Gaspar Hernàndez. La força d’expressar les emocions

21.04.2018

Gaspar Hernàndez trenca el silenci literari i torna amb una novel·la titulada La dona que no sabia plorar (Columna), un cas que assegura que és real d’una persona que no aconseguia expressar els seus sentiments. La novel·la explica la història de la sexòloga Daniela Costa-Pau, una dona que viu el sexe de manera desacomplexada, però que no aconsegueix externalitzar les emocions.

Foto de Eduardo Hojman

El llibre està narrat per un periodista de comarques, l’alter ego de Gaspar Hernàndez. El narrador coneix la sexòloga Daniela Costa-Pau, una dona que viu el sexe de manera desacomplexada entre els anys 80 i 90 en què encara es considera un tabú. Els dos personatges tenen un comú denominador: els dos creen una màscara amb la qual representen ser algú que realment no són. El jove periodista amaga la seva timidesa i sensibilitat, i la dona vol externalitzar les seves emocions i no pot perquè no aconsegueix plorar. De portes enfora, és una dona ferma amb autoestima i amb èxit professional, cosa que era una excepció en una dona d’aquella època. La seva aparent seguretat amaga una realitat molt dura: mai no ha pogut plorar.

Gaspar Hernàndez segueix el principi de Josep Maria Espinàs, quan va dir: “Jo sóc tímid però no n’exerceixo”. En la novel·la, explica que és un home “altament sensible“, segons una etiqueta de la psicòloga nord-americana Elaine Aron. “No és cap malaltia ni trastorn ni s’ha de tractar”, explica Hernàndez, encara que assegura que es calcula que una quarta part de la població es podria englobar en aquest qualificatiu. És gent extremadament meticulosa i que, a més, li molesta el soroll. “Em costa trobar el meu centre quan hi ha molt de soroll“, reconeix Hernàndez.

La Daniela Costa-Pau té molt de coratge. És cert que ha fet molt perquè les dones visquessin el sexe en normalitat, però al mateix temps té contradiccions. No és un “personatge d’una sola peça”, com diria Josep Pla. La Daniela predica una obertura emocional molt gran perquè les dones s’alliberin, alhora que ella en el fons no ho pot fer. “La Daniela Costa-Pau té una lluita molt forta amb ella mateixa, té un bloqueig emocional molt gran que ve de reprimir durant molt de temps algunes emocions, tradicionalment mal considerades femenines”, explica Gaspar Hernàndez

Gaspar Hernàndez és un home de ràdio. Va treballar a Ràdio Bas, Ràdio Olot i El Punt, on es va enfortir treballant el periodisme local abans de fer el salt a Catalunya Ràdio. Alguns recorden la seva etapa presentant la versió estiuenca d’El matí de Catalunya Ràdio, amb la seva veu pausada, però alhora autoritzada i respectada. Des de fa més de deu anys condueix L’ofici de viure. Gaspar Hernàndez assegura que coneix “la dona que no sabia plorar” des de fa temps, però que no s’ha atrevit a novel·lar-se fins ara. De fet, explica que va intentar fer una versió de la novel·la on la narradora en primera persona era la Daniela Costa-Pau, però no se’n va sortir per la contundència de la història. El narrador observador li permet explicar la història amb més distància, i també amb més matisos.

Però la Daniela no està sola. “Aquests dies han vingut diverses dones a dir-me que havien patit el mateix: molt dolor contingut al llarg del temps que no han externalitzat per convenció social, per no fer mal, per por de ser acomiadades de la feina, per por d’un divorci”, assegura Gaspar Hernàndez. Si haguessin mostrat les seves emocions, l’entorn les hauria vist més vulnerables, cosa que encara passa sobretot en càrrecs de responsabilitat. Per això, un dels camps de batalla de la protagonista és que el dia en què governin dones “autènticament femenines” el món canviarà. Dones que mostrin les seves pors, vulnerabilitat, que siguin més empàtiques, que mirin més pel col·lectiu, que tinguin més present la cura de l’altre.

El llibre compte com a rerefons amb una crida per perdre la por al judici aliè i per expressar els sentiments amb respecte cap als altres. “La contenció emocional serveix per fer-se mal a un mateix”, diu l’autor. La frase de capçalera de la novel·la és un vers de la poetessa Mary Oliver que diu: “Què penses fer amb la teva preciosa, salvatge i única vida?“.