+Humans. El futur no ens fa por

12.10.2015

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull l’exhibició +Humans. El futur de la nostra espècie. S’hi poden veure obres d’art que exemplifiquen com interactuarem amb la tecnologia, des de cíborgs humans a pròtesis ortopèdiques sobrehumanes. Una mostra que convida a la reflexió i que no deixa indiferent a ningú.

L'obra AREA V5 de Louis Philippe Demers també forma part de +HUMANS | Font: CCCB

L’obra AREA V5 de Louis Philippe Demers també forma part de +HUMANS | Font: CCCB

A la presentació de l’exposició +Humans. El futur de la nostra espècie, hi ha un noi amb una antena al cap. Està assegut entre la multitud, que escolta com Vicenç Villatoro, director general del CCCB, presenta la mostra. No és una aposta qualsevol, explica Villatoro: “Aquesta exposició tindrà un impacte important en la nostra societat”. +Humans presenta diverses propostes artístiques que tenen un rerefons científic i tecnològic, i que tracten l’esdevenir de la societat. Evolució o extinció? Què significarà l’ésser humà? Aquestes són les primeres paraules que podem llegir a l’exposició. Quan s’acaba la roda de premsa de presentació, els assistents es dirigeixen a la tercera planta del CCCB per veure amb els seus propis ulls allò que se’ls ha explicat. El primer en pujar és el noi de l’antena, que parla amistosament amb una companya. Si bé l’aparell que porta inserit al cap crida l’atenció, ell actua amb tota normalitat. És impossible no mirar-lo, però sembla que ja hi està acostumat i, de fet, no desentona amb el tema de l’exhibició.

+Humans. El futur de la nostra espècie ha estat concebuda i presentada per la Science Gallery de Dublín i ara aterra a Barcelona, on es podrà visitar fins a l’abril. Lynn Scraff, directora de la institució dublinesa, apunta que “El CCCB fa les coses de la manera en què a nosaltres també ens agrada fer-les” i explica que +Humans és una bona plataforma per mantenir les converses que toquen ara. “Perquè el futur ja és aquí, i hem de decidir com a individus i com a societat què volem abordar i quins límits no volem sobrepassar”, explica Catherine Kraner, comissària executiva de l’exhibició i científica noruega. La mostra compta amb obres d’una cinquantena d’artistes, investigacions científiques, propostes pioneres de recerca i productes comercials, entre d’altres. Està pensada des d’un punt de vista artístic i permet a l’espectador anar més enllà de la tecnologia que hi ha darrere de cada invent per apreciar les innovacions del futur des d’una mirada reflexiva. No es tracta d’entendre com funcionen els experiments, sinó de reflexionar sobre com els humans hi conviurem.

Podem sobrepassar les barreres del cos humà? Podem superar una discapacitat gràcies a una extensió tecnològica enganxada al nostre cos que ens converteixi en superhumans? Qui decidirà quines capacitats podem augmentar, l’estat, el metge o nosaltres? Quins seran els rols de gènere en el futur? I si un robot fos més competent que nosaltres a la feina? Ens sentirem còmodes, envoltats de màquines? Aquestes i moltes més són les preguntes que ens desperta +Humans. Però l’exposició no dóna cap resposta. No pot fer-ho perquè encara no se saben. Les incògnites s’aniran resolent a mesura que el futur vagi convertint-se en present. Per continuar reflexionant sobre el tema, el CCCB també organitza debats, workshops i altres activitats al voltant de la mostra.

Els primers cíborgs del món, al CCCB

Passejant per l’exposició, salta a la vista un bust amb una antena al cap. Té els mateixos cabells que el noi que seia entre la multitud i que ara es posa al costat del bust, en carn i ossos. L’antena és inconfusible. Ha vingut de Nova York per assistir a la inauguració de la mostra. Es tracta de Neil Harbisson, mig irlandès mig català, artista contemporani i activista cíborg. El terme cíborg prové d’un truncament entre la paraula cibernètic i organisme i fa referència a una persona que té incorporats elements mecànics o electrònics com una part més del seu organisme o com una extensió dels seus sentits. No és ciència-ficció. Neil Harbisson ha estat descrit com el primer cíborg del món i el primer cíborg artista de la història, segons diversos mitjans internacionals.

Harbisson va néixer amb acromatisme, ho veia tot en blanc i negre. Després d’estudiar piano i belles arts a Mataró, es va traslladar a Dublín per continuar els estudis de piano. Va seguir estudiant a Anglaterra, on va conèixer a Adam Montandon. Montandon era llicenciat en cibernètica, i els dos junts van crear un sistema cibernètic que permet a Neil Harbisson escoltar les freqüències dels colors. “Jo no volia veure els colors; volia tenir el meu propi sentit cromàtic”, explica l’artista. Va ser aleshores quan va decidir implantar-se l’antena al cap, i avui fa onze anys que la porta. El bust és una representació seva, i quan els assistents de l’exposició passin un color per davant d’aquella antena, “jo sentiré una vibració a la part del cervell corresponent a, per exemple, el color vermell, i un so a l’orella. Tant si sóc aquí com a Nova York”, explica, tot fent broma sobre com això afectarà la seva vida diària i esperant que els espectadors no abusin gaire de l’escultura cibernètica Cap sonocromàtic.

Neil Harbisson i Moon Ribas amb les seves escultures cibernètiques | Foto: Clàudia Rius

Neil Harbisson i Moon Ribas amb les seves escultures cibernètiques | Foto: Clàudia Rius

Però el de Harbisson no és l’únic invent cibernètic que trobarem a +Humans. Al costat del seu bust hi ha l’escultura El braç sísmic, una reproducció del braç de Moon Ribas, coreògrafa i amiga de la infància de Neil Harbisson. Ella ha incorporat a la seva extremitat un sensor que li permet percebre els més mínims terratrèmols de la terra a temps real. Quan n’hi ha un, li vibra el braç. “Per mi era important experimentar el moviment de la manera més profunda possible”, diu aquesta coreògrafa experimental catalana, “De fet, tinc una peça de dansa anomenada Waiting for earthquakes”. Ella va viure en primera persona, però a distància, el sisme que va patir Xile el setembre passat: “De sobte vaig sentir una tremolor molt forta. Això em permet estar connectada no només al planeta, sinó amb les persones que viuen aquestes catàstrofes”. En Neil Harbisson o la Moon Ribas són només dues mostres de tot el que es pot veure a l’exposició +Humans. El futur de la nostra espècie. Una exhibició ambiciosa del CCCB que aconsegueix fer reflexionar a tots els assistents unint ciència, tecnologia, art, humanitats i pensament. Perquè, tal com el mateix CCCB indica, “conscientment o no, ara donem forma al nostre futur […] Els artistes, dissenyadors i els científics que participen en aquesta exposició han imaginat nombrosos futurs possibles. Ara us toca a vosaltres”. Endavant, passin i reflexionin.