Grec 2018: menys quantitat, més qualitat

7.05.2018

Divendres passat es va presentar en societat la pròxima edició del Grec. L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, el comissionat de cultura Joan Subirats i el director artístic del festival, Francesc Casadesús, van rebre una munió de periodistes al Palau de la Virreina per tal d’explicar com serà aquest Grec. La volta al món iniciada l’any passat, la que va ser la primera edició dirigida per Casadesús, continua en direcció a l’est. Més enllà de programar espectacles exòtics o folklòrics, es presenta com un diàleg entre Orient i Occident. També es programen espectacles que palesen el bon estat de la creació escènica contemporània a casa nostra. Teatre o creació? Heus aquí el dilema.

‘Dancing grandmothers’ o les àvies coreanes balladores es podran veure al Grec 2018.

Reduir la quantitat d’espectacles sempre és una bona notícia. Per al públic normal, per al professional i per a l’especialista, la inflació continuada d’espectacles, any rere any, al Grec, només podia provocar una mescla d’ansietat, impotència i frustració per no poder abastar-ho tot. Enguany s’han programat 83 espectacles, quaranta-cinc situats a l’òrbita de Montjuïc (Grec, Teatre Lliure, Mercat de les Flors) i trenta-vuit a diversos teatres de la ciutat. És curiosa la separació per gèneres que proposa el festival d’enguany, resultant en 22 espectacles de teatre, 17 de creació, 25 de música, 11 de dansa, 6 de circ i 2 de cinema. Diferenciar la “creació” del “teatre” suposa classificar els espectacles segons la preeminència (o no) que hi té el text: no seria més fàcil englobar-ho tot en una categoria mare titulada “Arts Escèniques”? Els del teatre s’enfaden (amb raó) perquè sembla que els seus espectacles no siguin creatius i els de creació s’enfaden (amb raó) perquè sembla que els seus espectacles no siguin teatre. Etiquetes… sempre donant problemes!

El Grec aposta fort per la coproducció d’espectacles, oferint enguany menys dansa i menys concerts, però més cinema. S’han creat uns itineraris, a la manera de FiraTàrrega o el Temporada Alta, que més enllà d’uns títols més o menys encertats (Viatgers de la Ruta de la Seda, Pels que viatgen amb guia, Exploradors de nous sabors, Caçadors de bones estones) acaben sent un calaix de sastre on hi cap una mica tot. L’espectador mitjà, creiem, interessat en el Grec o en la cosa escènica, mira el web, fa cas dels consells dels seus amics o prescriptors, i es deixa enredar per una bona sinopsi o una bona fotografia. Més enllà d’agrupar els espectacles en aquesta o aquella categoria, algú fa cas d’aquests itineraris? Però anem a la teca, va, que aquest any n’hi ha molta i de bona.

Jan Fabre portarà ‘Belgian Rules’ al Grec 2018. © Wonge Bergmann

L’espectacle inaugural al Teatre Grec el dirigirà enguany Oriol Broggi, que portarà a escena El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, amb una gran producció amb actors com Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Clara Segura o Lluís Soler, acompanyats pel multiinstrumentista grec Yannis Papaioannou i la coreografia de Marina Mascarell. Abans, però, i durant el Sònar, Alva Noto i Ryuchi Sakamoto hauran preinaugurat el Grec, que enguany s’alia amb festivals com el Sònar o el Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Al Grec hi podrem veure el circ espectacular de Cuculand Souvenir, de Roberto Olivan, el concert de Pat Mehteny o la Cloud Gate Dance Theatre de Taiwan, “la millor companyia de dansa asiàtica” segons Casadesús. Al teatre construït el 1929 també podrem veure-hi El monstre al laberint, una proposta musical i participativa de gran format amb direcció de Constanza Brnic i amb Quim Girón en el paper de minotaure; o el Grito pelao de Rocío Molina, que comparteix el seu embaràs amb la seva mare i amb una còmplice de luxe com Sílvia Pérez Cruz. També hi podrem veure el musical Carousel, de Rodgers & Hammerstein, amb direcció de Dani Anglès i Xavier Torras i que suposa l’evolució de la popular Nit de musicals cap a un musical de gran format.

A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure servidor hi anirà sovint, durant el mes de juliol. Allà hi podrem veure Kingdom, la nova producció de l’Agrupación Señor Serrano, o un espectacle que només amb els noms promet, i molt: Elfriede Jelinek, Katie Mitchell i la Schaubühne de Berlín, amb Ombra (parla Eurídice), una lectura en clau feminista del mite, on Eurídice decideix passar del pesat d’Orfeu i quedar-se a la tranquil·litat de l’infern. També hi veurem un espectacle de Jan Fabre (sí, el senyor de les 24 hores que es va veure a Madrid), però a Barcelona serà Belgian rules, una reflexió sobre el país que va acollir Puigdemont on la dansa es barreja amb el teatre per parlar de cervesa, Magritte, ciclistes, coloms, majorets, patates fregides i musclos, molts musclos. La Veronal portarà la seva Pasionaria al Lliure, o una reflexió cap al “futur sense passions” on sembla que estem empesos: i el suís Milo Rau arribarà amb L’assaig. Històrie(s) del teatre (I), un espectacle que pren la forma del joc del Cluedo però en clau teatral. A L’Espai Lliure hi podrem veure La revelació, de Jorge-Yammam Serrano, al voltant de cèlebres whistleblowers o filtradors com ara Jualian Assange, Chelsea Manning i Edward Snowden; Rhumans, la tercera part de la trilogia que es va inicia al Grec 2014 amb Rhum, que enguany es tanca amb direcció de Jordi Aspa; o l’Assaig sobre la lucidesa de José Saramago, adaptada per Jumon Erra i amb direcció de Roger Julià, per la companyia La Danesa.

