Guillem Ponsí guanya el 14è Premi Guinjoan

12.04.2016

L’Ensemble bcn216, dirigit per Francesc Prat, estrenarà l’obra guanyadora del 14è Premi Internacional Joan Guinjoan per a joves compositors, The Arousal, de Guillem Ponsí, en el concert que tindrà lloc el proper dijous 14 d’abril, al Claustre del Centre Arts Santa Mònica, a les vuit del vespre.

Guillem Ponsí, guanyador del 14è Premi Internacional Joan Guinjoan

Es defineix a sí mateix com “un compositor del mare nostrum amb mentalitat cartesiana”; una humilitat que no pot amagar-nos un fet potser no prou remarcat ni aquí ni fora les nostres fronteres: Joan Guinjoan és un dels compositors catalans més importants del segle XX, l’obra del qual ha estat considerada del nivell dels grans creadors contemporanis i que ha influït generacions senceres de nous autors aquí i arreu. Nascut a Riudoms (Tarragona), la gènesi del Guinjoan creador es construeix a través de l’eix que va dels orígens rurals i la importància de les tradicions, que mai ha abandonat, fins a la carrera pianística que el dugué a París, el 1954, a l’École Normale de Musique i, més tard a la Schola Cantorum, ja als seixanta. Guinjoan és un compositor irreductible, original i creador d’una identitat estètica i estilística única que desborda personalitat i que fan única la seva àmplia producció.

La seva tasca, doncs, ha estat immensa, no sempre ben reconeguda; però sobretot multidisciplinar. No només ens ha regalat obres cabdals de la música contemporània com Magma, Trama o In tribulationem meam, sinó que ell mateix ha estat la punta de llança de la difusió, divulgació, pedagogia i recerca de la música dels nostres dies, tant amb la creació amb Juli Panyella, el 1965, del mític conjunt Diabolus in Musica, com amb el Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània de l’Ajuntament de Barcelona o la seva activitat com a crític musical al Diari de Barcelona. Guinjoan creador, però també divulgador i professor.

Però potser la lliçó més important que ens deixa Joan Guinjoan, la que han d’aprendre els participants a aquest premi que cada any apareix com la gran oportunitat de la ciutat pels joves compositors, és segurament la mixtura indomable entre integritat estilística i recerca inacabable. El compositor de Riudoms sorprèn per la recerca d’un llenguatge propi, i ben cert que l’ha assolit plenament, tota la seva música “sona” Guinjoan. Alhora, però, el seu motor creador es mou per una única obsessió: fugir de l’amanerament. Mai es cansa de parafrasejar Einstein i el seu conegut “si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”. La música de Guinjoan, doncs, dóna una lliçó importantíssima als autors novells, la de mai acomodar-se a una fórmula, la de defugir la comoditat de repetir-se, de l’autocita, la de l’obertura de ment cap a tota la música que, si està ben feta, sempre t’ensenya alguna cosa. Ell, que creixent com a compositor en l’auge de l’ortodòxia serialista s’atreví a introduir elements folklòrics a les seves obres, encara avui en el seu preocupant crepuscle físic ens ensenya què és observar i aprendre sense prejudicis.

El concert d’aquest dijous, doncs, serà una bona oportunitat no només per a impulsar la carrera dels joves autors que s’hi han presentat, sinó també el just i merescut homenatge anual que el Mestre mereix. Com és habitual en les edicions del premi, la interpretació de les obres anirà a càrrec de bcn216, que, a més de la guanyadora del concurs, també interpretarà obres dels alumnes de Composició de l’Esmuc, Laia Vallès, amb Astrea (Dotze estels per Virgo), Laura Casaponsa, amb Refraccions, Daniel Apodaca, Galanterie, Luis López, Sunset SF, i Martí Carreras, amb A la platja d’Argelers, a més de l’obra GIC’79, del propi Guinjoan.

Sobre l’obra premiada, el seu autor, Guillem Ponsí diu:

“Amb The Arousal he volgut congelar el temps en les primeres hores del dia, just el moment en què la natura comença a despertar. L’obra està dividida en quatre moviments que s’interpreten de manera contínua, l’un darrere l’altre sense parar. De mica en mica es van presentant els diferents elements que acabaran formant aquest paisatge sonor. El primer moviment, “Mediterranean Breeze”, és força tranquil, ja que he volgut recrear els sons i els efectes de la brisa matinal. En canvi, “Waterfalls”, el segon moviment, simula el nerviosisme de l’aigua del riu en el seu costant fluir i per aquest motiu és una mica més ràpid. Al tercer moviment, “The Stirring Canes”, el ritme torna a recuperar la calma, una calma interrompuda de manera irregular que suggereix els sons de les ràfegues del vent en bressolar les canyes. El quart moviment, “The Arousal”, ens situa en el ple despertar davant d’un paisatge sonor que queda del tot complet. Aquesta obra està dedicada a la meva mare, amb tot el meu afecte.”

La cerimònia de lliurament del Premi comptarà amb la presència del guanyador, i la participació del director general de l’Esmuc, Josep Borràs, a més del mateix compositor que dóna nom al certamen, en una de les poques aparicions públiques que fa recentment. També hi haurà els representants de la Fundació Banc Sabadell, que col·laboren amb el departament de Teoria, Composició i Direcció de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) en l’organització del premi, juntament amb l’Arts Santa Mònica.