Goethe. L’amor de Gretchen

6.03.2019

Gretchen és el segon títol de la Biblioteca Clàssica el Núvol. Hi trobareu un fragment extens de les memòries de Johann Wolfgang Goethe, Poesia i veritat, amb una magnífica traducció de Núria Mirabet. Cal assenyalar, abans que res, que la traducció de Núria Mirabet ―la qual va optar per autoeditar-se el volum l’any 2008 vistes les incomprensibles negatives del món editorial―, va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona d’aquell mateix any i ja havia guanyat el Premi Vidal Alcover de Tarragona l’any 2003. Els subscriptors de Núvol us podeu descarregar l’ebook aquí.

La soprano Mary Garden (1874-1967) encarna Gretchen, a l’òpera Faust de Charles Gounod

Som davant del Goethe (1749-1832) més autobiogràfic i, alhora, d’un manual pràctic de classicisme alemany. Es tracta d’un document històric important sobre un dels moments més brillants de la cultura europea. Per les seves pàgines hi desfilen grans noms de la literatura, l’art i la política de quasi un segle, situat a cavall entre la Il·lustració i el Romanticisme. Escrit en plena maduresa, Goethe trigaria vint anys en completar Poesia i veritat (1811-1831), l’autoretrat de la seva joventut, que abraça des del seu naixement fins que va marxar a Weimar l’any 1775. Unes memòries que Goethe va escriure, sobretot, per entendre’s. Després de la publicació de Féder o el marit adinerat de Stendhal, aquesta segona entrega de la Biblioteca Clàssica del Núvol porta per títol  Gretchen, hipocorístic de Margarete i nom de l’amor adolescent de l’autor i futura protagonista de la gran tragèdia Faust, com a sinònim d’amor. Aquell amor pur de les primeres vegades. Aquella fantasia.

L’obra es pot encabir ―i sense calçador ni obsessió per l’etiqueta― dins el gènere narratiu del bildungsroman o novel·la d’aprenentatge, gènere que va inaugurar l’autor mateix amb el seu Wilhelm Meister (1796). A Poesia i veritat, relata amb l’elegància que el caracteritza els models de la seva formació, el desenvolupament de la seva personalitat, les relacions amb les seves amistats i les seves amistançades i la gènesi de cadascuna de les seves grans obres literàries. Núvol publica ara un fragment d’aquesta magna obra. Hi trobareu el Llibre Cinquè i les primeres pàgines del Llibre Sisè de Poesia i Veritat.

L’autor frisava en la contradicció i l’harmonia, en la simplicitat i en la immensitat, en el misteri i en el tangible, en l’anècdota que salta cap a la categoria. Per això, la gràcia d’aquest Llibre Cinquè és una barreja, un contrast compositiu molt interessant entre la relació de Goethe amb Gretchen, una noia pobra a qui coneix per casualitat, el seu primer amor adolescent dins la colla de murris que es posen en trencacolls i no creuen que ell escrigui bells poemes fins que el posen a prova i s’aprofiten de la seva facilitat per escriure poemes de circumstàncies, i l’esdeveniment polític de primera magnitud en l’Alemanya d’aquells anys: l’arribada del Kaiser i la seva coronació, l’enlluernament del jove per unes personalitats històriques dins la seva realitat quotidiana. Goethe descriu el seu enamorament com un acte perillós “i que em procurà torbament i angoixa”. Sobretot, és clar, quan l’estimada surt de casa per treballar en una botiga de “flors italianes”, vestida elegant, envoltada de clientela i a ell el comença a rosegar “l’urc de la gelosia”.

És a partir de la participació en un engany aparentment innocent i sempre regat de vi ―els brètols li demanen que escrigui epístoles amoroses com si fos una altra persona i ell ho fa inspirant-se en Gretchen― quan el protagonista comença a sentir-se maliciós. Aviat recupera la seva bonhomia natural gràcies a Gretchen, la bella criatura filadora que després cus, la noia graciosa, d’ulls serens i lleials, de boca gentil, que li obre un món nou de bellesa i perfecció: “Les primeres inclinacions amoroses d’una joventut no corrompuda prenen un caire espiritual”.

La segona part del text brilla amb la descripció detallada de les cerimònies fastuoses, daurades, esplendoroses i vellutades dels preparatius per a la coronació del sobirà el dia 3 d’abril de 1769, la vida que retorna a l’Imperi Alemany i la visió entusiasta dels joves, que tothora parlen de política. En contrast amb la primera part, on s’hi narra l’enamorament i els estira-i-arronsa emocionals amb la bona de Gretchen el text no va tan carregat de dades, crònica històrica i desfilades de la cancelleria a cavall. L’interès d’aquesta segona part radica en la feina de secretari que fa el protagonista, el qual es dedica a copiar les negociacions internes per al seu pare i a prendre nota de tot el que veu, del “curs interior dels esdeveniments” per tal de poder-li explicar fil per randa a la seva estimada Gretchen. El trencament, la ràbia i el dolor del jo, la solitud turmentada, fan acte de presència quan, enmig de l’eufòria, els seus pares l’acusen d’anar amb males companyies i falsificar cares, testaments i pagarés. No només es declara innocent i no pensa que hagi fet res mal fet, sinó que s’amoïna pels seus col·legues.

Ell no ha comès cap delicte i, per si això fos poc, Gretchen ha marxat lluny. Aquí Goethe entra de ple al Romanticisme: “Només trobava satisfacció rosegant la meva misèria i multiplicant-la de mil maneres diferents amb la fantasia. Tota la meva imaginació, tota la meva poesia, tota la meva retòrica es concentraven en aquell punt malaltís, i, justament per la seva potència, amenaçaven d’embolcallar-me el cos i l’ànima amb una malaltia inguarible”. I es posa malalt físicament, realment. Serà en el Llibre Sisè on la imatge idíl·lica d’una Gretchen innocent es desfà com una esferificació de iogurt.

Si ja ets subscriptor de Núvol, et pots descarregar l’ebook aquí. Si encara no n’ets, et pots subscriure en aquest enllaç o escriure’ns un correu a subscriptors@nuvol, on atendrem qualsevol dubte.