“L’establishment literari és endogàmic, necrofílic i centralista”

26.02.2015

Avui Edicions Proa ha presentat a la premsa dos premis de Santa Llúcia, Refraccions d’Hilari de Cara, Premi Carles Riba de poesia, i Gent que tu coneixes, de M. Mercè Cuartiella, Premi Mercè Rodoreda 2014. Tots dos escriuen des de la perifèria. L’un des de Mallorca, l’altra des de Figueres, i han coincidit a dir que viure lluny de Barcelona els condemna a una certa invisibilitat.

M. Mercè Cuartiella i Hilari de Cara al Silenus

M. Mercè Cuartiella i Hilari de Cara al Silenus

 

Fa uns dies Hilari de Cara es deixava anar en un post demolidor a facebook en què criticava l’establishment literari català, que qualificava d’endogàmic, necrofílic i centralista. Hilari de Cara es despatxava amb noms i cognoms… però avui el post ja ha desapergut. Sebastià Benassar l’ha burxat durant la roda de premsa i el poeta ha acabat buidant el pap. I ho ha fet al bar Silenus, que ha estat durant anys el bar on s’han celebrat les rodes de premsa de Grup 62, una mena de temple sacrosant de l’establishment barceloní, on avui l’editor Josep Lluch ha convocat la premsa a fer un 2×1 (2 croissants i un cafè) amb De Cara i Cuartiella.

Hilari de Cara ha publicat narrativa i poesia, tant a Barcelona (Quaderns Crema) com a Mallorca (El Gall Editor). Ara torna a publicar al Cap i Casal, a Proa i amb el premi Carles Riba sota el braç. “En aquest país si vas en cadira de rodes o estàs a punt de morir-te et fan un cas extraordinari. Vivim en un país dominat per la necrofília”. L’autor de Refraccions també ha lamentat que només puguem tenir una figura per a cada cosa, un poeta nacional, un novel·lista nacional… També ha carregat contra l’endogàmia. “Si no et bellugues per la capital ni vas a les presentacions dels amiguets, no tens res a fer, perquè es repartiran els premis entre ells.”

Mercè Cuartiella, que avui ha presentat el recull de contes Gent que tu coneixes, viu a l’Empordà i també ha constatat que des de la perifèria és difícil captar l’atenció, sobretot si no escrius en mitjans nacionals ni vas a actes literaris. “Si tens un entorn, aconsegueixes unes coses. Si, en canvi, et quedes a casa, n’obtens unes altres”, ha dit Cuartiella. “És una opció de vida”.

Dels seus llibres en farem ressenya ben aviat a Núvol. Avui tots dos participen en una tertúlia amb Joan Carreras, premi Sant Jordi d’enguany amb L’àguila negra, que se celebrarà a la seu d’Òmnium a les 20h.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. No els falta raó, als dos escriptors. País de comportament mafioset provincià, que neda en la mediocritat més absoluta. Els autors potents catalans rarament els coneixereu perquè la secta no us els deixarà conèixer, perquè de fet ni ella mateixa es molesta a conèixe’ls, ocupats com estan a riure’s les gràcies, elogiar-se hipòcritament des del desinterès real i la ignorància. I no s’albira ni un bri de canvi a l’horitzó. Un naufragi. Quan penso en Catalunya només em ve al cap una idea: glu-glu.