Gràcies Martí, per ensenyar-nos el camí

5.02.2014

Ahir es va celebrar la primera edició de l’entrega del Premi Martí Gasull a la sala Moragues del Born Centre Cultural. L’acte va anar acompanyat de la celebració del vintè aniversari de Plataforma per la Llengua, institució fundada, entre altres persones, pel mateix Martí Gasull, la qual no només vetlla per la normalitat de la llengua catalana sinó que, en els darrers anys, ha dut a terme una tasca ingent a favor del català.

Martí Gasull, fundador de Plataforma per la Llengua

Es van presentar al Premi noranta-sis candidatures. Malauradament, per una qüestió d’economia, només tres podien ser finalistes, encara que totes haurien merescut el premi, que consistia en una estatueta dissenyada pel joier i orfebre Joaquim Capdevila i una dotació de 3000 € per al guanyador. Un jurat, compost per Carles Torner, Bernat Joan, Joan Francesc Mira, Empar Moliner, Jordi Manent, Bernat Gasull i Òscar Escuder, es va encarregar de seleccionar les tres finalistes, que es van sotmetre a votació popular. Es van rebre més de quatre mil vots.

La sala era plena de gom a gom. El so d’un piano contrarestava el xivarri que inundava la sala. La claror dels focus es va anar atenuant i, gradualment, el rebombori general es va convertir en un xiuxiueig. A l’escenari, la cantant Carme Mateu, juntament amb el pianista Frederic Oller, va cantar Muntanyes del Canigó. De cop, es va aixecar d’entre el públic una cara coneguda, l’actor Quim Masferrer, i es va adreçar al públic amb un «perdoneu, però mentre esperem que això comenci…». Després de saludar l’Honrable Senyor Homs, Conseller de Presidència, i l’Excel·lentíssim Senyor Esteve, President de la Diputació de Barcelona, va començar a recordar la seva època d’estudiant i les classes de català a l’escola.

Va pujar a l’escenari tot rememorant Martí Gasull, un dels fundadors i impulsors de Plataforma per la Llengua, l’ànima de la institució. «M’hauria agradat conèixer-lo més del que el vaig conèixer», va afirmar. Per ell —i per tot el públic que hi era present—, Gasull representava la tenacitat, la tossuderia, però, per sobre de tot, la lluita. «Gasull va lluitar perquè els pobles parlessin entre ells, i perquè el nostre poble parlés en la nostra llengua», va reconèixer Masferrer. Plataforma per la Llengua, seguint l’activisme infatigable d’un dels seus fundadors, va lluitar per fer del català un element de cohesió de la societat. Després, es va recordar Gasull amb unes imatges sobre la seva vida, que van emocionar el públic, que es va fondre en aplaudiments.

Va pujar a l’escenari Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua. Després d’unes paraules, en què va aprofitar per recordar que aquest Premi tenia un doble motiu —homenatjar Martí Gasull i continuar posant un gra de sorra per millorar l’estatus de la llengua catalana—, un vídeo va demostrar la feina que l’organització ha fet durant aquests vint anys d’activisme. Va aprofitar per agrair la col·laboració de tothom i també per recordar Gasull com un patriota i un treballador incansable: «el millor reconeixement que li podem oferir és continuar treballant per la defensa de la llengua catalana», va dir. Li va resultar significatiu que l’acte tingués lloc al Born, on el poble català va començar a perdre les seves llibertats. «Tenim dues opcions», prosseguia, «o bé ens continuem defensant com fins ara dels atacs de prestigi contra la nostra llengua, o bé creem un estat propi, i que les qüestions lingüístiques les decideixin els nostres representants. No ens ha de fer por ser nosaltres mateixos».

 

Quim Masferrer va presentar l'acte de lliuramet del premi Martí Gasull

 

Masferrer va reprendre la paraula i va fer pujar a l’escenari el primer finalista de la nit, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. Va fer notar que el DIEC no recull marea en el sentit que aquest col·lectiu li ha donat: el de les mobilitzacions que els docents de les Illes van fer en contra el Decret 15/2013, del tractament integrat de llengües (TIL). Els portaveus de l’Assemblea, Margalida Caldentey i Iñaki Aicart, van explicar que la marea verda era una reacció a unes accions dutes a terme pel Govern balear que fa molts anys que van començar; el TIL, però, va ser la gota que va fer vessar el got. Afirmaven, també, que el seu moviment continua tan fort com al principi —encara que ara es trobi en standby— i que les Illes han demostrat, en aquest cas, un sentiment d’unitat i força.

