Gregor Samsa: Timarcha tenebricosa o Cerambix cerdo?

24.06.2015

Jaume Creus no és només un excel·lent traductor sinó també un entomòleg amateur. En aquest divertimento ens explica com ha identificat l’escarabat en què es transforma Gregor Samsa a Die Verwandlung (La transformació) de Franz Kafka. Timarcha tenebricosa o Cerambix cerdo?

Gregor Samsa podria haver-se convertit en una Timarcha tenebricosa

Gregor Samsa podria haver-se convertit en una Timarcha tenebricosa

 

Després de més de trenta anys sense rellegir La transformació (aquest és el títol que li pertocaria realment) del txec Franz Kafka, retrobar-lo per fer-ne una nova traducció al català (n’hi ha d’altres i prou bones) ha estat molt més que un plaer literari, ha estat un gaudi vital en més d’un sentit. Tenia la traducció, encarregada per Nórdica Libros, mig feta quan em vaig trencar el cap del fèmur. Durant les quasi dues setmanes de clínica (excepte els dos dies d’UCI en observació després d’operat), vaig enllestir la segona meitat de la «transformació» del text alemany en text català, sota la mirada atònita de les infermeres que no s’ho podien creure.

Efectuada la nimfosi, un cop el llibre trencà la crisàlide de la impremta i volà al mercat en forma de nova papallona, vaig tenir la sort de poder-la presentar en societat a l’Ateneu Barcelonès en companyia de la meva bona amiga Simona Škrabec. Allà vaig treure a la palestra una línia d’interès textual força inèdita en aquesta obra de Kafka, malgrat el seu paper en la història que se’ns conta. En tant que entomòleg amateur (però membre de la Societat Catalana de Lepidopterologia, adscrita a l’IEC) i posseïdor d’un quantiosa col·lecció d’insectes —especialment de coleòpters—, vaig entretenir-me a extreure del text de Kafka les referències concretes a l’insecte en què, des de la primera ratlla de la narració, se’ns diu que Gregor Samsa es va trobar transformat. Les referències són tan exactes en la seva descripció que podien donar peu a entrar seriosament a investigar quin insecte o quin escarabat, més en concret, podia tenir Kafka al cap quan escrivia, perquè el que demostra el seu text és que certament havia observat molt bé l’estructura, els moviments i el comportament d’alguns d’aquests coleòpters. Transcric les primeres frases de la narració per començar a estirar el fil d’aquest capoll:

«Quan Gregor Samsa un matí es va despertar d’uns somnis intranquils, es va trobar al llit transformat en un enorme insecte. Jeia sobre la seva esquena dura talment una closca i veia, si aixecava una mica el cap, el seu ventre marró i bombat separat per tibants arcuacions…».

Deixant de banda si l’insecte és «monstruós», com diu Llovet o si és simplement «enorme» perquè l’adjectiu alemany permet les dues coses i jo m’inclino per la darrera (els insectes mai m’han semblat monstruosos, si no, no seria entomòleg), el que m’importa destacar és que en aquest fragment ens trobem davant del primer tret descriptiu —i minuciós— de l’insecte, i això tot just començar, senyal que Kafka era bo observant i bo descrivint, i que, a més a més, hi atorgava força importància. D’entrada, podríem dir que el narrador Kafka no ens informa que es tracti d’un escarabat, però, en canvi, la dona de fer feines, que al final serà qui certificarà, amb una escombra llarga com a instrument forense, la mort de Gregor Samsa, ella sí que li aplica aquest terme i de forma despectiva: escarabat merder (o piloter, si ho preferiu; Mistkäfer, en alemany). Aquest escarabat (piloter o merder) és el típic escarabeu dels egipcis, l’anomenat Ateuchus sacer. Però no podem exigir a aquesta dona de fer feines coneixements entomològics avançats: encara que ella ho digui, l’insecte enorme en què es transforma Samsa no és l’Ateuchus sacer. Per contra, si anem destriant els fragments que Kafka ens posa a l’abast podrem acostar-nos amb força exactitud a la possible identificació de l’escarabat kafkià.