La companyia de dansa La Veronal presentarà ‘Pasionaria’ al Grec 2018. © La Veronal

Al Mercat de les Flors s’estrenarà Xenos, el nou espectacle d’Akram Khan, un muntatge a partir de la I Guerra Mundial que barreja la bellesa i l’horror; Dancing Grandmothers o les àvies balladores d’Eun-Me Ahn, una coreògrafa coreana que barreja tradició i modernitat; Minuit, de Yoann Bourgeois, un dels noms claus del nou circ contemporani francès, molt teatral i poètic; la Gala de Jérôme Bel, un tour de force que esborra les fronteres entre l’èxit i el fracàs; o Nowhere in particular, una creació que reuneix tres monstres com el cordero David Climent, la coreògrafa i ballarina Sònia Gómez i el músic i cada cop més performer Pere Jou. A la Sala Ovidi Montllor (pertanyent al Mercat però situada a l’interior de l’Institut del Teatre), hi podrem veure Miedo d’Albert Pla, que continua en el seu recorregut teatral ara parlant de la por; o les Realitats avançades 2, Enlluernats per la democràcia, de la companyia Conservas capitanejada per Simona Levi, on el públic pot votar en directe i que torna deu anys després d’estrenar-se a l’enyorat festival Inn Motion. Sense sortir del Poble Sec, a la Sala Hiroshima podrem veure Gentry, de Mos Maiorum, –espectacle guanyador del Premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre 2017– que parla de la gentrificació o l’expulsió dels habitants dels seus barris; la companyia italiana Motus portarà el seu Panorama, amb un grup multi-ètnic d’actors i actrius; i també serà el lloc de l’estrena de Handle with care, de Tangen/Benzal, la peça guanyadora del Premi de Dansa de l’IT (recordem que Moaré, la peça guanyadora de l’any passat, està nominada a un Premi Max al millor Espectacle de Dansa).

El Grec Ciutat s’extendrà per molts dels barris de Barcelona. Al Raval tornaran les Bodas de sangre a la Biblioteca de Catalunya, al Goya Sílvia Munt dirigirà La resposta, un text de Brian FrielPere Arquillué estrenarà Audiència i Vernissatge a la Villarroel, les dues peces curtes de l’autor txec Václav Havel; i Mario Gas dirigirà Humans, de Stephen Karam, al Romea. El duet Nao Albet i Marcel Borràs portaran Falsestuff. La muerte de las musas al TNC, i la dramaturga resident de la Sala Beckett Clàudia Cedó estrenarà Una gossa en un descampat, amb direcció de Sergi Belbel, una reflexió sobre com fem front a l’arribada de la mort quan esperàvem la vida. A l’Akadèmia Mercè Vila Godoy dirigirà el text Muda, de Pablo Messiez, i a La Seca podrem veure el Flou Papagayo dels Mumusic Circus, espectacle que es veurà al Trapezi de Reus aquest cap de setmana. El Conde de Torrefiel portarà La Plaza al Sant Andreu Teatre, i Àlex Rigola la caixa de fusta de Vania a la Sala Muntaner. A l’Antic Teatre podrem veure les noves creacions de Macarena Recuerda Sheperd, Los Torreznos o Trajal Harrell, així com recuperar Rebota rebota y en tu cara explota, d’Agnés Mateus i Quim Tarrida, un dels espectacles que allà on va, triomfa. Al CCCB, La Conquesta del Pol Sud estrenarà Raphaëlle, que després de Nadia i Claudia fa protagonista a una dona trans per parlar sobre el gènere i la transformació, en clau de teatre documental.  A L’Auditori hi arribarà la Needcompany, una de les millors companyies europees del moment, amb Concert by a Band Facing the Wrong Way, o la constatació que el fracàs sempre acompanya una actuació en directe.

Imatge promocional del Grec 2018, creada pel dissenyador i il·lustrador català Lobulo.

Entre les cada any més nombroses Activitats de l’espectador, enguany segueixen les converses a les biblioteques, els col·loquis post-funció o el blog del Grec, i s’incorpora Cuina i crear, una nova activitat que combina els cursos de cuina amb el contacte amb els creadors. També hi haurà activitats destinades als professionals, com ara la setmana dels programadors internacionals, i Joan Ollé i David Guzmán presentaran el programa Cafè Àsia, a Catalunya Ràdio. Finalment, Joan Subirats va voler destacar que aquest any la Sala Beckett acollirà durant el Grec l’ICAF, el festival d’art comunitari més gran del món. I Casadesús va recordar que s’havia oblidat de dir una cosa: enguany s’han canviat les butaques del Teatre Grec. L’alegria amb què es va rebre la notícia va ser molt sincera.

Podeu consultar el programa complet del Grec en aquest enllaç. Atenció amb els abonaments: comprant tres espectacles hi ha un 30% de descompte en el preu de les entrades, i comprant-ne 5 el descompte és del 50%. I tots els menors de 30 anys tenen les entrades al preu fix de 15 euros. Queda dit.