I és que “els temps estan canviant!”

Carme Bové respon a l'article d'Antoni Dalmases, 'Ensenyament, un caos ben organitzat', publicat a Núvol. Defugint el pessimisme, Bové aposta per aprendre en xarxa i de la xarxa i per l'alfabetització digital.

Ausiàs March

Fa uns dies aportava un comentari a l’article “Ensenyament, un caos ben organitzat” d’Antoni Dalmases, i des de Núvol m’han suggerit que l’ampliï. Deia que el poder per apassionar els alumnes per la literatura, els poetes o els clàssics depèn, en gran part, de l’acció del professor, al marge de les lleis i dels consellers que hi hagi. Una de les estratègies per motivar o apassionar els alumnes és que el docent també se senti motivat i és cert que la situació actual no ens ajuda gaire a viure apassionadament res, ni aprendre ni ensenyar, i sobreviure les incerteses serà cada cop més difícil.

Més d’una vegada m’he preguntat d’on trec les ganes i les forces per motivar-me, les condicions que m’envolten no m’ho posen fàcil, però és cert que m’agrada més sentir-me motivada.  També em pregunto d’on treuen l’entusiasme molts dels docents que segueixo a la xarxa i que en aquesta època de l’any dediquen una bona part del seu temps a assistir a jornades i a seminaris per compartir les seves experiències i enriquir-se conjuntament de manera generosa. Em sap greu, però contrasto la mirada positiva d’aquests docents que creen projectes, que els comparteixen i que col·laboren, amb la mirada derrotista que no aporta cap proposta de millora.

Les enormes retallades fan que la cultura i l’aprenentatge tinguin un cost més alt i, per tant, que siguin a l’abast de menys persones. Segurament a alguns ja els va bé tenir un país d’ignorants i de persones sense esperit crític.  De fet, el que sí que havíem aconseguit aquests darrers anys és que tothom (tothom és tothom)  accedís a la formació, com a mínim a l’obligatòria. Potser, a partir d’ara, aquest dret ja només serà a l’abast d’uns quants. Em pregunto si el fet de reduir aquest accés a un grup de ciutadans farà que alguns professors deixin de sentir que tenen una guarderia…  Acceptar que tothom s’ha de formar és acceptar que la nostra tasca s’ha d’adaptar a la diversitat. Els reptes del docent són saber donar resposta a aquesta diversitat,  entusiasmar-se amb el grup d’aprenents i sentir que forma part d’un equip que aprèn col·laborativament.

El què i el com, dos interrogatius vinculats a l’acció docent. Si fa uns anys el què era només a les mans del  professor, ara ja no és així, ara el què ja és a l’abast de tots els aprenents. El repte és que l’incorporin a la seva motxilla personal de coneixements. Com? Aquest és l’interrogatiu clau del docent, com ho faig? Com organitzo el curs perquè els alumnes s’apassionin i gaudeixin del fet d’aprendre?  Com plantejo Ausiàs March o Mercè Rodoreda perquè els alumnes en gaudeixin i sentin que apropar-los a les seves vides els és útil?

Si volem formar alumnes amb esperit crític, la institució educativa no s’ha d’identificar amb l’ens que té les respostes (el què, la informació, els continguts). El centre educatiu ha de ser el punt neuràlgic de  les preguntes (projectes, experiències, tasques)  que generin pensament, coneixement i, per tant, esperit crític.  Incorporar preguntes també vol dir acceptar diversos punts de vista, ser capaç de reconduir i reformular les nostres accions. Fomentar l’esperit crític vol dir que el docent ha de ser capaç d’adaptar-se als canvis, a les innovacions i a les aportacions dels diversos agents de la comunitat educativa.  Així doncs, cal posar l’èmfasi en les preguntes, acompanyar el procés per trobar les respostes i ajudar els aprenents a construir el seu projecte de vida (Pérez Gómez[i]).

Em sembla que no es tracta d’entendre l’aprenentatge com un joc ni de treballar poc, es tracta de gaudir de l’aprenentatge, de fer que sigui significatiu i autèntic i, per això, cal plantejar reptes que impliquin esforç i que aportin satisfaccions.

