Gemma Carbó: “No sempre cal inventar la sopa d’all”

23.04.2018

Feia trenta anys que Ramon Rosich dirigia el Museu de la Vida Rural, la casa pairal de la família Carulla convertida en espai expositiu a l’Espluga de Francolí. Ara Rosich ha passat a ser conservador del museu i l’encarregada d’agafar la direcció és Gemma Carbó, experta en polítiques culturals i en el món museístic. Parlem amb ella.

Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural | Foto: Museu de la Vida Rural

Si avui en dia decidim esborrar tot el coneixement acumulat que hem après treballant al camp, segurament estarem condemnats al fracàs. Ho diuen les teories que creuen que per sobreviure al canvi climàtic hem de tornar al passat i reaprendre les formes i maneres de conviure amb la terra. Així doncs, el Museu de la Vida Rural, que pertany a la Fundació Carulla, torna a agafar una rellevància que en anys de creixement productiu i de consum podia haver perdut.

El vegetarianisme i altres teories que demanen retornar a una manera més sana i sostenible de menjar, actuar i pensar, també donen sentit a la recuperació de les formes rurals de treballar. I això és el que conserva el museu en qüestió, que ofereix un recorregut pels oficis relacionats amb l’agricultura, començant pels domèstics i continuant per la feina de mestre, cafeter, pastisser, filador, apotecari o barber, entre d’altres. A la institució hi veiem també les eines que s’utilitzaven en l’entorn rural.

La Fundació Carulla vol adequar i modernitzar el discurs del Museu de la Vida Rural, i veiem que té escletxes temàtiques per fer-ho. L’encarregada de treballar-hi serà, a partir d’ara, la nova directora Gemma Carbó, historiadora i gestora cultural amb àmplia experiència en el món museístic. Ha treballat al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries i al del Cinema de Girona i, preocupada per la distància entre la funció cultural i educativa de les institucions culturals, a la Universitat de Girona ha dirigit la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació.

Movent-se clarament entre l’educació i la cultura, Carbó ha entrat al Museu de la Vida Rural enmig d’un procés de reflexió estratègica. Ella creu que no són un cas aïllat, ja que tots els museus estan redefinint quin és el seu rol a la societat. La seva aportació anirà molt enfocada a la intervenció pedagògica: “Els museus van ser sempre projectes educatius innovadors i ara hem de tornar a pensar en com apliquen aquesta funció”.

El Museu de la Vida Rural, creu la nova directora, ho té fàcil per abordar temes contemporanis, com ara la sostenibilitat i la garantia de la producció alimentària. “A l’escola i a casa nostra hi ha molta diversitat cultural i maneres de veure el món”, reflexiona, “En canvi, els museus venim d’un discurs unidireccional i poc divers”. La seva intenció és contemplar les problemàtiques actuals i aprofitar-les per donar valor als nostres orígens.

“Com mantenim els sabers ancestrals que tenen a veure amb la supervivència actual?”, es pregunta Carbó. La seva pròpia resposta és que cal que els museus es converteixin en centres culturals on passin coses, des de propostes formatives fins a expositives. De fet, la mostra que s’exposa ara i fins al 30 de juny al Museu de la Vida Rural ja segueix aquesta línia. Parla dels primers refugiats climàtics als Estats Units i cal visitar-la pensant en com aquest desplaçament d’una gran quantitat de gent pot ser una realitat aviat en molts altres territoris.

“No sempre cal inventar la sopa d’all”, recorda la directora: “Hi ha tota una sèrie de generacions que s’han enfrontat més o menys a temàtiques similars com les que ens preocupen ara”. Per tractar tots aquests temes, Carbó comptarà amb la presència de Ramon Rosich, l’exdirector que feia trenta anys que exercia el càrrec, com a conservador. Rosich coneix al detall l’edifici, la seva història i el coneixement que s’hi transmet, i la gestora cultural té pensat aprofitar aquest suport a l’hora d’afrontar nous reptes.

Però quins són, aquests reptes? “El principal té a veure amb el model cultural de país que ens han donat”, diu Gemma Carbó, que sap que un dels punts que el museu sempre ha hagut de reforçar és el fet que estigui situat fora de les grans ciutats catalanes, concretament a l’Espluga de Francolí: “Heredem un model molt centralitzat on sembla que no puguin haver referents de qualitat  fora de Barcelona”.

L’aposta de Carbó passa per defensar que hi poden haver propostes culturals de primer nivell en entorns petits. Ella mateixa ressalta que una de les riqueses de Catalunya és que és un país ben comunicat i que el territori, al ser relativament petit, permet moure’s dins seu amb molta facilitat. Aquí comença, doncs, una nova etapa del Museu de la Vida Rural que ens ensenya que per avançar també cal mirar enrere.

El Dia Internacional dels Museus al Museu de la Vida Rural

El Museu de la Vida Rural se suma a la celebració del Dia Internacional dels Museus amb un programa d’activitats pensades per a tots els públics. Les portes del museu s’obriran a tothom de 10.30 a 1 de la matinada. A més, totes les activitats programades seran gratuïtes. Bona part del programa gira al voltant de l’exposició temporal, The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la. A les 16h començarà una sessió de cinefòrum al voltant de la pel·lícula Las uvas de la ira (The Grapes of Wrath), de John Ford. Després de la projecció del film, adaptació de la novel·la homònima de John Steinbeck, que narra l’infortuni d’una família americana abocada a l’èxode d’Oklahoma a Califòrnia per culpa del Dust Bowl i la Gran Depressió, tindrà lloc un debat amb Jaume Roures i Andreu Mayayo.

Paral·lelament, es representarà l’espectacle infantil El planeta a les teves mans de la Factoria BRAM. Una mirada rigorosa i participativa als efectes del canvi climàtic perquè els més petits se’n puguin fer una idea des d’un punt de vista dinàmic i didàctic. A les vuit del vespre, tindrà lloc una visita comentada a l’exposició temporal a càrrec d’Albert Carreras, director del projecte expositiu. Un cop acabada la visita començarà, al  jardí del museu, un concert del quintet Leitmotiv, amb un repertori que va del jazz clàssic a fins a temes actuals, blues, bossa nova i funk.