Gemma Lienas guanya el Premi Sant Joan amb ‘El fil invisible’

18.06.2018

El misteriós secret familiar narrat a El fil invisible ha convertit Gemma Lienas en la guanyadora del 38è Premi BBVA Sant Joan. L’autora ha rebut el premi aquest vespre en un acte celebrat al Saló Modernista de l’Antiga Caixa Sabadell. El guardó el convoca la Fundació Antigues Caixes Catalanes conjuntament amb la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 i Edicions 62, que és l’editorial que publica l’obra premiada. El Sant Joan és un dels premis més il·lustres de les lletres catalanes al costat del Sant Jordi i el Ramon Llull. També és un dels millors dotats. El guanyador rep 35.000 euros.

Gemma Lienas. | © Premi BBVA Sant Joan

La novel·la de Gemma Lienas (Barcelona, 1951) ha competit amb 43 manuscrits més i ha estat un jurat format per Carme Riera, Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Rafael Vallbona qui l’ha considerat la millor obra a concurs. Lienas, coneguda sobretot per una vasta producció de literatura infantil i juvenil (els diaris de la Carlota, l’Emi i en Max), ha dit sentir-se feliç per rebre un premi “prestigiós” que “no només es preocupa dels escriptors sinó que també treballa per ser el pont entre els autors i els lectors”. També la satisfà que l’hagin guanyat abans “gent que admiro” com Jordi Coca, Najat El Hachmi o Carme Riera, que li “ha estat un referent”.

El fil invisible és una obra de ficció protagonitzada per la Júlia Comas, una guionista de documentals de ciència que es convidada per l’àvia a l’aniversari de la besàvia, resident a l’Île-de-Batz, a la costa nord de la Bretanya francesa. Un cop a l’illa, després de consultar uns antics àlbums, començarà a sospitar que la família amaga un secret. Un secret vinculat a l’ocupació nazi que va patir l’illa durant la Segona Guerra Mundial. La idea central de la novel·la és la indagació d’aquest secret.

La trama de la novel·la ha permès a Lienas recuperar diverses figures femenines no prou reconegudes en vida. Negligències històriques. Són el casos de la pintora Remedios Varo i la científica Rosalind Franklin. Les pintures de Varo han servit a l’autora, entre altres coses, per  trobar títol a l’obra. En un quadre seu (Armonía), un personatge femení “intenta trobar el fil que uneix totes les coses de l’univers”. Aquest fil invisible, a més, també és una manera de lligar les diferents generacions que treuen cap a la novel·la (la de la Júlia, la de la besàvia i la de Franklin).

En el cas de Franklin, el seu pes és doble: per un costat, va tenir un paper crucial en la descoberta de la doble hèlix de l’ADN, que és el tema del documental en què treballa la protagonista; i segon, va estar un parell de cops a Batz. La recuperació d’aquestes dues dones donen a la novel·la una clara mirada feminista. En aquest sentit, també la maternitat és un dels temes importants de l’obra. El de Lienas és “un acostament gens habitual, gens patriarcal, a la maternitat”. “Hi ha dones que no han pogut triar, que no ha pogut decidir si volien ser mares o no. No ser-ho és una opció, molt nova però legítima”, sosté. També precisa que es tracta d’una novel·la sobre “la identitat, sobre el futur, com organitzem la nostra vida”.

El fet que hi hagi una intriga no converteix El fil invisible en una novel·la negra. Ni tan sols en un domestic noir (aquelles novel·les on qui fa la recerca no és un investigador sinó un personatge casual). “No sóc lectora de novel·la negra”, explica Lienas. “El que m’agraden són els conflictes amb un mateix i els interpersonals. Els retrats psicològics són el que més treballo”.

Lienas ha passat cinc anys documentant-se (va començar aquest procés el 2009). Ha llegit llibres sobre l’ocupació nazi a Bretanya i divulgació científica (del biòleg James Watson, per exemple). I també ha visitat l’Île-de-Batz: “Buscava un lloc que hagués estat ocupat pels nazis i volia també que fos un escenari francès. La meva mare era francesa; França és un dels paisatges de la meva vida”. Varo ha estat un dels altres fronts de documentació. De fet, la pintora va ser un dels primers temes que va tocar, la flama que va dur-la a tota la resta: “Es van anar creuant les històries”. Tot i així, l’artista té un “paper limitat”.

El Premi Sant Joan suma ja 38 convocatòries i ha estat concedit a autors com Miquel Bauçà, Vicenç Pagès o Joan Barril. Segons Emili Rosales, editor de 62, dues són les funcions primordials del guardó: “Fer crèixer el reconeixement de l’autor i impulsar l’obra guanyadora. Sense una de les dues funcions el premi quedaria coix”. Rosales posa d’exemple de compliment d’aquest propòsit el guanyador i l’obra de l’edició de 2017 (Rafael Vallbona amb La casa de la frontera): “El premi va complir les dues funcions: publicat després de l’estiu, va arribar amb força fins al període nadalenc”. Sobre l’obra de Lienas, Rosales en destaca “la profunditat dels personatges i les situacions conflictives resoltes amb solucions vitalistes”. El fil invisible es publciarà el setembre vinent, pels volts de La Setmana del Llibre en Català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una vergonya. Quan pensa entrar la fiscalia a investigar la trama de corrupció dels premis literaris?