Halsey i les estrelles

7.04.2016

La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana presenta la temporada 2016-17 anunciant la presència de grans noms de l’escena internacional com Dudamel, Gardiner, Bartoli, Flórez, Jacobs, Jaroussky o Christie, juntament amb el protagonisme destacat de l’obra de Beethoven, Monteverdi i Bach. Sobretot però, es concreta l’esperada estrena de Simon Halsey al capdavant de l’Orfeó Català.

Joan Oller, director general del Palau, insisteix en els valors i línies estratègiques que ha estat desenvolupant ens els darrers cinc anys d’aquesta nova etapa de l’entitat barcelonina. Els objectius de la programació de la sala, per ell, són els de mantenir una oferta de qualitat i excel·lència alhora que mantingui una personalitat pròpia, un segell inconfusible, que passa en aquest cas per la cura envers la música i els intèrprets d’aquí i, per damunt de qualsevol cosa, el fet de tenir en els cors de la casa i la música coral l’eix vertebrador dels concerts del Palau.

Aquesta centralitat dels cors de l’Orfeó no es materialitza només en la seva presència i participació en produccions importants, sinó també en la projecció internacional que es pretén fer de tota la programació. L’objectiu a llarg termini, doncs, no és tant que els turistes que venen a Barcelona vagin al Palau, sinó que els melòmans viatgin a Barcelona per a anar al Palau, posant la sala dins el circuit de grans escenaris del món. De la mateixa manera, la presència del nou director titular del cor significa el passaport cap a la col·laboració amb orquestres i escenaris europeus, cosa que ja es podrà veure en aquesta temporada que ve, i que forma part del projecte de creixement i expansió de la família coral del Palau coincidint en el 125è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català.

Més enllà dels cors, però, la programació per l’any que ve del Palau es caracteritza per un estudiat equilibri que aconsegueix que els grans noms no es converteixin en una constel·lació d’estrelles inconnexes, un arxipèlag sense sentit. Contràriament, l’esforç de l’equip liderat per Oller ha presentat una temporada amb un sentit unitari i coherent reforçat molt per l’interès dels anomenats projectes de llarg recorregut, alguns dels quals porten vàries temporades desenvolupant-se, i per propostes específiques de l’any que ve que comentarem tot seguit.

Podríem dir que els dos pols que centraran el màxim interès de la temporada seran els dos compositors Ludwig van Beethoven i Claudio Monteverdi, dos figures que si bé, sobretot el primer, estan més que representades als auditoris de tot al món, no suposaran una saturació en tant que es presentaran a través de propostes de màxim interès, quan no directament històriques, a l’altura de la significació que aquests dos autors tenen en la història de la música, és a dir, autèntiques revolucions formals i conceptuals després de les quals res torna a ser com abans.

Segurament el plat més contundent, de Beethoven s’oferirà una autèntica marató en la qual l’Orquestra Sinfónica Simón Bolívar, amb Gustavo Dudamel al capdavant, interpretarà la integral de les simfonies del geni de Bonn en cinc concerts a través de quatre dies consecutius. Cal destacar que Dudamel acaba d’enregistrar-les i que serà un autèntic luxe rebre la seva lectura enèrgica i apassionada en aquesta gira (Barcelona serà una de les comptades ciutats del món que gaudiran d’aquesta marató simfònica).

Per altra banda, el Trio Ludwig oferirà la primera sessió de les dues planejades en vista a completar la integral de trios per a piano de Beethoven, mentre que Leonidas Kavakos i Enrico Pace s’encarregaran de les sonates per a violí i piano, amb dues sessions de les tres que construiran també la integral. El magnetisme beethovenià es sentirà per tot arreu i es completarà amb altres propostes com l’espectacle educatiu Big Bang Beethoven (estrena) o el cicle de conferències dedicades al compositor a càrrec de Carlos Calderón.

