I els gossos, què han fet per l’art?

5.06.2019

Tot va començar a l’exposició I tu, què has fet per l’art? del Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet. L’artista Eugenio Ampudia hi exposava una escultura del seu gos, el Nanuk. L’obra formava part d’una mostra crítica que buscava fer-nos reflexionar com a espectadors i discutir sobre què busquem en l’art, per què ens comportem com ens comportem en un museu o quin compromís real tenim amb els artistes. El Nanuk tenia la pota aixecada i pixava contra la paret de la sala d’exposicions. Una simbologia precisa.

I els gossos, què han fet per l’art? | Foto: Daniel Frank / Pexels

Les treballadores del Centre van tenir una idea: “I si convidem al Tecla Sala els veïns que vénen a passejar el gos al parc?”. I així ho van fer. Acostant-se a un públic que trepitjava diàriament el radi del centre sense entrar mai a l’edifici, entremig d’una gespa sospitosament mullada i de lladrucs d’animal petaner, les professionals de l’espai expositiu van sortir fora i van donar uns fulletons a uns palmells amb tuf de galetes de recompensa. Els fulletons deien: “Vius a la Torrassa i passeges el teu gos al recinte del Tecla Sala? Sabies que el món de l’art està farcit d‘obres on hi apareixen gossos? Us convidem, a tu i al teu gos, a la visita comentada a l’exposició I tu què has fet per l’art?”.

Va ser el diumenge 7 d’abril a les 12 h. L’aforament era limitat. Els participants van ser set gossos i onze humans. Les treballadores no sabien si estar contentes per haver aconseguit arribar a un públic nou o si tremolar per la possibilitat que alguna bufeta, o pitjor, alguns intestins, decidissin posar-se en marxa en un perímetre delicat. El resultat va ser positiu, perquè els animals de quatre potes van comportar-se com cal, i els de dues es veu que també. La Teresa Rubio, del servei educatiu, recorda la jornada somrient. Ara, explica, quan camina pel voltant del Tecla Sala ja pot saludar i tutejar els éssers que veu.

Però l’experiència del Tecla Sala deixa moltes incògnites per respondre. Ja s’hi sentia bé, un chihuahua, en una exposició d’art contemporani? No hauria sigut millor portar-lo, cosset en mà, a la mostra Luxe del CaixaFòrum? I un buldog, per què no esbargir-lo davant del lleó dissecat del Museu de les Ciències Naturals, per tal que pugui rugir llargament i a gust? El setter irlandès, aquell gos refinat i llarguerut, no hauria preferit rellepar una mica de vi de la collita del 89 i passejar per les sales més pulcres del Museu Nacional? De veritat que els museus ho intenten, però és que als nous visitants, perquè tornin, primer se’ls ha d’escoltar.