Gala d’Amics de l’Òpera de Sarrià

2.02.2015

Dissabte, Sarrià estava de festa. El teatret acollia la gala inaugural dels Amics de l’Òpera de Sarrià amb cantants de luxe com Joan Pons, Carlos Chausson, Stefano Palatchi, Montserrat Martí, Ekaterina Sadovnikova o Raúl Giménez. L’èxit de convocatòria va ser tal que l’acte es repeteix el dia 14 de febrer. 

El baríton Joan Pons va participar en la gala

El baríton Joan Pons va participar en la gala

Albert Galceran presentava un concert molt esperat per tots aquells qui han fet possible que els Amics de l’Òpera de Sarrià sigui una realitat. Un desplegament de voluntaris acollien el públic, entregat en cada intervenció. Tothom estava content; els organitzadors, Raúl Giménez, Assunto Nesse i Marc Sala, els cantants i pianistes, els voluntaris, les autoritats, els amics del gremi i els veïns. En un acte així, no hi ha nota desafinada que arronsi la il·lusió.

La vetllada va començar amb un duo; Montserrat Martí i Marc Sala van interpretar unes pàgines de l’Elisir d’amore, de Donizetti. Van demostrar gran desimboltura i compenetració i el tenor va convèncer el públic de que, a més de fer una gran feina com a director executiu dels “Amics” i protagonitzar regularment conferències divulgatives sobre òpera, és un tenor molt solvent. A la segona part, Martí va oferir un “O mio babbino caro” del Gianni Schicchi de Puccini -amb aguts un pèl nasals però excel·lents pianissimi– que va ser aplaudit calorosament.

L’altre duo de la primera part va ser protagonitzat per la soprano Ekaterina Sadovnikova i el baix Maurizio Lopiccolo, que van posar-se el públic a la butxaca amb “La ci darem la mano” del Don Giovanni de Mozart. Tanmateix, la seva interpretació va ser plana i Lopiccolo no va estar prou convincent, a més de tenir un timbre massa cristal·lí per la seva corda. En la segona part, Sadovnikova va entregar-se més a la causa i això, musicalment, es va notar. “La novia del Zar” de R. Korsákov va sonar amb una veu més pura, domini tècnic i expressivitat.

Antonio Corianò va oferir “Recondita armonia” de Tosca i “Addio fiorito asil”, de Madama Butterfly, ambdues de Puccini. La seva rugositat contrastava amb la finezza de Giménez i Sala, i la seva potència va guanyar-se els aplaudiments. Stefano Palatchi, per la seva banda, va enamorar amb “Mi barca, mi barca” romanza de Saul, de La Galeota de Salvador Codina i el seu timbre gruixut va entendrir la sala amb la “Romança de l’avi Castellet”, de Cançó d’amor i de Guerra, de M. Valls. La mezzo Marisa Martins va fer dues intervencions amb molt de caràcter, “Quest’improviso tremito”, de Lucio Silla de Mozart i “Que fais-tu blanche tourterelle” de Romeo e Juliette de Gounod.

L’escenari del Teatre de Sarrià tenia un convidat de luxe. El baríton Joan Pons, que es recuperava d’una pneumònia, va aportar solemnitat a la festa, amb “Amics, germans”, d’Antoni Parera Fons i “Vorrei Morire”, de Tosti. La seva interpretació va ser irregular, amb moments àlgids i d’altres en què la seva passada afecció es feia manifesta, a més d’algun desajust amb el piano.

Encara faltaven dos noms per cantar. Raúl Giménez, ànima d’Amics de l’Òpera de Sarrià, tenor, i el baix Carlos Chausson. Giménez va interpretar, abans de la pausa, la “Canción del árbol del olvido”, que s’ha enregistrat en DVD. Amb aquesta intervenció fora de programa i amb “Amarilli”, de Giulio Caccini, va dominar completament l’escena, en unes actuacions de gran expressivitat. Chausson, per la seva banda, va oferir el millor plat de la nit, la “Serenata de Mefistofeles”, del Faust de Gounod. Va ser una actuació plena de vitalitat i domini del personatge que interpretava. Però el moment culminant va arribar amb el duo “Pace e gioia”, d’Il barbiere di Siviglia de Rossini, que va comptar amb un petit atrezzo. Va ser brillantment interpretat per les dues grans figures, que van transmetre la joia i l’alegria rossiniana de manera brillant.

Cal fer especial menció als pianistes acompanyants Josep Buforn, Joana Pons i Davide Dellisanti que, amb l’instrument, supleixen d’una manera molt digna la dimensió d’una orquestra i fan possible que la veu dels cantants arribi amb esplendor al públic. Cal reivindicar la seva feina, sempre atenta a les necessitats dels artistes. Tots tres van resoldre la nit de forma molt solvent.

Després de la pausa, van haver-hi parlaments. Assunto Nesse i Marc Sala volien transmetre amb paraules allò que ja havien aconseguit en el concert: engrescar tothom per tal que se sentin seu el projecte. Amb aquesta il·lusió repetiran espectacle el dia 14.