Però el proper 2017 es celebrarà també el 450è aniversari del naixement del creador de l’òpera tal com l’entenem. De Monteverdi sentirem, per primera vegada a la ciutat en la versió íntegra, Il ritorno d’Ulisse in patria dirigit per Si John Eliot Gardiner, que aquest any ja ha deixat una petjada profunda a l’auditori modernista amb la seva lectura de Bach. L’homenatge al geni italià es completarà amb part de Selva morale e spirituale càrrec del prestigiós Balthasar Neuman Chor & Ensemble, sota la carismàtica batuta de Pablo Heras-Casado.

Tanmateix, hi ha un tercer pol amb un pes específic que ja ho ha estat en els darrers anys i que ho continuarà sent l’any que ve. La devoció que el mestre fundador Lluís Millet sentia per la seva obra fa que pels programadors del Palau sigui “un deure” oferir cada any les millors versions i lectures possibles de l’obra de Johann Sebastian Bach. D’aquesta manera, cal destacar el projecte de llarg recorregut que s’iniciarà l’any que ve i que significarà oferir en quatre anys la integral de l’obra per a llaüt del geni de Leipzig (ho farà Thomas Dunford, col·laborador disputat per les més importants formacions de música antiga) i la continuació de la llarga integral de les cantates, en setze anys, en la qual enguany agafarà el relleu el Cor Lieder Càmera.

De Bach també sentirem L’art de la fuga amb el darrerament habitual Benjamin Alard, i dues propostes de gran interès per als amants de la música coral: el prestigiós i actiu conjunt Cantus Cölln farà la integral dels motets i, per la seva banda, es seguirà amb la tradició de fer “una gran passió” cada any; la temporada que ve serà René Jacobs qui oferirà la seva interessant lectura (enregistrada recentment) de la Passió segons sant Mateu.

El director belga també forma part d’aquests projectes del Palau que no només projecten repertoris a través de vàries temporades sinó que també volen establir vincles estables amb els propis intèrprets. La temporada que ve, Jacobs culminarà les seves lluminoses versions d’òperes mozartianes amb l’esperat Così fan tutte, i també es tancarà la col·laboració amb Mark Padmore i Paul Lewis amb el Winterreise de Schubert. Per altra banda, András Schiff completarà el seu viatge crepuscular de tres temporades on haurem sentit les darreres sonates de Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert.

Cal no oblidar tampoc l’especial vinculació amb l’auditori de Domènech i Muntaner que té el gran William Christie; el fundador de Les Arts Florissants i pare de l’historicisme musical ens proposa, amb la seva formació, un cita històrica amb el Messies de Händel.

Però la temporada 16-17 del Palau no només són cicles extensos, també hi ha lloc per les grans estrelles. Sèries com Grans Veus, ara separat de Palau 100, centra els concerts pensats com a experiències úniques al voltant dels seus protagonistes. Així, tenim les cites obligades amb els contratenors Philippe Jaroussky i Bejun Mehta; el primer farà sobretot Bach i el segon posarà aquest en diàleg amb Händel. També tenim Piotr Beczala, el retorn de Cecilia Bartoli en un dels seus pocs recitals amb piano i Juan Diego Flórez, la presència del qual s’ha lligat per a tres temporades en un contenidor anomenat “Universo Flórez”.

Els mags del piano també tenen el seu cicle amb la presència, a més de Shiff i entre d’altres, de l’habitual Grigory Sokolov, la carismàtica Yuja Wang, el rus Alexei Volodin o l’apassionant història de Zhu Xiao-Mei en la seva lectura de les Variacions Goldberg. Altres solistes destacats, per exemple, seran Leticia Moreno acompanyant l’orquestra de Yuri Temirkanov, Rudolf Buchbinder (amb la BBC Philarmonic), Jean-Guihen Queyras o Pinchas Zuckerman.

Cal destacar també la presència de Jordi Savall al capdavant de Le Concert des Nations interpretant per primera vegada les darreres simfonies de Mozart.

Roda de Premsa 3

Simon Halsey explica el seu projecte per als cors de l’Orfeó en la presentació de la temporada 2016-17 del Palau

Però, com dèiem, al costat dels grans noms hi haurà també una especial atenció als músics joves o de casa nostra. Continuen cicles com El Primer Palau, o Intèrprets Catalans, al costat d’iniciatives com la col·laboració amb ECHO Rising Stars juntament amb altres auditoris europeus. Però és alhora un compromís amb la pròpia musica del país. Al costat de la presència transversal d’autors com Casals, Albéniz, Mompou, Sor, Oltra, Granados, Guinovart o Parra, hi haurà tres concerts específicament dedicats a la música catalana amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, el Cor de Cambra del Palau i l’OBC respectivament.

