Glossari ciutat democràtica

11.10.2018

Democràcia Participativa: conjunt de normes i iniciatives redactades amb un argot impenetrable que els líders polítics utilitzen per donar aparença col·lectiva a una decisió ja presa als despatxos.

Municipalisme: sistema d’organització política en què el poder va de baix a dalt i és la comunitat veïnal, en comptes de l’Estat, la que pren les decisions més importants.

Neoliberalisme: ideologia que promou la subordinació de la política i la societat a les lleis del mercat global, sorprenentment més fàcil d’assenyalar que de combatre.

Populisme: substitució de la complexitat política per un discurs polaritzat, emocional i simplista extremadament irresponsable que fan tots els partits i ideologies menys els propis, només faltaria.

Drets civils: conjunt de llibertats individuals imprescindibles per participar en la vida col·lectiva que, gràcies a la història de lluites socials, han estat reconegudes i garantides per un estat. No confongueu amb Drets humans, encara més imprescindibles però, paradoxalment, reduïts a l’àmbit de la retòrica.

Postcapitalisme: calaix de sastre ple de propostes econòmiques que inevitablement substituiran el capitalisme quan aquest es desintegri víctima de les pròpies lògiques, que, inexplicablement, mai acaben de desintegrar-lo del tot.

Precariat: classe social formada per joves forçats a acumular experiència laboral mal o gens remunerada durant un temps indefinit per tal de tenir possibilitats d’accedir a una feina digna en un futur llunyà. Terme encunyat per Guy Standing.

Tragèdia dels comuns: ús irracional dels recursos compartits en què els béns col·lectius, des de l’aire net fins a internet, es fan malbé per culpa d’actors individuals que només persegueixen l’interès propi.

Sobirania/es: el dret i el poder d’una comunitat política a governar-se ella mateixa sense la interferència no desitjada de forces externes. Si el terme s’utilitza en singular, consulteu «nació», si s’utilitza en plural, consulteu «qualsevol cosa menys nació».

Societat oberta: comunitat inclusiva que es nodreix de la crítica al seu propi projecte polític mitjançant una discussió col·lectiva, plural i permanent, recomanada per Karl Popper com a vacuna contra el totalitarisme. La fi de la hist òria : concepte encunyat per Francis Fukuyama que va pulveritzar Bin Laden en estavellar dos avions contra les torres bessones.

Patriotisme constitucional: forma d’adhesió a l’Estat que prioritza els valors universalistes de la constitució per damunt de la cultura nacional. Encunyat
per Jürgen Habermas en el clima de la postguerra alemanya, el terme va ser importat i fetitxitzat en la teoria de PP i PSOE, però potser no tant en la pràctica.

Fractura social: nostàlgia del consens amnèsic acompanyada d’una anomalia òptica que fa que, allà on hi ha dretes i esquerres, l’afectat només vegi espanyols.

Política prefigurativa: terme d’origen anarquista que designa els moviments socials l’activitat política dels quals consisteix a posar en pràctica el canvi social que vol aconseguir sense posar excuses.

Condició pòstuma: el després del després, moment en què la pregunta «cap a on hauríem d’anar?» es substitueix per «fins quan aguantarem?».