Glossari ciutat habitable

11.10.2018

Arquitectes de capçalera: col·lectiu format per joves estudiants d’arquitectura que  ajuden persones grans o desvalgudes a millorar les condicions dels habitatges on viuen amb intervencions modestes, fent-hi obres menors, però significatives.

Assetjament immobiliari: pressió a què certs propietaris sotmeten els llogaters perquè marxin de l’immoble. Qualsevol tècnica val: amenaces, deixar de mantenir la finca o de realitzar-hi intervencions, fins a fer-la inhabitable.

Boutiquització: procés de substitució de comerços de productes d’adquisició freqüent (principalment alimentaris) per uns altres on es venen productes de consum esporàdic, en resposta als nous patrons de consum de les classes mitjanes i altes o dels visitants i turistes.

Casa sense gènere: concepte proposat des de l’arquitectura feminista d’avantguarda que posa en evidència l’enganyosa racionalitat de les tipologies modernes. Reivindica un habitatge que fomenti l’equitat i l’adaptabilitat de la casa a les transformacions de la família en el temps.

Ciutat oberta: en la concepció original de Habermas, Arendt i Sennett, ciutat que es transforma sense fi. El grau d’obertura d’una ciutat no hauria de ser l’escala de la intervenció, sinó la seva capacitat d’evolucionar en el temps, de generar situacions no previstes i de crear interaccions noves més enllà de l’arquitecte o l’urbanista que la va concebre.

Cooperatives d’habitatge en cessió d’ús: els socis d’aquestes cooperatives paguen una entrada i un lloguer baix i poden disposar de l’habitatge de per vida, encara que mai en seran propietaris. La propietat és de la cooperativa. Concebre l’habitatge com un bé d’ús suposa un cost d’accés inferior que la compra en el mercat lliure i aporta més estabilitat que el lloguer.

Desertització: abandonament dels centres urbans o dels barris històrics de capitals europees per part dels que hi havien residit tradicionalment.

Diferencial de renda de sòl urbà: diferència entre la rendibilitat del sòl destinat a activitats turístiques i a satisfer les demandes del visitant i la rendibilitat del sòl que es dedica a la població resident, en què la primera és molt més alta que la segona.

Desnonaments invisibles: expulsió dels veïns d’una zona per una onada de finalització de contractes de lloguer i preus abusius.

Dret a la ciutat: terme encunyat per Henri Lefebvre a finals dels anys seixanta. Els ciutadans vivim assetjats per múltiples violències, siguin estructurals o simbòliques. En resposta a aquests factors desestabilitzadors, el dret a la ciutat és un dret de drets que recull els mínims imprescindibles per als que hi resideixen.

Dret de tanteig: preferència que té el llogater o arrendatari de comprar un bé mobiliari o immobiliari abans que el propietari l’ofereixi a tercers. No s’aplica en casos de propietat vertical.

Economia del visitant: adaptació de l’activitat comercial i urbana al servei del turisme, que té efectes com la substitució del teixit comercial o la massificació de l’espai urbà i l’impediment de reproduir la vida quotidiana als barris. Els mercats gurmet i la boutiquització també són una conseqüència d’aquesta economia centrada en el turisme.

Efecte caixa: situació en què els habitatges es buiden o canvien d’ús com a conseqüència de l’impacte del turisme en un barri.

Emergència habitacular: situació de crisi en què els residents d’una ciutat no troben habitatge en condicions que puguin pagar.

Fons voltors: fons d’inversors interessats a extreure benefici econòmic a través de l’especulació immobiliària.

Gentrificació: procés de substitució de la població d’una zona, originàriament de classe treballadora o d’ingressos baixos, per població amb un poder adquisitiu més alt.

Gentrificació verda: la resultant de la creació d’espais verds.

Golden Visa: visat de residència que s’atorga a l’Estat espanyol a l’inversor estranger que destina més de mig milió d’euros en la compra d’un habitatge.

Habitatge social: sistema que gaudeix del suport públic per garantir el dret a l’habitatge a través d’un lloguer assequible per als grups socials més desfavorits.

Infrahabitatges: habitatges que no reuneixen les condicions mínimes d’obligat compliment segons el Decret 141/2012, la venda dels quals es pot prohibir per evitar l’especulació dels inversors.

Llei d’arrendaments urbans (LAU): normativa que regula el règim jurídic dels arrendaments urbans, recentment reformada per regular els processos d’arrendament i les modificacions del règim dels contractes de lloguer. Els contractes de tres anys han provocat una onada de desnonaments invisibles*.

Mercats gurmet o escenificats: mercats elititzats en què les parades tradicionals amb productes de primera necessitat es van substituint per d’altres amb productes selectes, com aliments ecològics, o per franquícies d’oci gastronòmic, que ja no compleixen una funció comunitària. Vegeu boutiquització.

Monocultiu: obtenció de la riquesa d’un territori a partir d’un sol tipus d’activitat econòmica.

Museïtzació: transformació de l’espai del dia a dia i de la vida en comunitat en un espai aliè a la quotidianitat, en què tot és objecte d’espectacle i consum. Sinònim de tematització.

NIMBY (Not in my backyard): actitud de rebuig davant la instal·lació d’una infraestructura o servei que devalua la propietat o empitjora la qualitat de vida en un barri, poble o ciutat.

Pacificació del trànsit: procés d’alliberar-se dels vehicles contaminants als centres urbans, invertint en infraestructures de transport públic i no contaminant que substitueixin el cotxe, per prioritzar el vianant.

Parc d’habitatge públic: pisos de lloguer en propietat d’un ajuntament (1-2% a Barcelona).

Plusvàlua urbanística: increment de valor d’habitatges i comerços com a conseqüència de millores urbanístiques fetes al barri amb diner públic que permet als propietaris augmentar el preu de lloguer.

Població flotant: persones que no romanen ni s’estableixen en una ciutat i que, per tant, no s’integren a l’estructura social o comunitària. Eufemisme per referir-se als turistes, congressistes i passavolants.

Propietat vertical: edifici amb diversos locals o habitatges destinats a lloguer que pertanyen a un únic propietari.

Resiliència urbana: capacitat de les ciutats per fer front a desastres naturals, atemptats terroristes, col·lapse dels serveis públics o accidents de gran impacte per reconduir el curs normal de la vida ciutadana.

Salt de renda: diferència entre la renda urbana existent i la renda urbana potencial. Dada clau per calcular el risc de gentrificació.

Sindicat de Llogaters: agrupació veïnal que defensa el dret a l’habitatge i a un lloguer assequible i estable.

SOCIMI: societats cotitzades anònimes d’inversió en el mercat immobiliari que gaudeixen d’exempcions fiscals en les transaccions amb el consegüent augment de la rendibilitat.

Superilla: projecte de mobilitat sostenible que consisteix en unitats urbanes constituïdes per la suma de diverses illes de cases en què es pacifiquen els carrers, es limita el trànsit motoritzat i es dona prioritat a la mobilitat sostenible i a l’espai compartit, verd i segur. A mitjà o llarg termini pot comportar també gentrificació.

Taxa d’autocontenció residencial: percentatge de població que canvia d’habitatge sense marxar de la ciutat.

*UN-Habitat (Word Urban Campaign): organització que promou el debat sobre la transició de les ciutats cap al concepte The Post-Car City, per tal de fer-les més habitables, sostenibles, saludables i segures a partir de la implementació de nous models de mobilitat urbana que fomentin la contenció del vehicle privat.

Urbanisme ecosistèmic: integració dels models urbans que tenen a veure amb la morfologia, l’organització i els fluxos de materials, d’energia i d’informació. És l’instrument per desenvolupar un model urbà compacte, eficient i cohesionat. [Salvador Rueda, Barcelona Metròpolis, 102, gener 2017]

Violència individualitzadora: dissolució dels vincles socials de veïnatge i desaparició de les activitats locals que contribueixen al desenvolupament familiar de les tasques reproductives, desertitzant els barris per donar pas exclusivament a activitats productives econòmicament.