I la literatura fantàstica, què?

14.06.2019

La literatura fantàstica és una de les assignatures pendents del sector editorial català. Hi ha indicis, però, que aquest dèficit històric s’està corregint amb la fundació de Mai més, un nou segell que neix amb la vocació de reparar una mancança tot reivindicant un gènere poc valorat. “La literatura fantàstica no en té prou amb la realitat. Viatja al futur per analitzar els problemes als quals ens enfrontarem com a societat, altera paradigmes antropològics i socials per especular sobre dogmes que ara donem com a inamovibles o indaga els nostres temors més atàvics”, explica la cofundadora del segell, Judit Terradellas.

Il·lustració de Vorja Sánchez per la coberta d’’Alba’, d’Octavia E. Butler, primer llibre de la col·lecció Refugi 67 de l’editorial Mai Més.

Mai més publicarà una desena de títols anuals, dividits en tres col·leccions: Nüwa (el segell de les novetats literàries que es mouen més en el panorama internacional), Catxap (la col·lecció per a les novel·les curtes i l’experimentació) i Refugi 67 (l’espai des d’on recuperaran els clàssics del gènere). Entre els primers títols programats hi ha el llibre inicial de la sèrie Xenogènesi, de l’afroamericana Octavia E. Butler, referent de l’afrofuturisme. Un altre títol és El rastre del llamp, de Rebecca Roanhorse, primer títol de la sèrie El sisè món, que dona veu al poble indígena americà en un entorn postapocalíptic. També és imminent la publicació d’Els assassinats de la Molly Southbourne, de Tade Thompson, guanyadora del premi Nommo 2018 a millor novel·la.

Al costat del naixement de Mai més, també hem de parar atenció a la renovació d’una col·lecció històrica: el segell de literatura de ciència-ficció de Pagès Editors, amb més de trenta anys d’història. “Volem mantenir la periodicitat, amb dos o tres títols l’any, però fer un salt endavant”, va explicar en roda de premsa aquest dimarts el nou responsable de la col·lecció, Daniel Genís. Genís, que substitueix Antoni Munné-Jordà en el càrrec, va explicar que “l’objectiu és donar un nou impuls i actualitzar la col·lecció, atorgant especial rellevància als autors catalans, sense oblidar el rescat de traduccions d’obres clàssiques del gènere com Neuromàntic de William Gibson”.

Durant la roda de premsa, que va comptar tant amb Genís com amb el seu predecessor, Antoni Munné-Jordà, va quedar palesa la bona salut del gènere en català. “Abans teníem moltes obres de ciència-ficció que eren obra única: molts autors havien fet una sola novel·la d’aquest gènere. Ara, en canvi, en tenim molts que fan gairebé tota la seva producció de ciència-ficció i, per tant, hi ha molta més especialització. S’ha produït una normalització del gènere”, va explicar Munné-Jordà.

Preguntats per l’especificitat del gènere fantàstic, tant Munné-Jordà com Genís van coincidir. “A mi m’agrada dir, i crec que és una frase que t’he robat a tu –va dir Genís assenyalant el seu predecessor- que la literatura de ciència-ficció és la literatura més realista de totes”. I va afegir: “És una literatura que et permet parlar d’aspectes que, des del realisme, de vegades són una mica complicats de tractar. El poder simbòlic de la ciència-ficció és el que m’interessa més, perquè et permet un allunyament que fa més senzill de veure aspectes de la realitat”. Munné-Jordà, en aquest sentit, va afegir que “la ciència-ficció és el reducte de l’experimentalisme literari dels anys setanta, i fins i tot, del compromís, perquè la novel·la convencional sovint no pren partit, mentre que la ciència-ficció molts cops sí que ho fa”.

El segell de ciència-ficció de Pagès Editors es renova, doncs, i també ho fa el seu disseny, que manté però el seu tradicional color porpra i plata. El títol que marca la transició, i que també es va presentar en roda de premsa aquest dimarts, és Òxid sobre òxids, de María Hernández, guanyadora del premi Pedrolo de l’any passat.

Al costat del segell de ciència-ficció de Pagès Editors, cal recordar que la col·lecció Distorsions de l’editorial Males Herbes també posa el focus en el fantàstic, amb títols recents com Satèl·lits, d’Elisenda Solsona, la ressenya del qual podeu llegir aquí.

A més, d’una banda, Bromera, el proper 2 de juliol, se suma al llançament mundial d’El laberint del faune, un clàssic que gaudeix de gran popularitat entre els aficionats a la literatura fantàstica. Es tracta del número 50 de la col·lecció Esfera, una adaptació literària de la pel·lícula El laberint del faune, que signen a quatre mans el director Guillermo del Toro i l’escriptora Cornelia Funke, autora de la famosa trilogia Cor de tinta.

I Raig Verd publica una obra mestra del gènere fantàstic, Qui tem la mort, de Nnedi Okorafor, una de les veus més importants de la ciència-ficció africana, que Pagès Editors publica en aranès! Premi Mundial de Fantasia a la Millor Novel·la el 2011, Qui tem la mort transcendeix el gènere per oferir-nos una fabulosa i original epopeia sobre la condició humana. I és que transitar pel mig miler de pàgines de Qui tem la mort no és només anticipar-nos al futur: és també fer un viatge catàrtic a les entranyes de l’ésser humà.