I tu què fas per l’art?

8.11.2018

A través de l’ús dels llenguatges habituals de la publicitat i dels mitjans de comunicació, l’exposició Eugenio Ampudia. I tu què has fet per l’art? ens vol traslladar a una ironia subtil i a associacions inesperades que sovint arriben a l’absurd. La mostra aplega un conjunt de vint-i-quatre obres multidisciplinàries realitzades entre 1991 i el 2018 i una instal·lació especialment produïda per a l’exposició.

I tu què has fet per l'art?

I tu què has fet per l’art?

L’exposició, que s’inaugurarà aquest dijous 8 de novembre a les 19.30 hores del vespre i es mantindrà estable fins el 2 de juny al Centre d’Art Tecla Sala – productors i organitzadors de la mostra –  de l’Hospitalet de Llobregat, ens permet comprovar com els interessos d’Eugenio Ampudia s’han mantingut gairebé intactes al llarg de vint-i-cinc anys de treball, insistint de forma recurrent en la reflexió sobre el paper de l’artista al món, els seus interessos i, sobretot, el lloc que la història li té assignat.

Sota el comissariat d’Andrés Mengs, el treball del val·lisoletà Eugenio Ampudia es caracteritza pel seu caràcter inquisitiu, que intenta generar dubtes i preguntes a l’espectador. Amb actitud crítica, explora els processos artístics, el paper polític dels creadors, el significat de l’obra d’art, les estratègies que permeten posar-la dempeus, els mecanismes de producció, promoció i consum o l’eficàcia dels espais assignats a l’art, així com l’anàlisi i l’experiència de qui el contempla i l’interpreta. En resum, les obres d’Ampudia s’han exposat internacionalment i formen part de col·leccions com la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), el Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC), el Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo (ARTIUM), l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) o la Col·lecció d’Art Contemporani de l’Obra Social ”la Caixa”, entre d’altres.

D’altra banda, el recorregut de l’exposició s’organitza d’entre la sala 0 fins la sala 9 del centre. L’exposició s’iniciarà amb la instal·lació de paisaje móvil (2018), una obra produïda especialment per aquest projecte. Seguirà amb les escultures El perro de Tonetty (2006) i Dibujos encapsulados (2015). D’altra banda, en la Sala 2 s’hi podran veure les dues fotografies que porten per nom Telarañas en casa (1996) i que, aniran acompanyades per l’obra Armad a los artistes (1996), on un gran rètol fet amb Chupa-Chups® ironitza sobre els instruments de què disposen els creadors per subvertir la realitat.

Pel que fa la sala 3 està dedicada al pes de la lectura, com a font de coneixement i ens introdueix dos dels elements clau i recurrents en l’obra d’Eugenio Ampudia: el llibre i la biblioteca. El pes dels llibres (llegits o no), corba els prestatges de Biblioteca vacía (1996), mentre que l’obra Cuando bajamos de los árboles (1997), suggereix que el coneixement és l’única arma possible. Tot seguit, la nostra trista uniformitat d’espectadors queda reflectida a través d’una llarga filera de formigues metàl·liques que, adaptades a l’espai expositiu, conformen l’obra Hormiguero (1997). Per acabar, la soledat de l’autor queda reflectida en El sueño de todo artista (2000). Seguidament, Espacio habitable (1996), Habitación de lluvia (2010) i Vender aire (2003) s’inspiren en els espais i les galeries d’art, construïts amb llibres en blanc. De nou Ampudia ens parla del coneixement com a arquitectura mental, la pluja i el paper en blanc com a matèria creativa. Els núvols que travessen Mesa de pe(n)sar (2003) corroboren aquesta afirmació i deixen clara tant la importància d’aprendre com la capacitat d’abastar.

Altres peces de l’artista que estaran exhibides en l’exposició i es trobaran a les últimes sales del recorregut son: Impression, Soleil Levant (2007), Una corriente de aire (2015), Humo (2013), Plaga (cucarachas) (2015), Dónde dormir (Goya) (2008) i finalment, WorkStation (2012).