Els temps han canviat i cada vegada canvien més ràpidament, vivim un moment social líquid (Bauman[ii]) que genera canvis constants. Ens hi adaptem o no sobreviurem. La comunitat docent ha de voler viure les innovacions de la societat del coneixement, ha de voler conviure amb les innovacions pedagògiques que faciliten connectar coneixement. Ha d’assumir que  tots som nodes i que tots aportem valor a la nostra comunitat. Ha de poder dir “m’exalta el nou i m’enamora el vell”, perquè amb els clàssics podrem entendre més aquest procés de canvi. Els temps estan canviant i no per això hem d’oblidar el que sabem ni el que hem d’aprendre.

Per il·lustrar la necessitat d’adaptar-nos als nous temps, tinc present que l’altre dia Cornella recomanava a Twitter un llibre sobre l’arquitectura de l’aprenentatge[iii]. És sorprenent com els espais condicionen el com aprenem. Si les oficines s’han anat adaptant a les noves necessitats dels professionals, les escoles no s’han adaptat als nous temps i els alumnes encara viuen la sortida d’escola com un moment d’alliberament[iv]. Les aules encara estan concebudes per aprendre de la veu del professor i no preveuen què els alumnes interactuïn o que treballin en grup, no preveuen que es capgiri l’aprenentatge i l’aula sigui l’espai per fer i construir i no tant per escoltar[v]. Bé, no cal dir que la conjuntura actual no permet la (re)construcció de les aules o espais d’aprenentatge, però sí que és possible redefinir la disposició dels alumnes a l’aula i fer que l’espai deixi de ser un lloc  per escoltar el què i passi a ser un lloc per construir amb el com.

En tot aquest nou context, és òbvia la necessitat d’alfabetitzar-se digitalment, per una banda perquè la xarxa és un entorn de comunicació de la societat actual i no podem mantenir-nos-en al marge i, per altra, perquè ens facilita el com aprendre a l’aula i fora de l’aula.  Aprendre en xarxa, aprendre de la xarxa, aprendre a comunicar-nos en contextos digitals cada cop més freqüents,  connectar-nos per aprendre junts, construir projectes junts, llegir i escriure en els nous formats… Es tracta d’aprofitar, quan calgui, les eines TIC i TAC[vi] i els nous entorns de comunicació per apropar-nos als espais que ja usen els aprenents: s’hi troben, queden, convoquen, comparteixen gustos musicals o d’altres, aporten preferències, argumenten, hi busquen relacions, hi comparteixen imatges, hi busquen informació, hi pengen… Els podem ajudar a fer-ho correctament?  Ens hi adaptem o no sobreviurem, no podem veure-ho com una moda, és una necessitat de la nostra societat.  Tenir competència comunicativa i digital és o ha de ser un requisit per al col·lectiu de docents, no podem concebre l’acció docent sense la consciència de ser uns bons models comunicatius, lingüísticament i digital.

Així doncs, de la mateixa manera que hem d’ajudar els aprenents a construir el seu projecte de vida, els docents també hem de construir el nostre. Què i com volem aprendre de la nostra tasca? Com ens plantegem les nostres preguntes? Com construïm el nostre coneixement? Com ens adaptem als nous temps? Com ens connectem per aprendre[vii]? Com analitzem i valorem la nostra tasca? Quines evidències recollim per analitzar el nostre procés professional?

Per acabar tal com he començat,  el context polític i econòmic del moment és incert i per tant, no serà fàcil mantenir el nivell de motivació de tots els agents involucrats en els processos d’aprenentatge. Malgrat tot, seran les creences sobre l’educació, l’aprenentatge i l’ensenyament les que determinaran l’actitud personal davant la tasca docent…

Alumnes! Aquesta vegada no he parlat gaire de vosaltres, però poseu una espelmeta al sant de la vostra devoció perquè el curs vinent us toquin uns professors que us ajudin a desvetllar el plaer d’aprendre.

Carme Bové i Romeu treballa al Consorci per a la Normalització Lingüística, és consultora a  la UOC i col·labora amb l’equip de Pràctica Reflexiva

Twitter: @carmebove


[iii] Learn for life: New Architecture for New Learnig, Gestalten

[vi] TIC, Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement i TAC, tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement

[vii] Suggereixo llegir Jordi Jubany, Connecta’t per aprendre, Aprenentatge social i personalitzat, 2012, Associació de Mestres Rosa Sensat, http://rosasensat.org/editorial/ca/colleccions/?colleccio=Diversos&view=554

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació