«I endinsa’t al cor de les paraules». Montserrat Abelló a l’acadèmia

L’Institut d’Estudis Catalans va acollir el dijous 29 de novembre la Jornada d’estudi Montserrat Abelló La ploma als dits, delit de paraules, inscrita en el marc de l’Any Abelló que clourà en un acte institucional l’1 de febrer de 2019.

La jornada va començar amb les paraules de benvinguda a les autoritats, els ponents i les assistents, del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, que seguidament va donar pas a la intervenció de Laura Borràs, consellera de Cultura i comissària de l’Any Montserrat Abelló, que va voler ressaltar la importància d’aquesta jornada d’estudi de l’obra de la poeta i traductora homenatjada, que comptava amb la participació de noves acadèmiques més enllà del territori català i també amb l’aportació de joves investigadores que s’hi havien interessat, amb l’objectiu de dotar l’escriptura de Montserrat Abelló del reconeixement, la transcendència internacional i l’anàlisi rigorosa que mereix.

Laura Borràs va agrair la presència a la sala dels hereus de Montserrat Abelló que, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració d’altres entitats i institucions, impulsen conjuntament l’Any Montserrat Abelló. També, i amb l’esperança que la celebració d’aquesta jornada d’estudi fos l’ham de la seva necessària expansió en l’àmbit acadèmic, va recordar que el fons literari de la poeta, traductora i activista està ingressat a la Biblioteca de Catalunya des del maig de 2015, tal com va recollir Bernat Puigtobella en aquest article, i va animar a fer una lectura profunda i atenta de l’obra de Montserrat Abelló. Seguidament va prendre la paraula el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan-Elies Adell, per agrair a l’IEC la voluntat d’acollir aquest acte i que es convertís –com així va ser– en un espai per a la reflexió, l’anàlisi i el debat, on es van oferir diferents visions de l’obra poètica i traductològica de Montserrat Abelló.

També va agrair la participació de diverses persones i universitats europees, així com la implicació de Mireia i Miquel Bofill Abelló, fills i hereus, amb qui compartia l’emoció i l’orgull perquè Montserrat Abelló fos la protagonista d’aquesta jornada acadèmica. Joan-Elies Adell va llegir aquest poema (un poema que tornaria a ser citat al llarg del dia), i va començar, puntualment, la jornada.

Les paraules
se m’entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d’ulls que endevino
plens de guspires.

Sóc amb vosaltres
a través de la pell
d’aquest cos que estimo.

Mariàngela Vilallonga, catedràtica de la Universitat de Girona i vicepresidenta segona de l’IEC, va ser l’encarregada de presentar la primera ponent, Lluïsa Julià, que va fer la conferència inaugural de la jornada: “Montserrat Abelló: identitat i compromís”. Amb la seva exposició, Julià va traçar les etapes de la poesia de Montserrat Abelló, que va dividir en tres períodes (1961-1985/1985-1995/1995-2014).

La conferència s’acompanyà de la projecció de poemes escollits per a il·lustrar cadascuna de les etapes, que Lluïsa Julià desgranava des de la posició privilegiada de la coneixença personal i del fet que elles dues parlessin sobre poesia i poetes d’una manera profunda i continuada. L’exposició va ser extensa i exhaustiva, des dels inicis de la poesia de Montserrat Abelló, quan neix el seu fill Fernando amb Síndrome de Down i això implica per a ella, poèticament, el trencament de les limitacions mètriques, passant per l’època més optimista i de celebració de la paraula («la paraula és l’absolut, el que transcendeix») i on la seva feina de traducció de poetes de parla anglesa (Sylvia Plath, Anne Sexton, Adrienne Rich, entre d’altres) li serveix per mostrar, en la seva poesia, l’experiència quotidiana de ser dona, per arribar finalment a la darrera etapa, amb referències al cos envellit, al pas del temps, des d’una radical humanitat i una ironia agre, malgrat la seva imatge, sempre positiva.

El debat posterior, amb la intervenció destacada de Mireia i Miquel Bofill, va ser del tot interessant, i es va constatar la importància de la implicació de la família de l’autora en les noves línies de recerca de la seva obra poètica i traductològica.

Després d’una pausa, i presentades per l’assagista i professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB Montserrat Bacardí, van arribar les intervencions plenàries d’Eva Bru (professora titular d’Estudis Catalans i Hispànics al departament de Languages, Literatures and Linguistics de la Universitat de Bangor, Regne Unit) i d’Elisenda Marcer (professora titular de Llengua i Cultura Catalanes a la University of Birmingham, on coordina els Estudis Catalans).

