He begut cava a la Fassina

11.12.2015

He anat a La Fassina, a Sant Sadurní d’Anoia, on el Teatro de los Sentidos representa fins aquest diumenge ‘Renéixer’, un espectacle singular. La Fassina de Can Guineu és un edifici que l’Ajuntament va salvar de la ruïna per fer-hi un Centre d’Interpretació del Cava. En el soterrani d’aquesta antiga destil·leria, un espai fresc i fosc com una bodega, Enrique Vargas ha dirigit un espectacle amb actors professionals i aficionats. Joana Sánchez, veïna del poble, és una de les actrius voluntàries, però fa el seu paper amb tanta convicció que ningú ho diria.

Joana Sánchez actua amb 'El teatro de los sentidos' a l'espectacle 'Renéixer'

Joana Sánchez actua amb ‘El teatro de los sentidos’ a l’espectacle ‘Renéixer’

Abans de baixar al soterrani, la Joana s’adreça al reduït grup d’espectadors que tenen la sort de participar en cada sessió (sí, afanyeu-vos que queden poques places). La Joana ens parla de la seva infantesa, de la seva formació autodidacta, de la seva curiositat per la lectura. Ella mateixa ens convidarà a baixar un per un, amb un lleu gest de cap, a les caves de la Fassina. L’espectador entra a Renéixer amb aquesta invitació plena de complicitat, que ja ens fa intuir que no som davant d’un espectacle convencional. Al llarg de poc més d’una hora la companyia de Teatro de los Sentidos ens demana que obrim els sentits més oblidats del nostre sistema límbic. No som tant convidats a un espectacle com a una experiència.

Primer se’ns convida a obrir la capseta de la memòria. Després se’ns ofereix l’oportunitat d’escoltar el batec de la terra. En acabat caminem descalços sobre les rajoles fredes de la Fassina amb els ulls embenats. Algú ens dóna la mà i ens guia, mentre ens deixem endur com si forméssim part d’un ritual ancestral.

Renéixer no és una obra bastida sobre un argument dramàtic convencional. La companyia Teatro de los sentidos no explica, per tant, una història amb els tres actes clàssics, sinó que es proposa construir un relat a partir d’una aventura sensorial en què l’olfacte o el tacte són tan o més determinants que la paraula o el gest. A Renéixer el contacte físic entre actors i espectadors esborra la quarta paret. Teatro de los sentidos ens convida a fer memòria, a reconnectar amb la terra i els nostres orígens.

Com molt bé expliquen Alba Castellví i Agnès Esquirol en un article publicat a Núvol, “l’experiència que aquesta obra ens proporciona és, ella mateixa, una oportunitat de fer renéixer dins nostre la sensualitat del país a través d’una percepció molt més curosa, molt més atenta, molt més àmplia, que vingui de tots els sentits. Aquesta nova percepció de l’entorn que coneixem i estimem ens fa més grans i més vius”.

Al final del recorregut, com no podria ser d’una altra manera, ens prenem una copa de cava, però ho fem gairebé com si participéssim en un acte de consagració. Sortim de la Fassina com si haguéssim combregat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Celebro l’experiència ‘Renèixer’. A vegades, per fer un pas endavant s’ha de fer atenció al que som, més que al que tenim. L’experiència de la vinya i el vi, la collita, la por a les maltempsades que podien malmetre el treball de tot un any, del qual havia de viure la família, forma part del meu adn. La meva mare és filla d’un veïnat a tres quilòmetres de Sant Sadurní d’Anoia, i el Penedès és el meu paradís de la infantesa. Fins als 13 anys hi vaig passar tots els estius, setmanes santes, festes de Nadal. Celebro que hagis combregat amb aquesta sang de la terra nostra. Impossible no estimar el que ets.