Cerambyx cerdo

Ja hem avançat la primera evidència: una closca dura i un ventre bombat separat per tibants arcuacions. I sí: es tracta dels segments ventrals que, en els coleòpters més grans (i hem de suposar que el que ens descriu Kafka és més gran del compte, potser sí que monstruós) estan separats per elements sortints com les arcuacions, per donar justament més flexibilitat al cos «enorme».

Una altra observació molt pertinent que fa Kafka a partir de la contemplació dels escarabats quan estan de potes enlaire, com sabem que es troba Samsa en iniciar-se el relat, és la següent: «…tenia totes aquelles potetes, que no paraven de bellugar-se en distintes direccions i que, a més a més, no podia dominar…»

Qualsevol que hagi vist mai un escarabat de panxa enlaire haurà comprovat que la gran majoria d’escarabats (excepte els que es queden immòbils per passar per morts) fan anar exactament així les potes per veure si alguna pot enganxar algun element —bri d’herba, pedreta, tronc— on aferrar-se per poder adquirir de nou la posició normal de bocaterrosa. Però aquest comportament és majoritari en el món dels insectes, no ens proporciona cap pista suplementària per esbrinar quina pot ser l’espècie de coleòpter que ens ocupa.

El següent fragment, en canvi, ens dóna dades més fiables: «…es llançà contra la porta, s’hi agafà per mantenir-se dret —els coixinets de les potes tenien com una mena de substància enganxosa— i (…) amb la boca es va posar a fer girar la clau al pany. (…) Les mandíbules sí que eren prou fortes, i amb aquesta ajuda aconseguí moure la clau, ignorant el mal que s’estava fent (…) perquè un líquid marró li sortia de la boca…». En la família dels crisomèlids hi ha un escarabat que presenta amb molta evidència (s’observa a la foto) aquesta mena de coixinets a les potes, que són com un eixamplament dels artells finals (excepte el que porta l’ungla) que els dóna fermesa i seguretat per enfilar-se on els calgui. I si a l’insecte de la narració li surt de la boca un líquid marró, resulta que un d’aquests crisomèlids treu per la boca un líquid entre ocre i ataronjat quan s’espanta i vol evitar l’atac d’algun depredador. Amb aquests dos darrers trets tenim motius per considerar que el model de l’insecte kafkià seria probablement un engrandit exemplar de Timarcha tenebricosa, espècie present tant a les nostres terres com a les de Txèquia.

Franz Kafka

Franz Kafka

Amb tot, hi ha algun detall que no acaba de casar amb aquest coleòpter: les mandíbules, per exemple. Timarcha tenebricosa té les mandíbules fortes per a les seves necessitats, però no són prou evidents per destacar-ne el paper en la narració. Sembla com si Kafka pensés més aviat en les mandíbules de qualsevol banyarriquer gros: el Cerambix cerdo, principalment, o l’Ergates faber, que, en tant que perforadors de la fusta, les tenen prou desenvolupades.

I deixo a la sagacitat del lector, com a joc d’entreteniment, que trobi l’altra diferència que fa que Timarcha tenebricosa no tingui tots els punts per ser guanyador absolut i emportar-se el títol. Aquest tret que deixo en suspens també apuntaria cap als banyarriquers, tot i que aquests tenen en contra el fet de no ser potser prou bombats.

Podem, doncs, inferir que Kafka no era entomòleg, però sí que s’havia fixat molt bé en el comportament d’alguns escarabats. La imatge que se’n construí al cap per descriure la transformació de Gregor Samsa sembla clara, però potser binària: la idea d’un escarabat bombat que treu líquid vermellós per la boca inclina la balança a favor de Timarcha tenebricosa, però podem entendre que l’empeltés amb trets de Cerambix cerdo, que li aporta avantatges a l’hora de fer més eficaç el flux de la narració. Sigui com sigui, amb mandíbules canviades o no, sembla que tenim l’insecte.

I fi del divertiment d’un entomòleg amateur empeltat de traductor de Kafka. Al capdavall, se non è vero