La ponència d’Eva Bru, que duia per títol “Gest, traç i línia en l’obra poètica de Montserrat Abelló”, va plantejar una forma diferent d’aproximar-nos a la poesia de l’autora, partint de les mans com a icona –i amb la seva significació simbòlica– dins del procés de creació femenina i feminista. Les mans com a receptacles de memòries ancestrals i també el seu moviment en el moment d’escriure van ser comentades i posades en valor dins de la poesia de Montserrat Abelló, prenent principalment com a referència dues obres de l’antropòleg britànic Tim Ingold: Lines: A Brief History (2007) i The Life of Lines (2015). Al final de la seva intervenció, on també el poema «Les paraules/se m’entortolliguen/a les mans…» va tenir protagonisme, Eva Bru va mostrar diferents dibuixos de Roser Bru sobre l’obra poètica de Montserrat Abelló, que més tard van ser comentats amb el públic. La ponència d’Elisenda Marcer, “La poesia de Montserrat Abelló més enllà del tacte”, es va centrar en el cos com a font de coneixement, i va vincular també les mans (amb capacitats cognitives) amb els discursos feministes i les accions (mans multiplicades, esperit col·lectiu) en la poesia de Montserrat Abelló, sobretot a partir de 1981.

Com ja havia passat en el primer torn d’intervencions, el debat posterior amb les aportacions del públic assistent va ser del tot oportú, quan es van suggerir altres línies d’investigació a partir, per exemple, de l‘«Oració de les mans» de Modest Prats, o la interrelació de l’obra de Montserrat Abelló i Roser Bru, on un punt de partida ben interessant el trobaríem en aquest apunt del blog de la Biblioteca de Catalunya.

El torn següent va ser presentat per Júlia Català (ILC), que va donar pas a les comunicacions de la mestra i poeta Mireia Lleó (“És el meu cos que us parla. La corporeïtat en la poesia de Montserrat Abelló”), de la filòloga Fina Llorca (“Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal: dues poetes, dues poètiques”), i de la també filòloga Agnès Toda (“El compromís de Montserrat Abelló i els vincles amb Maria-Mercè Marçal”).

Lligada a les ponències anteriors, Lleó va destacar també el poema d’Abelló que havia obert la jornada, per significar-hi l’amor per les paraules, «entortolligant-se» amb el propi cos (com a lloc per a l’erotisme i la tendresa). Per a exemplificar la seva intervenció, Mireia Lleó va incorporar, entre d’altres, poemes de l’antologia «Poemes d’amor» i del pròleg de Vinyet Panyella, poemes de «Memòria de tu i de mi» i fragments de la introducció de Xavier Montoliu al llibre El miracle és viure. Vivències. Fina Llorca va situar la seva ponència comentant la feina del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club on s’hi aplegaren Montserrat Abelló, Maria-Mercè Marçal, Neus Aguado, Lluïsa Julià, Josefa Contijoch i Mercè Ibarz, per parlar de la relació personal i intel·lectual entre Marçal i Abelló, del diàleg entre les seves obres, des de l’admiració mútua i les estones compartides.

També aquesta va ser la línia d’investigació d’Agnès Toda, centrada, entre d’altres, en el pròleg de Maria-Mercè Marçal a Foc a les mans de Montserrat Abelló (1990), on parla de la lluita contra el silenci, el combat de gènere i la necessitat d’accedir a la cambra pròpia. A la seva comunicació, Toda va subratllar que, a més de la lluita de gènere i d’identitat, a Marçal i Abelló també s’hi havia de vincular la lluita pel país, i que no només va ser l’amistat que va unir aquestes dues poetes sinó també –i sobretot– la lluita contra el silenci.

Després de dinar es va reprendre la jornada, que a partir de llavors es va centrar en la feina com a traductora de Montserrat Abelló. Pilar Godayol, doctora en Teoria de la Traducció per la UAB i professora titular del departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic, va ser l’encarregada de presentar les dues ponents següents: Helena Buffery, professora universitària a University College Cork, i Dolors Udina, traductora literària i professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

La comunicació de Buffery, amb el títol “Tast de llengües: autotraducció i col·laboració en les traduccions poètiques de Montserrat Abelló” va prendre com a referència el llibre de Nicole Brossard I de sobte sóc aquí a punt de refer el món i va parlar, entre d’altres temes, de la rellevància d’Abelló com a introductora de la poesia anglosaxona, del fet que l’aprenentatge de l’anglès –per a Abelló– fos simètric al català, i que «swing» va ser la primera paraula que Abelló va aprendre de l’anglès, per necessitat, per atendre «el desig» de gronxar-se.

