La doble rentrée de Gemma Lienas

30.08.2018

Gemma Lienas és un dels noms de la rentrée literària. Ahir arribava a les llibreries El fil invisible, la seva última novel·la, publicada per Edicions 62 i guanyadora del 38è Premi BBVA Sant Joan. Per arribar al resultat final, Lienas ha enfilat i dominat l’agulla: ha barrejat personatges, escenaris i temps. D’aquesta combinació en surt una història que abraça temes com la maternitat, les relacions sentimentals avui o l’arribisme. L’obra, a més, és el retorn de l’autora –molt coneguda per la seva producció infantil i juvenil– a la literatura per adults. “Estic vivint una doble rentrée”, diu ella. L’anterior novel·la adreçada al públic crescut és Atrapada al mirall, que data del 2007. Lienas està encantada d’haver recuperat “el temps perdut” en què no ha escrit per aquest segment de lectors.

Gemma Lienas. | © BiBi Oye

“La història està basada en dues intrigues”, resumia Lienas en roda de premsa. Una gira al voltant d’un secret familiar i l’altra està lligada a un descobriment científic. La primera trama la protagonitza la Júlia Coma, guionista immersa en una recerca sobre el passat de la família. Una indagació que la porta fins a l’Île de Batz (a la costa de la Bretanya francesa, davant de Roscoff), un dels escenaris centrals de la novel·la i lloc on viu la besàvia de la protagonista. La segona intriga –amb tant de pes com la familiar– té com a element central el descobriment de la doble hèlix de l’ADN i hi intervenen dos científics: Rosalind Franklin i James Watson (guanyador del Nobel de Medicina el 1962).

L’estada de la Júlia a Batz serà clau en dos sentits: a l’illa esclatarà el secret familiar (on interfereixen el nazisme i la Resistència francesa), però alhora podrà continuar investigant sobre el tema que centra en el seu últim projecte documental: justament la tasca de Franklin, especialitzada en cristologia. De fet, la científica anglesa va estar una vegada a l’illa: el 1951. La Júlia tracta la figura de Franklin per posar-la en relleu, fer-ne justícia, cosa que també fa Lienas. Franklin és una peça fonamental en la troballa de l’estructura helicoïdal de l’ADN però els seus col·legues científics –oportunistes i masclistes– la van arraconar, oblidar i aprofitar els seus estudis sense reconèixer-la.

Watson, encara viu, apareix com un investigador “homòfob, racista i masclista”. Lienas, però, no reprodueix res “que no hagi dit ell, no invento res”. Per exemple: empetitia Franklin anomenant-la ‘Rosie’. Una disminució que a ella li molestava. Tot i així, Lienas no menysvalora la intel·ligència del científic: “Connecta qüestions sense vincle aparent”. Ell, lamentablement, ha quedat com el gran descobridor i Franklin resta en un cantó invisible.

Un altre personatge real de pes a la novel·la és la pintora Remedios Varo. De fet, novel·lar la vida de l’artista era el projecte inicial de Lienas. Catalana exiliada a Mèxic, Varo va pintar obres d’influència esotèrica, surrealista. Són quadres “fantasmagòrics”. Una d’aquestes pintures –Harmonia– ha inspirat el títol de l’obra: una dona figura asseguda davant un pentagrama, busca el fil que “lliga les coses de l’univers”. Un fil que Lienas sembla haver trobat: fa encaixar amb destresa les peces del trencaclosques que és aquesta nova novel·la.

Escriptura interrompuda

A Lienas li ha demanat tant de temps el procés de documentació com el d’escriptura. Ha trigat sis anys a tenir llesta la novel·la. Entremig, se li va creuar una estada de tres anys al Parlament (va ser diputada de Catalunya Sí que es Pot durant la legislatura anterior). Pel que fa a la documentació, les lectures són nombroses. Llibres sobre genètica, sobre Batz, sobre els efectes de la Segona Guerra Mundial a Bretanya (la invasió nazi, de fet), sobre nens robats (un dels altres temes del llibre), etc.

Un cop recollida tota la informació, tocava construir la història, una altra etapa que li ha reclamat mesos. L’escriptura, finalment, no ha estat un període de treball tan llarg. Calia, sobretot, tenir-ho tot endreçat, sobre paper i mentalment: les generacions que apareixen (del temps de la besàvia als dies de la Júlia), els escenaris (Batz, Barcelona i Londres), els personatges, els temes. Un d’aquests temes és la maternitat, que és vist des del punt de vista de qui no vol ser mare, de qui no sent la necessitat d’adaptar-se al convencionalisme imposat. I això lliga amb la idea gens romàntica que la protagonista té de l’amor.

Entre la documentació i l’escriptura, com dèiem, va interposar-se la política. Això va fer que Lienas aturés notablement les hores de dedicació a la novel·la i només pogués recuperar la feina durant les vacances (l’estiu de 2016 va posar-hi de nou). “Durant el curs polític, no podia afrontar l’obra. No tenia ni un minut”.

Actualment, l’escriptora treballa en dues novel·les, una per adults i una altra adreçada al públic juvenil. Sobre l’etapa política, assegura que “anirà sortint” en futures obres però sense arribar a ser una novel·la: “No és el meu estil”.