Gran Karma

31.08.2017

El canari Martín Leiton no només és un excel·lent contrabaixista, sinó també un compositor a qui li agrada jugar amb la complexitat i la senzillesa. La seva música karmàtica va conquerir l’angulós terrat de la Pedrera el passat 25 d’agost. Martí Farré en fa la crònica i Ariana Nalda les fotografies.

 Martin Leiton Quartet | © Ariana Nalda

Martin Leiton Quartet | © Ariana Nalda

Una de les grans fites del jazz barceloní dels darrers temps és l’aparició de segells com Underpool que, més que una discogràfica, és gairebé un col·lectiu de músics amb una visió si més no heterodoxa del gènere. El contrabaixista Martín Leiton és un dels membres més actius d’aquesta colla de jazzistes a cavall de l’estandarisme i el free. Fan jazz “modern”, “contemporani”, si ho preferiu, però sense estridències; suau i contundent alhora. És jazz qualificable d’“avantguarda” però que, segons com, també es podria titllar de “mainstream”. Música sovint de composicions pròpies, d’avui, fresca, sense faramalla, com la que per altra banda s’escolta en moltes capitals del món (jazzístic) conegut.

Leiton, músic inquiet que encapçala diferents projectes, un dels quals és tota una big band, compareixia al terrat de la Pedrera en formació de quartet. Presentava temes nous, inèdits fins a cert punt, que suposem, volem suposar, ben aviat apareixeran en format CD o similar. Amb Underpool?

De la boutade a la profunditat

Tot i que la proposta del Martín Leiton Quartet és bàsicament de peces compostes pel músic canari, el grup va començar amb una mena de revisió del popularíssim “All The Things You Are”, segurament la peça més interpretada en tota mena de jams i no sempre amb el resultat brillant de “All The Licks You Have”, que és com s’anomenava el número amb el qual va arrencar la vetllada. La “broma” del quatrecordista Leiton i la seva colla —Santi de la Rubia (saxo), Toni Saigi (teclats) i Ramon Prats (bateria)— desvetllava un dels trets més significatius de la música leitoniana: profusió de canvis sobtats sota una estructura complexa; temes llargs, música parcel·lada, farcida de matisos i amb cadències rítmiques d’anada i tornada.

Martin Leiton Quartet, dins el cicle Nits d’Estiu a la Pedrera © Ariana Nalda

De la boutade estandariana es va passar a la, diguem-ne, seriositat amb un tema amb aires llatins titulat “El secreto peor guardado”. Altres peces que van sonar al terrat de la Pedrera van ser, per exemple, la balada “La razón de mi alegría” i, a tall de contrapunt, “Levántate”, tal vegada l’única composició amb un ritme marcat de bateria, un tema amb aroma de funk que, com el seu nom indica, convidava a aixecar-se de la cadira —en aquest cas de l’esglaó gaudinià— per moure el tafanari.

Una música en aparença complexa, però també melodiosa, és un bon incentiu per al lluïment dels solistes. A banda d’un magnífic solo del mateix Leiton a “La razón de mi alegría”, qui va destacar en el paper d’improvisador va ser sens dubte el saxofonista Santi de la Rubia. El bufador barceloní, membre de la molt enyorada “regeneració 3” i avui també acompanyant interí del tòtem Tom Harrell —una notícia que hauria d’haver tingut molt més ressò—, va oferir un ventall de solos de traca i mocador, fins, angulosos, seductors.

Per la seva banda, el jove teclista Toni Saigi no es va quedar curt a l’hora de lluir-se com a solista. Des del primer moment va demostrar perquè és un dels grans exponents del novíssim jazz comtal. No tan nou és el gran Ramon Prats, el tricampió dels premis de l’Associació de Músics de Jazz i Moderna (AMJM) de l’any 14, acompanyant recursiu i autor d’una magnífica improvisació a “Gran Karma”, el bis de la sessió. Gran Karma és el que produeix el viatge musical d’una proposta que podria sembla de risc, però que va aconseguir seduir al, diguem-ne, selecte públic que omplia la coberta de la Pedrera.