa (i clàssica, i moderna) integrada.

elscorspurs_bitocels7

Escena d’Els cors purs al Teatre Romea

Els actors són Borja Espinosa, Miranda Gas i Jacob Torres, però no estaran sols en absolut. Amb ells hi haurà músics: Carles Pedregosa de piano i veu; l’encarregada de premsa, Júlia Ribera, tocarà l’oboè; Marc Serra, el cap de sala, tocarà la guitarra i el banjo. Segons declaracions del mateix Serra, no és la primera vegada que el director Oriol Broggi porta tots els treballadors a l’escenari. Tampoc no és la primera vegada que la companyia adapta prosa al teatre: ja van fer-ho amb La mort d’Ivan Íllitx de Tolstoi temps enrere. Però Broggi insisteix que, a nivell d’experiència estètica, Els cors purs és un espectacle trencador respecte el que havien fet fins ara.

Kessel és tot un personatge. Periodista i escriptor d’origen rus, nascut a l’Argentina i educat a París; va ser a les dues guerres mundials i a la d’Espanya. La novel·la curta Els cors purs és una lectura que ell va fer d’Irlanda. “I nosaltres fem el mateix, una lectura d’Irlanda a partir del seu text”, diu Broggi. Ramon Vila ha traduït el text originial, i el dramaturg Marc Artigau i Queralt ha adaptat la nouvelle al teatre en un procés que corria paral·lel als assajos dels actors.

Contextualitzem —“No volem fer cap tractat d’història però cal entendre el context irlandès”—: el 1921 els anglesos van donar la independència a Irlanda amb la condició de quedar-se l’Ulster. Els cors purs ens situa en l’ambivalència de molts irlandesos, escindits entre la posició de Collins i Valera.  Michael Collins creia que la guerra contra els anglesos s’havia d’acabar. Això va encetar una nova guerra civil entre els partidaris de Collins i els partidaris d’Eámon de Valera, que defensaven els valors republicans a qualsevol preu.

Art Beckett (Borja Espinosa) –res a veure amb en Samuel Beckett, és un cognom típic irlandès— passa a ser l’enemic de la seva esposa Mary, que és “de conviccions fortes, encegada, profundament catòlica” (paraules de la mateixa actriu que l’encarna, Miranda Gas). Estan molt enamorats i tenen un fill, en Gerhard (Jacob Torres). Art passa a fer de “policia anglès” i ella de rebel clandestina. Quan es retroben una nit en un pub fosc i recòndit, la passió els tempta però la ideologia els referma en les seves posicions antagòniques. Marit i muller són dos “cors purs”, un contra l’altre: ella vol continuar lluitant a les muntanyes i ho fa. Art Beckett plora a casa; Mary està distreta amb l’èpica del combat i la vida clandestina fins que passa el que passa (no fem spoiler). El nen Gerhard ho pateix i ho recorda perquè, a diferència dels pares, és l’únic que toca de peus a terra, i ho fa en un sentit literal: l’Art i la Mary Beckett s’enlairen a l’escenari com els humans que pintava Chagall.

La Perla 29 davant del Romea

La Perla 29 davant del Romea

 

Segons Broggi la intenció ha estat fer “un poema visual, textual, musical. Els actors són elements igual que la música, els ritmes, les caigudes d’ulls, les llàgrimes. En paraules dels actors, a Els cors purs els referents artístics són múltiples i la clau és l’atmosfera que es genera. Miranda Gas entra en èxtasi quan parla del que ha suposat assajar l’obra: “Entrem tots en un magma comú a través del qual llencem la història. La història té un argument clar, però el llenguatge és abstracte”.

“Tots lluitem per tenir un cor pur, però els cors purs són difícils de tenir; les circumstàncies sempre ens ho impedeixen. (I que sigui així és molt bonic)”. Una història d’amor contra ideologia, com Antígona, però a Irlanda. Tragèdia? No ben bé, però sí que Els cors purs ens farà plorar, encara que sigui en clau de drama. Com bé ha dit Broggi quan li han preguntat si l’obra responia al context polític actual, “totes les grans obres de teatre són sempre actuals”.

Podeu descarregar-vos el dossier de premsa aquí.