Homenatge a Enric Pubill

27.10.2017

La carta és, per antonomàsia, el mitjà de comunicació dels presos, el seu reducte de llibertat i de lligam amb el món exterior. És per això que l’acte d’homenatge a Enric Pubill que es va celebrar aquest 25 d’octubre al vespre a l’antiga presó Model de Barcelona va prendre forma epistolar. L’actriu María Rodríguez va encarregar-se de llegir diverses cartes de lluitadors antifeixistes empresonats durant la postguerra, mentre que Gerardo Pisarello, Carles Vallejo i Ada Colau van subratllar la importància de la figura de Pubill i de la memòria històrica. Avui un nou homenatge des del Memorial Democràtic.

Enric Pubill. | ACN

Enric Pubill, històric militant del PSUC i referent de la lluita antifranquista, va morir el passat mes de març i el Comissionat de Programes de Memòria li va retre homenatge ahir, a l’antiga presó Model de Barcelona. L’elecció d’aquest centre com a lloc de celebració de l’acte no és casual: va ser un dels dos presidis on Pubill va complir els vuit anys de la seva condemna sota el règim franquista. Tal com va assenyalar el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, l’homenatge representa “un pas més en la presa ciutadana de l’espai” que, entre altres coses, s’ha de convertir en un indret per preservar “memòries com la de Pubill” i tants altres.

Pisarello també va repassar-ne la biografia. Pubill, natural del barri del Raval i fill d’un militant de la CNT, va ser detingut amb 19 anys per la Brigada Político-Social. Després d’aguantar 30 dies de tortures a la sinistra comissaria de Via Laietana, va ser jutjat en un consell de guerra per fallos de seguridad. En sortir de la presó, vuit anys després, va impulsar el Comité de Solidaritat amb els presos i l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del franquisme. Pel tinent d’alcalde, la tasca duta a terme per persones com Enric Pubill va servir per començar a capgirar el “discurs banalitzador” sobre la dictadura.

Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, també va fer un petit discurs, tot repassant moments de la vida de Pubill a la presó. “Ell recordava els crits de Simón García, del grup llibertari Los maños, mentre el duien a afusellar: Compañeros, a nosotros nos mataran, ¡pero la lucha la continuaréis vosotros!“, va relatar. Vallejo també va criticar l’exposició La Model ens parla perquè, a parer seu, “distorsiona” la situació de tots els que van estar-hi empresonats.

L’actriu Maria Rodríguez a l’acte en homenatge a Enric Pubill | Foto: Ajuntament de Barcelona

Després d’aquest discurs va arribar el torn de l’actriu María Rodríguez, que va llegir diverses cartes que lluitadors antifranquistes van escriure des de la presó. Així, va repassar la història dels centres penitenciaris femenins tutelats per ‘las cruzadas’, monges que etzibaven a les preses frases de l’estil: ‘más vale que la próxima vez volváis por prostitutas que por políticas’.

Moltes de les cartes incloïen també moments durs, explicats pels familiars de les víctimes: “Aprofitant aquells tres quarts d’hora d’agonia, la van batejar i li van administrar els sagraments catòlics que la meva germana tant havia rebutjat”. D’altres, explicaven com els presos reconstruïen trosset a trosset les cartes que no els deixaven llegir, mentre que d’altres cartes també tenien grans dosis d’ironia: “He estat dos anys a Barcelona, tres a Madrid, dos a Màlaga i ara soc a Segòvia. Estic feta tota una turista gràcies a l’estat! Però visc sempre amb la por de com pugui ser el nou hotel…”.

El moment més emotiu de l’acte, però, va arribar amb les anomenades “cartes de capella”, les notes de comiat que els presos escrivien a les seves famílies hores abans de ser condemnats a mort. Així, l’actriu va poder llegir fragments com “Tenir ideals es paga car a la vida”, “Moro de cara a l’enemic. Visca la República. Valor!” o “No ploris, i si arribes a temps, encara que estigui fred, fes-me un petó”. L’última carta s’adreçava a la filla petita d’un condemnat: “I si sents a dir que m’han mort per dolent, defensa’m, perquè és mentida. Moro estimant-te molt”.

En finalitzar la interpretació de María Rodríguez, va arribar el torn de l’alcaldessa Ada Colau que, visiblement emocionada, va denunciar la falta de memòria històrica a Espanya. “Que els seus noms no s’esborrin mai de la nostra memòria. Haurien de ser gravats a cada plaça, a cada carrer […] la millor Espanya, la millor Catalunya i la millor Europa són les que es van construir des de l’antifeixisme”.

També hi va haver lloc per crítiques de caràcter polític més relacionades amb l’actualitat: “S’estan vulnerant drets bàsics i duent a terme empresonaments arbitraris” –va comentar Pisarello– “no és, però, una situació comparable amb la dictadura franquista”. En referència al procés català, Carles Vallejo va assegurar que ara més que mai “necessitem homes i dones com Pubill, en uns moments en què la falta de diàleg ens han portat a un camí sense sortida”.

Colau no es va oblidar tampoc de les recents declaracions del sotssecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, sobre Puigdemont: “No es pot permetre que algú s’atreveixi a amenaçar el president amb tenir la mateixa fi que Companys”. L’alcaldessa, però, va voler destacar per sobre de tot la tasca dels expresos polítics presents a l’homenatge: “Veu resistir la negra nit del franquisme, les tortures, la presó, la pena i l’oblit i no us vau deprimir ni rendir”.

El Memorial Democràtic homenatja avui divendres al lluitador antifranquista Enric Pubill i a tots els presos polítics del franquisme. Més info aquí.