I per unanimitat el XXXIX Premi Born és per…

26.10.2014

Ciutadella s’ha omplert de teatre aquest cap de setmana amb la celebració del lliurament del XXXIX Premi Born de Teatre 2014. Les obres finalistes d’aquest premi han estat Z, de temàtica actual, Esa visible oscuridad, una història d’amor, i Un peu de gegant els aixafa a tots, una obra original basada en les relacions de parella. Aina Tur ha assistit a l’acte i ens en parla.

Xavi Morató

Xavi Morató, guanyador del XXXIX Premi Born de Teatre | Foto: Aina Tura

Aquest migdia al Cercle Artístic de Ciutadella s’ha convocat la roda de premsa per donar a conèixer el guanyador del Premi Born 2014. La notícia, tal com ens han comunicat, quedava embargada fins a les 23 hores.

Ja gairebé estem a punt de poder fer públic el nom de la persona que en breu rebrà aquest preuat guardó, mentrestant, emperò, haurem de parlar-ne sense donar encara nom i cognoms, tot esperant que s’aixequi l’embarg.

Fa unes hores al saló d’actes del Cercle Artístic es percebia per damunt de tot, entusiasme. Guanyar el Premi Born, és sens dubte, una de les fites més importants a què pot aspirar un dramaturg. Si a sobre tens trenta anys, no has guanyat cap premi, no t’han publicat cap text teatral i no has comptat amb grans sales ni elevats pressuposts per poder veure néixer els teus personatges a l’escenari, el Born —en paraules de la persona guanyadora—: “és la recompensa màxima”. Recompensa per anys d’esforç, de penúries econòmiques i de lluitar per fer de la teva passió un ofici.

“Avui” —ens deia aquesta persona— “començaré a existir…”. De ben segur que en més d’una sala petita de la Ciutat Comtal o en algun espai reconquerit pel microteatre a Madrid, València o Lima, qui avui s’emporta el premi ja ha existit i hi perdura. I si escodrinyem una mica més també podem trobar part de la seva existència en les “tòrrides” paraules de Clara de Noche a El Jueves.

Ara bé, si ens cenyim al panorama teatral i entenem existir com la possibilitat d’aixecar un text sense haver de demanar favors als amics, ni de treballar hores i hores sense veure cap tipus de recompensa econòmica, avui qui ha escrit Un peu gegant els aixafa a tots, sense cap mena de dubte començarà a existir teatralment d’una altra manera.

El premi Born amb ja trenta-nou anys de trajectòria, a banda de ser un dels més ben dotats del territori espanyol, ha marcat un punt d’inflexió en la carrera de més d’un dramaturg. Sergi Belbel, Jordi Galcerán, Carles Batlle, Lluïsa Cunillé o Juan Mayorga, són només alguns dels noms que engreixen el palmarès d’aquest guardó que comporta l’edició del text en català, castellà, gallec i eusquera.

Un peu gegant els aixafa a tots, doncs, sortirà a la llum ben aviat en quatre idiomes i amb el reconeixement d’haver passat pel sedàs més exigent: un jurat que desconeix la teva identitat i que et jutja no per qui ets, sinó per allò que fas.

En aquest cas, allò que ha fet aquesta persona d’identitat encara embargada, ha estat —tal com ens ha explicat— deixar de fer allò que sabia fer i immiscir-se de ple en una aventura que l’ha portat a replantejar-se com escriure.

L’obra guanyadora és un exercici d’estil que beu de la literatura dramàtica més recent, on la figura de l’autor hi apareix com un personatge més que es manifesta mitjançant acotacions que ofereixen diverses possibilitats d’execució escènica. Altrament, entre les vicissituds d’aquesta forma dramàtica, hi ha la voluntat d’evocar dubtes sobre les relacions de parella, de com s’entén la vida, de la relativa gravetat de les situacions, i en definitiva, de com entenem l’existència.

I parlant d’existir, ja són les 23:01 de dia 25 d’octubre de 2014 i, a Ciutadella de Menorca, per unanimitat el  XXXIX Premi Born és per… Xavi Morató i Garcia!