Gamelab, laboratori d’idees pel nostre futur

17.07.2014

Ens venen el Gamelab com una fira, però és molt mes. El Gamelab és un laboratori d’idees, un punt de trobada entre autors de videojocs, especialistes en tecnologies i aprenents de creadors on hi passa de tot una mica. Si algun dia hi ha unes ulleres que capten les idees que neixen i les comptabilitzen, es veurà que tinc raó.

Jo vaig participar-hi amb la mateixa il·lusió del primer dia de classe d’un curs que has esperat durant molt de temps. Em vaig treballar el programa, vaig mirar a quins llocs m’interessava ser-hi i a quins podia d’avantposar-hi les meves obligacions laborals (la sort de tenir el despatx a poc més de cent metres de la Filmoteca, el lloc on es celebra l’esdeveniment, em facilita la feina).

La sala Chomón de la Filmoteca va ser plena a cada conferència d’un públic, majoritàriament jove i masculí, que parla mil llengües diferents. Normalment, quan participo a un esdeveniment com aquest, intento seure a la darrera filera amb l’ordinador a la falda i preparat per capturar totes les propostes que em resultin interessants. Ara que ja han passat uns dies em torno a mirar el que he escrit i intento treure conclusions que ens permetin analitzar què ens aporten els jocs i d’aquesta forma poder triar millor.  De tot el que tinc escrit he triat 5 idees que em permeten crear una llista de propostes:

Imatge de l’ambient de sala. El public majoritàriament és jove i masculí. | Foto: @Gamelab

IDEA 1: A la taula rodona sobre el futur de l’entreteniment mòbil ens van explicar que cada cop serà més habitual que es pugui començar una partida en un telèfon mòbil i acabar-la a una videoconsola i haver passat alguns nivells en un ordinador. El joc ja no estarà lligat a la plataforma sinó que “el contingut serà on tu hi siguis, tu triaràs l’aparell on vols jugar-hi”.

Fins ara necessitàvem una predisposició per jugar. Quan provàvem un joc de taula o sèiem davant una videoconsola havíem de buscar un moment i un lloc. Ara, i en un futur tindrà molta més importància, els amics i les estones de joc seran allà on siguem nosaltres. Els jocs, tal i com ens va explicar la Jade Raymond  a la seva conferència seran presents a qualsevol lloc i integrats directament amb l’entorn (és el que es coneix com a pervasive games, un anglicisme que amplia el terme d’ubiqüitat o d’expansió). Ja no tenim excusa per no jugar: un bon joc és allà on jo hi sigui.

IDEA 2. Tim Schaffer, el creador dels mítics The Secret of Monkey Island, Grim Fandango o darrerament de Broken age ens va recordar que “Els videojocs han de ser un art de connexions entre persones” (la cita és lliure).

Durant temps els no jugadors han menyspreat els videojocs perquè deien que aïllaven. I fins i tot molts jugadors de jocs de taula els consideren poc interessants perquè no permeten el contacte físic. El joc, com les relacions entre persones, té moltes possibilitats i cadascuna té els seus avantatges i els seus inconvenients. Però un dels denominadors comuns entre totes les experiències de joc és que són comunicació.  Si un joc no ens connecta als altres, ja sigui mentre es juga o comentant què hem viscut després d’una partida, segur que no és un bon joc.

IDEA 3.  Rami Ismail a “Conceptes bàsics per a estudis indies incomplets i desorganitzats” una de les millors conferències de tot l’esdeveniment (us aconsello veure-la quan estigui penjada al recull de vídeos) va dir que (de nou la cita és lliure): “faig videojocs perquè són la revolució més emocionant, hem afegit interacció a la cultura”.  Aquesta idea es complementa amb la que va deixar anar Neil McFarland, el creador de Monument Valley, un dels grans videojocs d’aquest any. Ell pensa que quan juguem “volem una experiència que sorprengui.”

 

Monument valley, un dels millors jocs del 2014.

Un bon joc és una narració d’una història que usa una mecànica, uns gràfics, una música i una interacció única que fa que l’experiència d’usuari sigui molt interessant. Però a Monument Valley han afegit un nou valor a la narrativa: cada nivell està concebut com un capítol que explica un fet d’una història complexa i que l’usuari sap que té un final no gaire llunyà (això no és normal en molts videojocs, en aquest web podeu veure la durada mínima dels vostres videojocs preferits).

Els jugadors hem d’exigir al joc sorpresa en tots els àmbits. Això fa que l’equip de desenvolupadors ja no creï un joc, sinó que dissenyi una experiència on la mecànica només és una peça més de l’engranatge.

IDEA 4: I aquí és on posem la mirada al creador. Kim Swift l’autora Portal, va descriure un dissenyador de jocs amb poques paraules: “Una persona que resol problemes amb passió”.

Com ens passa amb qualsevol altra forma d’expressió cultural, ens quedem atrapats a les bones obres, aquelles que transmeten la passió del seu creador. El nostre repte com a jugadors serà no donar oportunitats a aquells jocs mediocres, fets amb poc talent i que no ens fan viure una experiència que voldrem explicar. Si no hi ha passió a la creació, tampoc l’haurà mentre hi juguem. I això, de nou, és aplicable a qualsevol tipus de joc.

IDEA 5: Després de la seva conferència, un dels assistents va demanar a Kim Swift que digués quins eren els requisits d’un bon autor de jocs. Ella va dir: “quantes més disciplines coneguis, més bon dissenyador seràs”.

Però això no cal aplicar-ho només als creadors, sinó que com a jugadors descobrim que cada joc ens aporta una manera diferent de veure el món i ens desperta unes habilitats diferents. Així que podem incloure els videojocs, i per extensió tots els bons jocs, en un procés de formació informal, un procés d’aprenentatge continu sense objectius definits que ens permet desenvolupar habilitats diferents. Si som conscients d’això, els jugadors podem fer-nos un menú ben variat per tenir noves experiències i fer nous aprenentatges.

 

A la sala de networking els assistents vam poder provar novetats de la mà dels seus creadors. | Foto: @Gamelab.

Miro la llibreta. Aquestes cinc idees poden ser un far que mostri el camí amb el què treballar quan toqui decidir a quins jocs els puc donar una oportunitat.

No cal que busqui un lloc o un moment, hi ha joc allà on jo hi sigui. Només he de buscar el joc adequat.

Demano que els jocs ens connectin amb altres persones, ens afavoreixin la comunicació, ens sorprenguin i mostrin la passió dels seus creadors en cadascun dels detalls.

I aquí també cal posar de la nostra part. He de jugar amb els ulls oberts per deixar-me sorprendre i per descobrir la passió dels seus creadors. I he de triar amb una mentalitat oberta, intentant no repetir contínuament la mateixa tipologia de joc.

Per aquest any ja en tinc prou. Posaré en pràctica aquests aprenentatges i l’any vinent tornaré per buscar noves maneres de trastocar la meva visió del joc (i del món).