Hem de ser feliços!

20.12.2017

Jordi Casanovas i Ramon Madaula s’alien por portar a escena Adossats, la nova proposta de l’actor reconvertit en dramaturg. Una comèdia francament divertida sobre una família d’allò més normal en la qual tots s’estimen però són incapaços de demostrar-ho. Teatre de quilòmetre zero al Romea de Barcelona.

Rosa Renom i Jordi Bosch a Adossats | Foto: Teatre Romea

Ha acabat l’hivern i comença la primavera en una urbanització de xalets adossats al Vallès Occidental. Una família catalana de classe mitjana, amb totes les generacions de Jordis representada (avi, pare i fill) es reuneixen –per Sant Jordi, és clar!- per dinar, celebrar el dia del patró de la nostrada Catalunya i brindar per l’arribada de la nova estació. Fa bon temps, les orenetes ja voleien, les plantes broten… Tot és propici per passar un bon dia en família. Però com resa el programa, serà una tarda difícil d’oblidar.

“Per què els artistes penseu que els vostres traumes ens han d’interessar?”, li etziba el Jordi-pare al seu germà Joan. Aquesta és una de les floretes que es llancen els uns als altres a Adossats, la nova obra que l’actor Ramon Madaula (que es reserva, de pas, el paper del germà) ha escrit i dut a escena, després de la seva incorporació a la feliç família de dramaturgs catalans i amb una llarguíssima trajectòria interpretativa al darrera. Amb aquesta ja en van quatre, sumant Coses nostres (Sala Atrium, 2015), Ignots (Maldà, 2017) i L’electe (Sala Muntaner, 2017).

Adossats és una comèdia senzilla sobre una família sense draps bruts, explica Madaula: “la comunicació no llisca. Tenen un tap emocional. S’estimen però no saben com ajudar-se els uns als altres, no saben com expressar les emocions. Estan bé, però hi ha uns vicis que costa superar. Són família, però són gent desconeguda”. Aquesta trista realitat és la que el va portar a escriure l’obra, tot partint de la premissa que volia un nucli “normal”, és a dir, que no patís cap mena de situació extrema: ni adulteris, ni incestos, ni maltractaments, ni addicions de cap mena. El resultat és un divertimento pur, tan real i quotidià que més d’un espectador s’hi sentirà completament reflectit. Desperta sense complexos les sinceres rialles del públic, almenys en un dels assajos generals en què Núvol hi va ser present.

La família catalana està representada per Carles Canut (en el paper de l’avi Jordi), acompanyat per la seva cuidadora dominicana Deisy (Marieta Sánchez), els fills Jordi (Jordi Bosch) i Joan (el mateix Ramon Madaula), la dona del primer, la Carme (Rosa Renom) i el fill Jordi júnior (Guillem Balart). Sis actors en franquesa estat de gràcia -sobretot Bosch, al voltant del qual pivota l’acció i que està, senzillament, divertidíssim-, que converteixen una trama fresca i àgil en una crònica realista i un retrat robot de les classes mitjanes bobós.

El responsable del muntatge és Jordi Casanovas, que amb aquesta ja són cinc les obres que dirigeix que no són autoria seva, i la segona de Madaula (el tàndem va debutar amb L’electe). També representa el seu retorn a la comèdia, després d’estrenar diverses peces de teatre documental, de teatre identitari i de, fins i tot, un thriller. Li preguntem si no li costa dirigir obres alienes. “Intento fer l’exercici de posar-me al cap de l’altre dramaturg i veure el món com el veuria ell”, argumenta. L’escriptor reconeix que li agrada que li dirigeixin els seus textos i ell els dels altres. “Sobretot m’agraden autors vius amb qui treballo i, per tant, els podem fer créixer plegats, tot respectant l’autoria, evidentment. A Adossats en Ramon fa la mirada de proximitat a ell mateix i a la gent que té propera. És un teatre de quilòmetre zero, amb tics estrictament catalans, però que pot funcionar a fora”, manifesta. Madaula, que no està present a la conversa, ho corrobora: “Que un altre dirigeixi un text teu fa que aporti coses. Ho millora o ho empitjora, però ja no estic sol a casa davant de l’ordinador. I quan ho veus a l’escenari mai és com t’ho havies imaginat, però estic content de la resposta del públic”.

Aquesta no serà, ni de bon tros, l’última peça que escrigui l’actor. “M’agrada escriure teatre, és la teva criatura. I com que l’actor necessita que el truquin, entre trucada i trucada omplo el temps d’espera escrivint”. Llavors apareix el Madaula-dramaturg, que amb aquesta faceta possibilita fer alguna cosa que sigui més autònoma i disposar del plaer de no dependre de ningú, explica.

Sabem realment qui són els nostres pares, els nostres germans, els nostres fills? Adossats, que podria portar com a subtítol “estudi d’ornotologia del Vallès” (per la repassada que fa de les aus de la comarca) o “tractat d’una família normal” (“Hem de ser feliços!”, crida desesperada la mare, en un moment concret de batussa dialèctica), està predestinada a ser la comèdia d’aquestes festes: una proposta desengreixant, ideal per a la tarda de les dates assenyalades, per aquells que vulguin –o necessitin- desintoxicar-se dels àpats i de les sobredosis familiars.