Gerard Chumilla, 17 anys i un saxo

25.08.2016

Gerard Chumilla ha tancat aquest diumenge el festival Tast de Jazz fent de teloner de Jesper Thilo i Lluc Casares. “Per mi és un plaer i un gran honor tocar al costat de Jesper Thilo, un músic old school que sempre procuro escoltar”, explica el saxofonista; “Només de pensar que ha tocat amb Miles Davis ja em fa sentir un privilegiat”. Però qui és, aquest nou músic? Ho descobrim.

Gerard Chumilla estudia al Taller de Músics de Barcelona i ja l'hem pogut veure en alguns concerts | Foto: Gerard Chumilla

Gerard Chumilla estudia al Taller de Músics de Barcelona i ja l’hem pogut veure en alguns concerts | Foto: Gerard Chumilla

Sóc en Gerard Chumilla, vaig néixer a Caldes d’Estrac i tinc 17 anys. Així es presenta el jove saxofonista que, junt amb el seu quartet, forma part de la programació del V Festival Tast de Jazz de Mataró. Actualment, el músic primerenc cursa segon de batxillerat i ho combina amb els estudis al Taller de Músics de Barcelona.

Chumilla tenia quatre anys quan va començar a escoltar músiques d’arreu del món a l’aula de música Masafrets, a Mataró. De seguida va començar els estudis d’iniciació musical i va aprendre a tocar el saxo. Si mira enrere, recorda molt especialment l’Escola Municipal de Música de Mataró, on va conèixer Nil Villà: el seu professor de saxo fins ara. “També vaig conèixer a l’Ivó Oller, Gerard Nieto, i altres músics de gran renom”, explica.

Actualment, Gerard Chumilla fa classes al Taller de Músics i té Santi de la Rubia com a professor de saxo. I és que aquest és el seu instrument predilecte, tot i que ha après a tocar el piano de manera autodidàctica. Avui en dia Chumilla toca el saxo tenor, “també tinc un saxo alt que va ser amb el que vaig començar a estudiar”. Nou anys va dedicar el Gerard al saxo alt, abans de substituir-lo pel seu instrument actual.

Però Gerard, per què vas decidir estudiar música? “Sempre he estat una mica artista”, diu; “És la manera que tinc d’evadir-me de la realitat i de veure i entendre les coses d’una manera diferent”. Segons el saxofonista, aquest art també li agrada perquè el pot compartir amb molta gent.

Queda clar que la passió de Chumilla és la música, i concretament el jazz. “Uf!”, respon davant la pregunta de què té d’especial per a ell el jazz: “El jazz té moltes coses especials, per a mi la fonamental és la llibertat d’expressió que brinda a l’hora d’improvisar”. I per fer bones improvisacions, qualsevol artista ha de tenir referents.

Aquest jove destaca Dexter Gordon, important músic de bebop i hardbop que “ha deixat una empremta enorme entre tots els que intentem arribar a ser músics professionals”. A part de Dexter Gordon, a Gerard Chumilla també li agrada molt John Coltrane, i últimament escolta molta música de Chris Potter: “Vaig tenir l’oportunitat de veure’l a la sala Jamboree i després vaig participar en una master class que va dur a terme a Sax-On”, relata.

Al Festival Tast de Jazz, Chumilla hi toca acompanyat, cosa que sempre intenta fer. “Vaig tenir la idea de fer un quartet perquè és la meva formació preferida”, apunta; “Crec que és la més completa sempre que parlem de piano, baix i bateria com a secció rítmica, i saxo i trompeta, o un altre instrument, com a líder del quartet”. Els altres membres del grup són Jaume Àvila, al baix; Adrià Sanz, a la bateria, i Guillem Garcia, al piano.

Malgrat tenir només 17 anys, Gerard Chumilla ja ha tocat en diversos llocs. Ha freqüentat el Clap de Mataró o el Jazzsí, un bar del raval de Barcelona on es fan jams sessions cada dimecres. També l’hem pogut veure al bar Verdura i Cultura del seu poble, Caldes d’Estrac. El festival Tast de Jazz segur que ha fet que més persones el coneguin, fet que Gerard veu com una oportunitat que li ha donat l’Associació Jazz Maresme: “Estic segur que viuré una experiència jazzística espectacular”, afirma, motivat.

I com que la motivació no se li acaba, els plans de futur de Chumilla són estudiar un grau de superior de música i esprémer al màxim les seves capacitats musicals. “Vull gaudir de l’aprenentatge que em pot portar a ser un bon músic”, declara; “Per a mi, aquest seria el millor regal que podria esperar”.