Hergé, el visionari que va arribar a la Lluna

17.12.2018

La immensa majoria diu que Neil Armstrong, Michael Collins i Edwin Aldrin van ser els primers homes a trepitjar la Lluna. D’altres, en canvi, amants de les teories conspiradores, creuen que realment no van arribar-hi mai. Jo prefereixo formar part de la diminuta minoria que considera que la primera persona a fer-ho, heroi de la humanitat, va ser l’intrèpid Tintín, acompanyat, és clar, del professor Tornassol, del capità Haddock i del seu inseparable Milú. Popularment conegut com a Hergé, l’historietista belga Georges Remí, va fer que el seu cèlebre personatge de còmic, de tupè esmolat i ment àgil, arribés a la Lluna gairebé vint anys abans que l’expedició nord-americana amb dos còmics mítics, Objectiu: la Lluna i Aterratge a la Lluna. Abans, ja ho havia fet Jules Verne. “Ja hi sóc! He fet uns quants passos! Segurament, per primera vegada en la història de la humanitat s’ha caminat damunt la Lluna”, va dir Tintín quan va deixar petja per primera vegada en un cràter. Armstrong, en canvi, setze anys després, va pronunciar una frase històrica. “És un petit pas per a l’home, però un gran salt per a la humanitat”.

Maqueta a escala real del mòdul lunar de l’Apollo 11 i el coet espacial de Tintín © Oriol Company

Aviat farà cinquanta anys d’aquest gran salt per a la humanitat i, per commemorar tal fita, el CosmoCaixa, en col·laboració amb el museu Hergé, caminarà damunt la Lluna amb Tintín i Armstrong. Des d’aquesta setmana fins al 26 de maig, l’exposició Tintín i la Lluna. Cinquanta anys de la primera expedició tripulada s’instal·la al Museu de la Ciència de Barcelona per fer un viatge al 20 de juliol de 1969 i reviure l’expedició que va fer l’Apollo 11 acompanyats de Tintín. “Conjuga coneixement i expressió artística, ciència i emocions”, defineix Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària ‘la Caixa’, “perquè posar emoció a la divulgació científica facilita l’aprenentatge”.

El món de Tintín aporta, per tant, una dosi de màgia, ficció i innocència a l’arribada de l’home al satèl·lit terrestre. I, per què no dir-ho, d’atractiu a l’exposició. Així ho defineix Jordi Portabella, director de l’Àrea de Divulgació Científica de CosmoCaixa, que destaca que “el còmic té un llenguatge artístic propi que, sumat a la tecnologia i a rèpliques d’objectes reals, és el punt de partida perquè els visitants vulguin saber-ne més”.

Hergé va ser un visionari i dins la seva ment va preparar meticulosament el viatge a la Lluna amb molta antelació. El disseny de la característica nau espacial vermella i blanca, per exemple, va ser concebut peça per peça perquè Bob de Moor, l’il·lustrador, sabés en quin lloc de la nau es trobaven els personatges. De Moor va participar en molts dels còmics i projectes, però, d’entre totes les coses que els col·laboradors de Les aventures de Tintín podien fer sense el seu mestre, n’hi havia una que només podia fer Hergé. “Quan es tracta de donar vida als personatges, crec que només ho puc fer jo perquè Tintín, el capità Haddock, el professor Tornassol, Dupond i Dupont i tots els altres són jo”, va deixar escrit.

Des de les seves idees primerenques fins al còmic ja enllestit, produït i distribuït, l’exposició recrea l’espai on Hergé treballava i on va patentar el somni de trepitjar la Lluna. Enmig d’una sala ambientada en el món tintinià, set panells amb forma d’anells planetaris mostren tot el procés de creació. Hi trobem el traç indefinit dels primers esbossos, el salt del dibuix a llapis a l’entintat i, posteriorment, al color, sense degradats ni ombres perquè el resultat final de les vinyetes fos més llegible. I, evidentment, hi trobem, també, la transcendent feina de recerca i documentació, imprescindible per recrear mons i dissenyar aventures que no només puguin semblar versemblants, sinó que dibuixin futurs possibles. En aquest cas, trobem que entre assajos i assajos d’astronàutica, va consultar el d’Alexandre Ananoff.

Per altra banda, malgrat que no toca mai de peus a terra, l’exposició també deixa enrere la ciència-ficció per explicar un relat vertader que, aquest sí, va canviar la història de l’home. L’inici de l’acció se situa a principi del segle XVII amb un fet que va canviar l’òptica i la concepció que l’home tenia del món. Gràcies al ‘tub òptic’ de Galileu Galilei, que va permetre analitzar la Lluna i que es mostra a l’exposició, la humanitat va deixar enrere el paradigma aristotèlic. A partir d’aquí, l’exposició, assessorada per Rafael Clemente, s’estructura en cinc sales –sense tenir en compte el viatge de Tintín– que narren el recorregut del Saturn V, el coet més gran i potent utilitzat fins avui, distribuït en un mòdul de comandament, un mòdul de servei i un mòdul lunar, on se situaven els astronautes. Mitjançant fotografies del satèl·lit; rèpliques d’objectes o de la computadora que empraven els astronautes; conserves; prototips de vestits espacials; maquetes a escala real del mòdul lunar, i interactius d’alta tecnologia que simulen el llançament d’un coet o un passeig per la Lluna, el relat històric es converteix en una experiència tangible. Com Tintín, hem volat a la Lluna i hem descobert que la realitat es besa amb la ficció. Els seus límits només els coneixen els visionaris. I Hergé va ser un d’ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris