Glossari ciutat digital

11.10.2018

Blockchain: Tecnologia bitcoin que serveix per intercanviar valor (o sigui que algun dia pagarem el gintònic amb or). Diuen que també servirà per crear un model d’identitat digital sobirana, que ens permetrà custodiar en el nostre perfil digital les nostres dades personals.

Ciència Ciutadana: Pràctica científica que introdueix el ciutadà en els processos propis d’una investigació, el capacita per intervenir-hi. La ciència ciutadana tergiversa el do-it-yourself de la tecnologia i potencia el do-it-together a l’hora de generar un coneixement per a tothom i amb tothom.

Classe creativa: Concepte encunyat per Richard Florida, segons el qual les ciutats creatives atreuen persones amb talent i capacitat d’innovació.

Cocreació: Procés actiu, creatiu i social, basat en la col·laboració entre productors i usuaris, on els primers fan creure als segons que totes les hores de més valen la pena pel bé comú.

Coworking: Espai de treball compartit que crea entre els autònoms la il·lusió que tenen un lloc de feina estable.

City Protocol: Sistema de racionalització de la transformació de les ciutats basat en el diàleg i la recerca d’informació, recomanacions i estàndards compartibles per totes les comunitats urbanes del món.

Data mining o mineria de dades: Identificació de patrons comprensibles que es troben ocults en les dades. Engloba tot un conjunt de tècniques encaminades a l’extracció de prou coneixement com perquè pugui ser aplicat a un negoci per a obtenir un benefici.

Desmaterialització de l’economia: Adopció d’una estratègia competitiva basada en la informació i el coneixement, i no en l’ús de recursos materials. Les bases de dades es creen com xurros.

Drets digitals: drets humans que permeten a les persones accedir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. El Dret d’accés a Internet ha sigut reconegut com un dret bàsic per diversos Estats.

e-Estonia: Lliçó d’Estònia a l’hora de fer servir les tecnologies perquè les persones interactuïn amb l’Estat: poden votar, pagar multes i taxes, tenir negocis, tractar amb els bancs i gestionar l’escola a través d’internet. No, no han de patir per si se’ls arruga la T-10.

Lab: Sufix que indica que un projecte és prou experimental com per tenir el dret a fracassar.

Fab Lab: Laboratoris de fabricació digital equipats amb tecnologia punta que permeten democratitzar l’accés a la producció i a la invenció. Un edifici fabril amb impressores 3D on s’hi fan hackatons*.

Hackató o marató de hackers: esdeveniment en el qual programadors informàtics i altres persones involucrades en el desenvolupament de programari col·laboren per fer un projecte en un temps limitat i amb una finalitat educativa.

Smart: Prefix que s’aplica a qualsevol projecte, artefacte o activitat que funciona amb autonomia intel·ligent. L’abús del terme com a prefix és semblant al que pateix el sufix Lab.

Smartificació: Ús de les noves tecnologies per tal de fer encara més eficaç un projecte o idea. Al segle XXI, la smartificació o la fas o te la fan.

Smartmob o multitud intel·ligent: Grup que, contràriament a les connotacions habituals associades a una multitud, es comporta de manera intel·ligent gràcies al seu vincle amb la xarxa. Aquesta permet als usuaris connectar-se entre si i que tothom aporti el seu coneixement.

Little Science: Ciència de proximitat. Recerca a petita escala feta per un equip reduït de científics amb recursos modestos.

Software lliure: El moviment social del software lliure pretén que tots puguem executar, estudiar, canviar i redistribuir còpies d’una aplicació informàtica sense que ningú ens prohibeixi fer-ho. Ni que sigui dalt d’un cotxe.