Grand Tour per Salo, empaitant l’Estrella amb Cua

Els astrònoms em perdonaran si en aquest capítol del Grand Tour, ara pels camins del Solsonès, em refereixo sense prou rigor al cometa Halley. Ignoro si l’Estrella amb Cua de Girbal fou el Halley o qualsevol altre cometa, encara que per mi, i per molts de la meva generació, el Halley és el cometa per excel·lència.

El cas és que la tardor de 1918 Eduard Girbal Jaume feia estada al poble de Salo que poca gent coneix; tan poca com, molt injustament, Girbal i la seva encisadora literatura. Els caminants de Grand Tour també som avui a Salo, descansant al Camping Paradís aquest final d’agost serè, alegre i acalorat.

Per aquells dies del 1918 tot el poble estava revolucionat amb la notícia de l’arribada d’un cometa. “Que si és un bon averany, que si és una malastrugança, que si vol dir que la guerra s’allargarà, que si vol dir que la pau s’acosta, que si mala collita que si bona, que si fam, pesta i neulies, que si eixut, que si aiguats o grans nevades”. Totes les possibilitats romanen obertes quan ha de venir una estrella amb cua, prou ho sabem encara avui nosaltres, homes i dones del segle XXI, de poca fe i molt bona voluntat, que malgrat tot seguim fent any rere any la carta als reis. Aleshores, com ara, hi havia experts en la interpretació dels averanys. No eren meteoròlegs televisius, ni astuts vidents de llengua llarga, ni malabaristes de les energies còsmiques com els que avui ens canten les notes del futur, però hi havia, sí, gent que com ells tenien molt per la mà els averanys, les sorts i les cartes que calia driblar per guanyar la confiança i la butxaca de la gent esporuguida. “El senyor rector, el mestre d’escola i la tiradora de cartes de Palà”, segons Girbal, es van repartir la clientela a parts iguals.

Els dies van passant i s’accelera el rellotge del compte enrere. L’estrella s’acosta a la terra a la mateixa velocitat que els pagesos, les fadrines, els avis i les criatures de Salo van perfilant en les seves cabòries l’aura del cometa i la vibració de la seva llarguíssima cua. I la cua, també de conseqüències, que arrossega l’astre. Com més precisa és la imatge de l’estrella més variat i acolorit és el llistat de penes i alegries, de catàstrofes i benaurances que promet. La gepa del pastor de Gomir, que diu que la provocà un cometa la nit del part, les falòrnies i la xerrameca dels astròlegs tots a punt per sucar pa a la sopa de la ignorància, o les anades i vingudes d’un captaire indiferent a tot, mig llibertari, que “baixava de l’indret de Castelltallat amb un sac al coll” tot cantant una cançoneta en bon francés republicà, que a la gent li semblava sànscrit:

“Monsieur le curé
n’a pas de chemise
ah, s’il n’aimait tant a boire
une belle chemise noire
il devait avor
Kyrie Cristi, Dominum Nostrum
Kyrie Eleison.”

El dia, o millor dit, la nit que va passar el Halley fou una nit gelada de novembre. Tan freda que ni la boira de Pinós va gosar enterbolir el firmament. I la gent? Abrigada amb llanes i amb l’excitació que els cremava per dins van pujar a veure-la al punt més alt de la serra, on havien dit els savis que apareixeria. I en veure l’estrella…ah! la gent es va quedar sense paraules. “Bocaobert com tothom, com tothom meravellat , confonc, infantilment, les meves amb les generals exclamacions.

– Cagai, i quina coza mez hermoza! Fa el ferrer
– Coi, quina cua! Observa el moliner”

Aquí no puc explicar totes les coses que van passar aquella tardor de 1918 que la gent de Salo esperava l’estrella mentre la impaciència posava color i música a la cosa esperada. Per què ho faria si Eduard Girbal Jaume ho va escriure de manera tan magistral i irrepetible? Ho podeu llegir, i gaudir, per fortuna, rescatat de l’oblit per amants de les lletres.

Sí que puc, en canvi, explicar el que va venir després. La guerra –era la primera guerra mundial- s’acabà ben aviat. I després vingué la guerra d’Espanya, l’exili, la segona guerra mundial, les postguerres, la fam, la dictadura, i després el diner, la emigració a Alemanya, la inmigració del sud, el twist, la tele, els coets a la lluna, el Seat 600, les ciutats dormitori; i Salo va canviar, potser menys que alguns indrets de Catalunya, però va canviar. I el bon amic Girbal va caure bastant en l’oblit, primer per les dificultats de supervivència de la llengua catalana i després potser per la desmemòria dels nostres filòlegs, o dels crítics o dels editors… o perquè quan van bufar millors vents la gent estava per altres literatures. Però al final tot se sap i tot es destapa.

I passant, passant, que tomba i que gira, el segle XX ja gairebé s’acabava quan s’esdevingué quelcom terrible. Un incendi, enorme, es va estendre per tota la comarca i les flames van devorar boscos i riberes, cases i pallers fins deixar negra, fosca i morta la terra, el centre i el cor de Catalunya. I la gent de la Serra de Pinós, de Valmanya, de Matamargó, de Castelltallat van quedar ben voltats d’aquella foscúria sense cant d’ocell, ni salt de llebre, ni farigola que florís pel maig ni bolet pel setembre.

Uns van haver de marxar, d’altres es resignaren a la seva sort i d’altres, molts, feren front a aquella desgràcia, desbrossaren, entejaren, replantaren, referen els camins. S’enfadaven perquè els ajuts no arribaven i moltes coses les van haver de fer tot sols, sense eines ni recursos, a pulmó com qui diu.

…I vull explicar-vos el que van fer uns quants, perquè tenen a veure amb nosaltres, els viatgers de Grand Tour que hem escollit Salo per passar-hi i no altres indrets més famosos que surten a les guies de turistes. Nosaltres hem escollit Salo perquè…

En aquesta comarca cremada hi havia unes cases rurals on després de l’incendi ja no hi volia anar ningú. I els seus propietaris van tenir una idea de cometa: construir un observatori astronòmic. Salo, Oratjol de la Serra, Vallmanya, Castelltallat podrien estar cremats però ningú els podia arrabassar el cel ple d’estrelles, el cel net i clar de la seva serra.

I un altre cop, gairebé cent anys més tard, la gent d’aquestes terres va tornar a enlairar els ulls per mirar les estrelles.

…I els editors reeditaren l’Estrella amb Cua.