Homenatge a Paco Elvira

Ara fa un any va morir accidentalment, mentre treballava a les costes del Garraf, el reconegut fotògraf Paco Elvira. Amb aquest motiu s’ha celebrat un emotiu acte d’homenatge a l’Aula Magna de la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l’acte, presidit pel degà, Josep Mª Català, hi ha participat una extraordinària representació dels fotògrafs catalans que han parlat amb emoció de l’obra i la personalitat de Paco Elvira, de qui tots s’han manifestat deutors i admiradors. Eduard Bertran, Director de l’IEFC, Pepe Baeza, editor fotogràfic de La Vanguardia, Pepe Encinas, responsable de fotografia d’El Periódico, Sandra Balcells fotoperiodista i professora de la Universitat Ramon Llull, Laura Terré, historiadora i comissària fotogràfica, i els grans fotògrafs Tino Soriano, David Airob i Quim Manresa han intervingut en un interessant col·loqui que ens ha permès endinsar-nos en l’obra d’Elvira i conèixer de primera mà les experiències que havien compartit.

És difícil resumir en poques paraules tot allò que s’ha dit, però tots han coincidit en alguns trets que defineixen la personalitat de l’homenatjat. Elvira era una persona extremadament discreta en el seus comportaments, tant personal com fotogràfic. Era també un home sempre disposat a donar un bon consell, a ajudar els seus col·legues en qualsevol necessitat tècnica que tinguessin. Va ser un extraordinari professor, reconegut per companys de claustre i alumnes;  en aquest sentit va actuar sempre com a promotor de joves fotògrafs a qui sabia donar un bon consell o un eficaç cop de mà. Així ho reconeixia el mateix Tino Soriano quan explicava com el va ajudar a incorporar-se a National Geographic.

S’ha destacat molt els seus treballs sobre Irlanda, una sèrie que es va perllongar del 1981 al 1987, o el treball sobre la Revolució dels Clavells a Portugal; però s’ha volgut emfatitzar el seu importantíssim paper com a cronista gràfic de la transició amb unes fotografies que s’apartaven de la crònica oficial- que Laura Terré ha qualificat de “fotografia de abrazo y medalla”- per endinsar-se en les realitats profundes dels moviments socials. L’atur, la pagesia, els barris, les lluites ciutadanes van passar pel seu objectiu. Elvira, han dit, era fotògraf, directe, ràpid i eficaç i les seves imatges transmeten serenitat i qualitat humana.

Una altra faceta era la seva facilitat, malgrat la seva veterania, per adaptar-se a les noves tecnologies. Va ser el creador, el 2009, d’un dels primers blogs de fotografia que tenia moltíssims  seguidors i on publicava pràcticament un post diari. Els qui tenim un blog personal sabem què vol dir aquest ritme de publicació! D’aquí va néixer també el seu projecte “Fotos desde mi ventana”, una sèrie de fotografies diàries disparades al carrer des de la finestra de casa seva i que va tenir un gran reconeixement.

L’acte ha acabat amb l’anunci per part de la facultat i altres entitats del món de la imatge de la decisió de sol·licitar per l’any vinent la concessió a Paco Elvira, a títol pòstum, de la Creu de Sant Jordi. Igualment es preveu organitzar una exposició de la seva obra a la sala d’exposicions de la UAB.

Finalment, la filla del fotògraf , Andrea Elvira, ha descobert una placa al plató de fotografia de la facultat que a partir d’ara passarà a anomenar-se  “Plató de Fotografia Paco Elvira”. En conjunt, un acte de justícia per homenatjar un gran fotògraf i una persona molt estimada pels seus amics i companys de professió.