Després de conèixer el primer finalista, Masferrer va presentar el segon. Es tractava de l’organització Amical Wikimedia, una organització capitanejada per Arnau Duran, l’objectiu de la qual és promoure la Viquipèdia —és a dir, la versió catalana de la Wikipedia—. Com molt bé va explicar Arnau Duran, Wikimedia està construint una gran base de coneixement en català i ho fa gràcies a l’ajut de voluntaris d’arreu de tot el territori. La perspectiva de futur per aquest any i els propers de l’organització és, d’una banda, mantenir la mateixa tendència que els últims anys i, de l’altra, fer que es vagi eixamplant cada vegada més la informació. Gràcies a aquest tipus d’iniciatives, el català gaudeix d’una gran presència a la xarxa: és la dissetena llengua amb més articles presents a la Viquipèdia, i la primera quant a la qualitat d’aquests.

Finalment, i sense deixar que Masferrer tingués temps de presentar-lo, vam conèixer el tercer finalista, Joan-Carles Martí Casanova, proposat per Brauli Montoya des de Núvol. Fundador de l’associació el Tempir d’Elx, és un activista per la llengua en un territori advers. La seva feina ha esdevingut essencial per la normalització lingüística, en una zona on les condicions són clarament desfavorables. Segons l’activista, tot i que es pot percebre un canvi, sobretot a partir dels anys noranta, «el vent de ponent torna a bufar de mala manera. Ja se sap, “de ponent, ni dona ni vent”», afirmava mentre el públic reia sorneguer. Joan-Carles va néixer a Marsella, si bé que és fill d’un elxà i una oriolana. De petit es va criar a Austràlia i Occitània, regió amb la qual va crear un vincle molt fort, fins que va tornar a la seva terra paterna, Elx. Joan-Carles Martí ha publicat recentment la seva primera novel·la, titulada Els països de tallamar (2013). «Possiblement n’hi haurà una segona», va confessar ahir.

 

Joan-Carles Martí Casanova a Guardamar

 

Joan-Carles Martí sabia que Núvol l’havia proposat candidat per al Premi i que hi havia hagut una resposta massiva, però no va ser fins després de Nadal que es va assabentar que estava entres els tres finalistes. «Va ser una sorpresa majúscula i, per a mi, ser comptat entre els finalistes ja significa haver guanyat», explicava, «ja que estic en representació de tota aquella gent anònima i no tan anònima que ha fet de la nostra vida un apostolat per la llengua». Joan-Carles considera que la situació és realment dramàtica sobretot en les zones perifèriques, ja que no es tracta únicament d’una qüestió de vitalitat lingüística, sinó també del prestigi de la llengua en el territori. «Sí que hem millorat molt en els darrers trenta o quaranta anys, però veiem que des del poder, de nou, ens volen fer tornar a períodes que estàvem convençuts que havien estat superats». La situació al País Valencià, tanmateix, és molt variada: des de comarques amb més catalanoparlants, fins a comarques profundament castellanitzades, com, per exemple, Alacant. «Jo espero que hi hagi un canvi polític, però que sigui favorable a la llengua i a la cultura del país, ja que la llengua hauria de ser el compromís de tota la societat valenciana. Jo sempre demano al poble valencià que s’estimi la seva llengua», afirmava l’activista d’Elx.

S’acostava l’hora, i Òscar Escuder va pujar de nou a l’escenari. També ho va fer el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que va dirigir unes paraules a l’organització del Premi. Esteve va voler subratllar els valors de compromís cívic que Plataforma per la Llengua persegueix: obrir-se al món sense excloure ningú. Així mateix, va voler destacar que la Diputació de Barcelona donava suport a un premi que vol reivindicar la força i la vitalitat de la llengua.

El guanyador de la primera edició del Premi Martí Gasull va ser l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. El públic, tot aplaudint, es va aixecar de les cadires. Uns emocionats portaveus del col·lectiu de docents van donar les gràcies a Plataforma per la Llengua i a tots els votants. «És un premi compartit per molta gent, excepte pel Govern de ses Illes. Per molt que aquests s’empenyin en negar la realitat lingüística de les Illes, nosaltres volem expressar el nostre compromís de continuar ensenyant en la nostra llengua, que la duem ben endins», van proclamar Margalida i Iñaki. Als dos finalistes se’ls va fer entrega d’una litografia i d’unes ampolles de cava solidari, que ha fet Plataforma per la Llengua.

Finalment Francesc Homs, Conseller de Presidència, va pujar a l’escenari. Va dedicar unes paraules a la figura de Martí Gasull, però també a aquells que «ens diuen “no”. A tots ells, jo els dic que han arribat clarament tard. Tenim capacitat i força per seguir endavant, com a país i com a llengua, per descomptat», va sentenciar.

Carme Mateu i Frederic Oller van tancar l’acte amb una cançó final, una versió de País petit, de Lluís Llach, i Quim Masferrer va acomiadar-se del públic amb unes commovedores paraules: «Volem una llengua normal, per un país normal. Gràcies, Martí, per ensenyar-nos el camí».