Dolors Udina va fer la introducció de la seva ponència “Montserrat Abelló, traduir amb passió” homenatjant Maria Elena Carné (1952-2014) que va treballar estretament amb Montserrat Abelló i va contribuir a la difusió i el coneixement de la seva obra traductològica. La comunicació d’Udina va centrar-se en la decisió i seguretat d’Abelló a l’hora de traduir, va parlar-nos d’algunes de les seves traduccions primerenques (Sota la xarxa d’Iris Murdoch, Cartas a mi madre de Sylvia Plath conjuntament amb la seva filla Mireia Bofill, dues obres d’Agatha Christie, El paper de paret groc de Charlotte Perkins Gilman, etc.), totes elles, avui, perfectament vigents. Després va centrar-se en les seves traduccions de Plath, Sexton i Rich per acabar reivindicant un lloc d’honor per a la seva extraordinària antologia Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX.

L’últim bloc de les ponències, presentat per Xavier Montoliu (ILC), va aplegar les comunicacions següents: “Ara esdevinc jo mateixa. Montserrat Abelló, viure i escriure”, a càrrec d’Ester Pou, “Tradició i traducció, reconstrucció d’una poètica en Montserrat Abelló”, d’Andrea Montoya, i “Montserrat Abelló. Traducció poètica i feminisme”, de Caterina Riba. Ester Pou, Llicenciada en Filologia Catalana per la UB i Màster en Estudis de Gènere per la UVic, a més de responsable acadèmica de la jornada, va resseguir la trajectòria d’Abelló, com a traductora i poeta, que s’alterna i fa trena, destacant-ne la seva voluntat de donar veu a les poetes anglosaxones –tot plegat a partir del viatge que fa a Bristol i on rep el regal d’un llibre de Sylvia Plath que la farà madurar com a poeta– i d’escriure poemes que reflectissin la vida, la veritat.

La comunicació d’Andrea Montoya, graduada en Estudis Literaris i estudiant del màster de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB, es va centrar principalment en l’anàlisi de la feina de Montserrat Abelló com a traductora de Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX, obra de la qual va destacar la voluntat d’Abelló en mostrar la qualitat i la riquesa d’aquesta poesia escrita per dones, una poesia que vol ser compromesa i social, i que Montserrat Abelló, a partir de la traducció –com una acció crítica– va aconseguir incorporar a la poesia catalana.

Caterina Riba, doctora en Literatura per la UVic, per la seva part, va plantejar la seva intervenció a partir de la pregunta «Fins a quin punt són feministes les traduccions de Montserrat Abelló?» i, basant-se en les estratègies proposades per la investigadora Olga Castro (Universitat de Vigo), va analitzar diferents traduccions de Montserrat Abelló. L’última intervenció d’aquest bloc, “Traduir Montserrat Abelló a l’hebreu” del traductor Itai Ron –que no va poder assistir a la jornada–, va ser llegida per Xavier Montoliu. La seva comunicació es va centrar en la relació personal amb Montserrat Abelló i el relat de la seva feina com a traductor de la seva poesia que va prendre forma en l’antologia «En el deliri d’aquest voler ser prop de tu» (Tel-Aviv: Keshev Publishing House, 2014).

Després d’una breu pausa, la conferència de clausura va anar a càrrec del poeta,traductor i professor del departament de Traducció i d’Interpretació de la UAB, Francesc Parcerisas, que va titular la seva intervenció “Cares a la finestra. M. Abelló, traductora”. En una extensa ponència, que va iniciar de manera brillant amb el plantejament de quina és la imatge que es desprèn del títol d’aquesta antologia («Què hi veig?»), Parcerisas va resseguir les traduccions de Montserrat Abelló, de qui va reconèixer un do natural per al coneixement de les llengües, per centrar-se en la importància de l’antologia àmpliament citada i la voluntat explícita d’Abelló de voler posar en primer terme la poesia escrita per dones, explicitant la seva feina de traducció com una aposta –no només personal sinó també col·lectiva– per parlar del món des de la condició femenina i, d’aquesta manera, nodrir l’imaginari de les dones que, fins aquell moment, no havien tingut aquests referents en la tradició literària catalana.

Després d’un dia llarg i intens d’anàlisi de l’obra poètica i traductològica de Montserrat Abelló, la jornada va cloure amb l’espectacle “Deixa’m tornar-te a dir”, amb la veu entusiasta de Mariona Sagarra i la guitarra de Raül Costafreda. Entre cançó i cançó van compartir anècdotes divertides i vitals amb Montserrat Abelló, la poeta que va escriure aquests versos:

Visc i torno a reviure
cada poema
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.