És, però, la figura del compositor resident la que exemplifica més aquest compromís. Parra passa el relleu a Salvador Brotons, l’obra del qual serà present durant tota la temporada i de qui s’estrenaran tres peces d’encàrrec, dues per a l’Orfeó Català amb una cantata, per exemple, basada en la figura de Ramon Llull. Brotons, músic integral, aportarà la seva rauxa a la temporada i tindrà un reconeixement com a creador que, internacionalment, fa molts anys que té com a director d’orquestra. Era el moment de fer-li justícia.

Tanmateix, hi ha un fet que potser no haurà cridat tant l’atenció dels periodistes (per les preguntes que es fan a la roda de premsa tot sembla indicar que és així) però que, per al que escriu, és el fet més important de la propera temporada en tant que és una autèntica revolució (o “evolució”, com ell prefereix dir). Es tracta de la materialització del que ja s’anuncià el juliol passat: la incorporació de Simon Halsey al capdavant de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra.

L’anglès és l’aposta potent per a impulsar el creixement de la família coral de l’Orfeó ja en línia ascendent en els darrers anys i coincidint, com dèiem, amb el 125è aniversari de la formació. Halsey prendrà el relleu de Josep Vila i Casañas (que encara té varis compromisos per endavant per a poder acomiadar-se com cal, precisament, la inauguració dels set concerts de commemoració d’aquesta efemèride amb l’estrena d’una gran obra simfònicocoral seva). La seva presència és una garantia per a obrir les portes dels circuits europeus al cor català i capitanejar aquesta centralitat dels cors dins el projecte del Palau.

No es pot dir que no sigui una aposta arriscada (només tenim el precedent de Simon Johnson) però hi ha dos fets innegables: la solvència de Halsey com una autèntica autoritat mundial en música coral, però també l’entusiasme que ha demostrat, sense hipocresies, envers el projecte orfeonístic. El seu lideratge ha transformat cors tant professionals com amateurs, destacant el Cor de la Ràdio de Berlín, el Cor de l’Orquestra Simfònica de Birmingham i el Cor de l’Orquestra Simfònica de Londres. El director destaca molt positivament el fet que, en arribar a Barcelona, no hagi hagut de donar instruccions per a crear una estructura docent (escola coral, equip de directors etc)… perquè això ja existeix al Palau i funciona. Sigui com sigui, la seva absència durant part de les setmanes d’assajos es veurà compensada per la seva excel·lència com a director i la seva experiència liderant projectes semblants (ja ha parlat d’assajos oberts, concerts participatius i vàries iniciatives per tal de convertir el cant coral en la centralitat de la vida cultural de la ciutat).

Aquesta inèrcia es materialitzarà en una primera temporada on els cors iniciaran aquest procés de projecció, començant amb un plat fort, el Rèquiem de Verdi amb la London Symphony Orchestra (diu que la primera de moltes col·laboracions) amb Gianandrea Noseda al capdavant. També interpretaran la novena de Beethoven sota la batuta de Dudamel, els rèquiems de Fauré i Duruflé, i actuaran amb el reconegut i excèntric organista Cameron Carpenter. Per altra banda, a part del ja present Cicle Coral Orfeó Català on hi trobarem aquestes i altres propostes, el Cor de Cambra tindrà el seu propi cicle de sis concerts al costat de reconeguts directors internacionals.

Una projecció que esperem que qualli i fructifiqui en les properes temporades arribant a tenir el que fou l’Orfeó en el moment de la seva creació: un cor de referència a nivell europeu. Sens dubte Halsey pot ser-ne una garantia per a que això no posi entredit la seva profunda genètica d’associacionisme amateur. L’Orfeó haurà de demostrar la seva solvència com a cor d’alt nivell, digne de l’aposta de posar-lo al centre d’una temporada musical que endevinem de luxe.