Els galeristes busquen Consellera

11.10.2018

Els galeristes reclamen més implicació institucional, un prec que no hem d’entendre en un sentit únicament econòmic. Demanen, sobretot, més atenció. Alguna autoritat passejant-se per una galeria, per exemple, i el resultant estol de piulades i difusió. Baixar, de tant en tant, dels despatxos a la sala. La demanda la fa el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC), que a començament de setmana presentava la temporada d’exposicions 2018-2019. Entre octubre i novembre es destaparan una cinquantena de mostres. De Tàpies a Chillida; de Macaparana a Ron Mills-Pinyas. Clàssics i grans descobriments.

‘Ausencia’ de Carlos Morago. |

Sota el títol aglutinador de #ILike_Art, la nova temporada suma més de cent artistes; repartits en una cinquantena d’exposicions dispensades en 45 galeries. La majoria de sales estan concentrades a Barcelona. Fora de la capital, contemplarem novetats a Lleida, Reus o Cadaqués. No hi ha previstos (o això sembla) vernissatges als Pirineus i la Catalunya central. Però atenció: cal tenir en compte que parlem només de les galeries sindicades al GGAC. Hi ha mar fora del gremi, és clar. El GGAC, per cert, és l’agrupació de galeristes més antiga d’Espanya.

La programació de la temporada reuneix artistes de tota mena: estils, disciplines, períodes… Varietat oceànica. Artistes nostrats: de pintors i escultors històrics (Picasso, Miró, Antoni Tàpies o Ramon Casas) a consagrats en actiu (Jaume Plensa, Frederic Amat, Carlos Morago Agustí Penadès). I, és clar, internacionals (Abdias Ngatue o Lukas Ulm). Pel que fa a produccions emergents hem de començar a recordar els noms de Jon Errazu, Anna Comellas Sabrina Sampere. Podeu consultar totes les exposicions i les corresponents galeries clicant en aquest enllaç.

La presentació de la temporada també va ser el moment per informar de dues activitats complementàries: el III Certamen Miró & Art, amb Josep Guinovart com a figura inspiradora (les obres que concursen es poden veure fins al 3 de novembres en diferents galeries; el veredicte es farà públic el dia 29 d’octubre) i la “campanya radical de descomptes” que serà el Black Friday, a la que també s’hi impliquen les galeries. Serà el tercer any que se celebra. No oblidem que l’art és també comerç i mercat.

Baixar a la galeria

El gremi, com dèiem, va aprofitar l’acte de presentació de la temporada per reivindicar la figura del galerista. Peça fonamental en el món de l’art. El galerista és qui detecta les noves tendències, qui contacta directament amb els artistes, qui els protegeix, narra un discurs. És, en definitiva, el conducte entre el pintor, l’escultor o el fotògraf i el carrer. Quan el carrer és des del comprador al comissari. A la reivindicació, se li suma una lògica reclamació. “No veiem els representants institucionals a peu de carrer. Ens falta que ens acompanyin”, lamenta Gabriel Pinós, president del gremi i també galerista. “Als anys vuitanta i noranta, època de vaques grasses, no es va reclamar la presència de les autoritats. Ara la trobem a faltar. Des dels despatxos no veus la realitat. Ni la contrastes”.

Tenir la voluntat de fer visible, d’atorgar posició, és una qüestió d’educació. I és aquí, a l’ensenyament, on també arriben les paraules de Pinós. El president vol i desitja un sistema educatiu que mostri la diversitat del teixit cultural: “Igual que es porten els alumnes als museus, també poden visitar una galeria, que en molts casos no estan tan lluny de les escoles”. Educar, difondre la tasca de les galeries, possiblement ajudaria a tenir un gruix de visitants, almenys, més sòlid i natural: “El públic local no està habituat a visitar una galeria. Molts cops, els visitants ens pregunten quant costa l’entrada pensant que estan a punt d’entrar en un museu”. Un dels nous reptes és precisament aquest: sumar nou públic. “En tenim però en volem més. Volem gent del país”, apunta Jordi Pijoan, gerent del GGAC.

La pregunta que aflora finalment és: veurem aquesta temporada a la consellera (o un càrrec inferior, però no menor) passejant-se per alguna galeria? Donem facilitats, va. Una cita que arriba aviat és la inauguració el pròxim dia 25 de l’exposició monogràfica de Manolo Hugué, dibuix i escultura noucentistes, a la galeria Artur Ramon Art. I encara: t’hi trobarem a tu? No cal fer un esforç majúscul: els horaris són populars. I pel que fa als preus, encara ho són més, de democràtics: l’entrada, senzillament, és gratuïta. “Som gent que no mosseguem”, remata Pinós.