Grand Tour. De l’Escala a Sant Pere Pescador

Matí de lluna plena ennuvolat en el cinquè dia del Grand Tour. Al cel no hi ha orenetes. L’entorn entristeix. Estem rodejats de supermercats, una benzinera i una rotonda francament dinamitables. No podríem transportar-hi prou dinamita per reconvertir la closa del Llop de l’Escala en el seu estat natural: una esplanada sense cotxes, asfalt ni construccions insultants.

Divuit homo sapiens-sapiens enfilem el camí fins a la platja de l’Hotel Empúries, on ens espera la Juliette Murphy, que es passeja amb un barret i una maleta de rodes. L’anem seguint mentre va deixant la marca de les roderes a la sorra. S’atura i desplega un vaixell de paper. S’estira, se’l posa per barret i entra a l’aigua de bocaterrosa. Els diaris que anunciaven grans opinions i notícies recontrastades ja és paper mullat, així acaben les seves veritats absolutes. Quanta poesia acumulada en aquesta primera performance.

Més endavant ens banyem perquè diuen que el camí seguirà cap a l’interior. Oneja la bandera groga.

Al mirador de Sant Martí d’Empúries la boira ens impedeix veure la Marta Vergonyós, no pas per vergonya sinó per mala sort. Ha estat una performance que ningú dels interessats ha vist. Mai vist.

Direcció a Cinc Claus la Rosa Suñer ens fa tres coreografies caminades, amb el bastó de castanyer oficial del Grand Tour, que ens acompanyen mentre el dia s’obre i s’acaben les primeres cantimplores d’aigua. I és clar, no és el mateix que et facin un grec a les Ruïnes d’Empúries que fotre cinc claus seguits, i allà l’Eva Marichalar-Freixa ens fa una performance sobre un llençol on hi escriu frases en vermell i en espiral, que avança l’acció-relat de la Virgínia Fochs de demà. Més endavant en Jordi Lafon prova de fer enlairar el seu estel Pepi. I se’n surt, però a mitges. Mai tanta gent havia celebrat tant que s’enlairés un estel a mitges.

Entre pomers i presseguers acabem el darrer tram que ens porta a la pineda de l’Hotel El Molí de Sant Pere Pescador. Només arribar i abans de dinar, l’Andrés Buhlmann ens proposa fotografiar-nos els nostres propis peus nus. A la pineda, però, hi ha altres coses dignes de ser vistes: unes peces molt suggerents de l’Elena Font Roda que vesteixen l’entorn i una videocreació de l’Ester Baulida.

La tarda d’avui serà lliure. On són les orenetes?