Nan Shepherd: un viatge muntanya endins

8.03.2018

Probablement el nom de Nan Shepherd no diu res al públic lector català, la qual cosa és ben normal mancats com estem de traduccions de les seves obres tant al català com al castellà. Així doncs, encara és més d’agrair que edicions Sidillà recuperi una escriptora tan brillant i ens en faci arribar un tastet en una edició tan pulcra.

Nan Shepherd escriu un retrat vívid del massís dels Cairngorms | Foto: Cinema de Muntanya de Torelló

Nan Shepherd escriu un retrat vívid sobre la muntanya | Foto: Cinema de Muntanya de Torelló

Per no allargar-nos massa en la biografia de l’autora, basti dir que visqué l’interval convuls que es prolonga del 1893 al 1981, nascuda i morta a Escòcia, va escriure tres novel·les de caire modernista:  The Quarry Wood (1928), The Weatherhouse (1930) i A Pass in the Grampians (1933). També publicà una antologia poètica, In the Cairngorms, el 1934 i, finalment, l’obra que tenim entre mans: The Living Mountain, traduïda al català per Aurora Ballester amb el títol de La muntanya viva. En aquest cas, el procés d’escriptura del llibre es remunta als anys quaranta, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, però l’obra no fou publicada fins l’any 1977.

L’edició consta de dos pròlegs: el primer signat per la corredora Núria Picas, el segon de la mà de l’escriptor anglès Robert Macfarlane. I, si hem de posar algun però al llibre, aquest seria el pròleg inicial, totalment innocu i que no aporta res al conjunt més enllà del possible esquer que pugui suposar de cara al públic aficionat a les curses de muntanya.

El cas és que l’obra de Nan Shepherd s’oposa amb radicalitat, això és, des de les arrels mateixes, a una experiència merament competitiva, apressada, de la muntanya. Un alè d’aire fresc contra la cultura del rècord i de la pressa: “Els xerraires de mena, em sembla, volen endur-se sensacions de la muntanya (…). Els principiants, com és natural, volen el mateix; jo també vaig començar així. Volen la vista espectacular, el cim impressionant, fer glops de cervesa o de te, i no de llet. Però sovint la muntanya es dona més completament quan no tinc destinació, quan no arribo a cap lloc concret, sinó que simplement hi he anat per estar amb la muntanya, com quan visites un amic sense cap altra intenció que estar amb ell”.

En aquest sentit, se suma al corrent de publicacions tan en voga en l’actualitat editorial que reflexiona al voltant de l’experiència del caminar. I, tanmateix, per la seva ja llunyana data de publicació se situa en el seu origen com una presència canònica. D’aquesta manera la reconeix el segon prologuista, Robert Macfarlane, autor, per cert, recentment traduït a Pre-textos (Las viejas sendas, 2017). Aquest segon pròleg, molt més incisiu i il·luminador, és realment útil a l’hora de posar-nos sobre la pista de la tradició literària en què cal ubicar Shepherd. També suggereix les correspondències que es poden traçar des de La muntanya viva amb filòsofs contemporanis com ara Merleau-Ponty.

Nan Shepherd

Hereva directa dels il·lustres passejants romàntics, l’obra de Nan Shepherd s’erigeix així com un retrat vívid del massís dels Cairngorms, muntanyes on passà la vida caminant amunt i avall, trescant per valls i carenes. La descripció minuciosa del paisatge dona fe del vincle profund que unia l’escriptora amb el lloc: tenia fang a les ungles i una mirada amorosa sobre les coses capaç de captar-ne totes les perspectives  El protagonista absolut del text és, per tant, el petit cosmos de la serralada escocesa, objecte de la contemplació pacient de l’escriptora al llarg dels anys. Es tracta, doncs, d’un assaig d’una subjectivitat en moviment que repassa al llarg de dotze capítols els diferents elements que conformen el conjunt del massís i l’experiència de la seva percepció: anem de l’altiplà, passant per les fondalades, l’aigua, l’aire i la llum, la vida, els ocells, animals i insectes, fins a parar esment en últim terme en l’acció de l’home i, específicament, en la relació personal de Shepherd amb les muntanyes durant els darrers capítols.

Ja es veu que la prosopopeia del títol s’adiu al contingut de l’obra, on la figura humana hi fa el paper de contrapunt, la seva petitesa magnifica l’esplendor i la majestuositat del conjunt muntanyós així com la complexitat de la xarxa d’interrelacions que el configuren. El factor humà, essent tan sols una fracció del tot no és pas menystingut, n’és una part constituent: un punt fort del text són precisament les descripcions afectuoses de la gent feréstega i acollidora que l’escriptora ha anat coneixent durant les dècades d’excursions a través dels Cairngorms, fent nit a les seves cases humils i aprofitant qualsevol aixopluc disponible.

Per altra banda, la visió de la naturalesa que destil·la no cau en cap moment en una idealització bucòlica sinó que emfasitza el respecte que cal mostrar vers la seva singularitat salvatge, cruel a vegades. La muntanya de Nan Shepherd és un ens ple de meravelles però també perillós, ràpid en l’enrabiada, en el canvi de temps, la tempesta sobtada, l’aparició de la boira. Tal i com anuncia de bon principi: “l’altiplà pot ser exquisit com la mel; també pot ser un flagell implacable”. Allò brutal no hi és suavitzat de cap de les maneres, fins i tot ens assabentem d’algunes morts víctimes del seu atreviment insensat i de la inclemència del temps. L’autora és capaç de transmetre la bellesa ambivalent d’un món obert a la seva percepció subtil, una experiència estètica que abraça el moviment dels ocells, la incidència de la llum, l’atmosfera canviant dels pics, les formes de les carenes, la sensualitat del tacte i de les olors, culminant en moments de rapte i de sentiment oceànic. “El lloc i la ment penetren l’un dins l’altre fins que la naturalesa de tots dos s’altera. No puc explicar en què consta aquest moviment, només puc narrar-lo”.

En definitiva, un llibre que convida a una lectura reposada i atenta, conscients com som de l’extrema concisió d’una obra a la qual no li sobra ni un mot, bo i condensant l’experiència sàvia de lustres en una senzillesa estilística que desborda sentit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Lectura absolutament recomanable. Delicada, senzilla, poetica i carregada de saviesa. Un llibre de #naturewritter de capçalera, a l’estil europeu, diferent del nordamericà.