Guerra de gasetes

26.03.2014

L’arxiduc Carles d’Àustria va contraatacar a Felip V el 1706. Però no va utilitzar soldats, fusells ni pólvora. Va donar permís a l’impressor Rafael Figueró i al seu fill per editar la Gazeta de Barcelona, el periòdic oficial del bàndol austriacista, per contrarestar l’impuls definitiu que Felip V havia donat a la Gaceta de Madrid el mateix any de l’inici de la Guerra de Successió. Les gasetes van ser, com pretén explicar l’exposició 1714. Notícies i Propaganda, una arma més del conflicte per agitar la consciència dels protagonistes d’aquells fets històrics i manipular l’opinió pública.

 

L'exposició 1714: Notícies i propaganda al Col·legi de Periodistes

Organitzada en el marc del Tricentenari, l’exposició s’ha inaugurat aquest dilluns al Col·legi de Periodistes amb la presència dels seus comissaris: el catedràtic de Periodisme de la UPF, Jaume Guillamet, l’historiador i museòleg Daniel Venteo, la nova degana, Neus Bonet, i Toni Soler, periodista. Pel comissari del Tricentenari, amb 1714. Notícies i Propaganda, a Barcelona podem «acostar-nos a un punt d’inflexió en la creació d’un concepte tan contemporani com és el de l’opinió pública». Segons explica, el debat sobre com es genera l’opinió pública és absolutament vigent i pertinent, ja que «avui vivim una altra revolució en aquest sentit per motius tecnològics i perquè s’ha diversificat de manera exponencial la quantitat d’emissors i receptors d’informació i d’interacció entre uns i altres.»

Jaume Guillamet, juntament amb Daniel Venteo, ha esgrimit en aquesta exposició el seu coneixement sobre el periodisme que ja despuntava a la seva Història del periodisme, a Els orígens de la premsa a Catalunya i publicacions posteriors. Segons Guillamet, l’exposició analitza «dos conceptes ara tan actuals —notícies i propaganda—, però que en aquell moment encara anaven una mica separats i després s’anirien familiaritzant». Com expliquen Venteo i Guillamet al reportatge de Capçalera en motiu d’aquesta exposició, la funció de les gasetes era merament informativa i l’espai per a l’opinió i la propaganda directa quedava relegada a fulls volants, pamflets, fulletons i opuscles.

El model de premsa d’Estat que va iniciar França amb la seva Gazette, no només va influir els territoris borbònics sinó també els de la casa d’Àustria. Així doncs, el 1631 naixia a París la gaseta francesa de Teophrastre Renaudot gràcies al privilegi de Lluís XIII i la influència del cardenal Richelieu. Una de les imitacions que se’n van fer va ser la Gaceta de Madrid, que amb l’esclat de la guerra viuria un nou impuls de la mà de l’editor Juan de Goyeneche, a qui Felip V havia confiat el privilegi d’impressió per l’interès reial de garantir-se el monopoli informatiu.

Mentre les gasetes oficials són en l’època de la Guerra de Successió l’única via de publicació de notícies polítiques i militars, a l’altre costat de la Mànega «la revolució anglesa dóna lloc a un liberalisme aristocràtic que estableix llibertat d’impremta en una data tan matinera com 1695», expliquen Jaume Guillamet i Daniel Venteo a Capçalera. Vivien, en definitiva, una llibertat d’impressió que va propiciar, el 1702, el naixement de The Daily Courant, el primer diari de la història. De fet, també existia una certa llibertat a la Corona d’Aragó, on en general no es va necessitar cap llicència per imprimir llibres o fulls volants i els impressors eren convidats a imprimir-ne. L’única restricció, això sí, era posar en dubte els dogmes de la fe catòlica.

Va ser en aquest context que l’arxiduc Carles d’Àustria va propiciar, el 1706, el naixement de la Gazeta de Barcelona com a rèplica de la que Felip V havia promocionat a Madrid. Ambdues gasetes oferien, com a mitjans oficials, el seu propi relat del desenvolupament de la Guerra de Successió per accentuar les debilitats del bàndol enemic, demostrar la legitimitat de la seva causa i aixecar els ànims dels seus homes. El destacat impressor català Rafael Figueró i el seu fill homònim van ser els encarregats d’editar la que va ser la primer i única gaseta barcelonina, convertida en el Diario del sitio y defensa de Barcelona entre 1713 i 1714. Derrotada Barcelona, es va iniciar un període de repressió contra els impressors de publicacions contràries a l’absolutisme borbònic i es va dictar la crema de tals «papeles sediciosos, libelos infamatorios, canciones, alegatos jurídicos, poesías, narraciones históricas, baxo varios nombres, indignos de tolerarse», com publicava un ban de 1716 dictat pel marquès de Castel-Rodrigo.

1714. Notícies i Propaganda, convida a reflexionar sobre l’abast i els límits de la informació i la propaganda, i treu a la llum per primera vegada els exemplars de la Gazeta de Barcelona que s’han conservat als Arxius Secrets Vaticans i que es poden veure fins a l’11 de setembre a la seu del Col·legi de Periodistes en una exposició que evoca a Jaume Guillamet la figura del quiosc, ple d’exemplars de publicacions diverses, tot i que sense llaminadures i productes turístics.