Gala Amics de l’Òpera de Sarrià

2.11.2015

Els Amics de l’Òpera de Sarrià van estrenar temporada amb una gala inaugural que comptava amb veus com Sara Blanch, Serena Saenz, Sara Bañeras, Antonio Corianò, Manel Esteve, Jorge Tello, Raúl Baglietto i Marc Sala, director executiu dels Amics, acompanyats al piano per Josep Buforn i Viviana Salisi. El repertori recuperava àries de la temporada passada i avançava temes de la que s’enceta.

Teatre de Sarrià

Teatre de Sarrià

Dissabte es va inaugurar la “Temporada de cambra” de l’associació dels Amics de l’Òpera de Sarrià, que compta amb el suport de l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià i el Teatre de Sarrià. L’equipament va acollir la gala inaugural d’una temporada molt atractiva per a tots els públics, amb títols com El Màgic elixir, La Cambiale di matrimonio, Il conte di Marsico i Il barbiere di Siviglia. El repertori abraçava àries d’òperes de la temporada passada i avançava melodies de la present temporada. El concert es va acabar amb tots els cantants a l’escenari, entonant el que Albert Guinovart havia compost com a “himne dels Amics”.

El recital va estar integrat per onze àries, la primera de les quals va ser cantada per la jove Serena Saenz, un diamant en brut de la lírica catalana que va cantar “Mein Herr Marquis”, de Die Fledermaus, de J. Strauss. És una soprano amb uns aguts lleugers que encara té molt recorregut per endavant per assegurar la zona mitjana. Cal destacar la seva desimboltura a l’escena.

“La calumnia”, d’Il barbiere di Siviglia de Rossini, va ser defensada amb dignitat pel baríton Raúl Baglietto, tot i que li va faltar una mica de potència. La soprano Sara Bañeras, per la seva banda, va cantar una ària de Le Cinesi (M. García) amb frasejos molt ben explicats i imprimint el dramatisme que requeria l’obra. La veu estava ben col·locada, fins i tot en el sobreagut del final de l’ària.

Justament els aguts del tenor Antonio Corianò van ser el punt fort de “Ah la paterna mano”, del Macbeth de Verdi. En la seva segona actuació, a “Ch’ella mi creda”, de La fanciulla del West, de Puccini, va transmetre molta emoció amb el fraseig i les dinàmiques. La participació del baríton Jorge Tello va tenir lloc amb una ària de Il signor Bruschino, de Rossini que va defensar molt bé, malgrat tenir un timbre una mica tou. L’actitud escènica, malgrat tot, va ser excel·lent.

Va ser especialment emotiva l’actuació del tenor Marc Sala, perquè va interpretar “Una furtiva llàgrima” del Màgic Elixir de García Demestres, present en l’acte. És l’única ària de tota l’òpera de cambra de nova creació que és fidel a l’obra en què s’inspira, L’elisir d’amore. Cantada en català, amb la preciosa dicció de Marc Sala i el seu timbre rodó, va ser un dels moments més bells de la vetllada. El Màgic Elixir és un espectacle familiar que es podrà veure al Teatre de Sarrià aquests mesos de novembre i desembre.

Manel Esteve va lluir-se amb l’ària de La cambiale di matrimonio, de Rossini. Va demostrar maduresa i domini tècnic, amb el seu timbre rugós. Va ser una actuació molt convincent. Però l’estrella de la nit va ser Sara Blanch, una soprano exhuberant. Magnífica en la coloratura, amb uns aguts consolidats, va cantar una ària de L’occasione fa il ladro, també de Rossini i, més tard, “Quel guardo il cavaliere”, de Don Pasquale de Donizetti. Aquesta ària plena de subtileses va estar semi-escenificada, i va convèncer al públic. Els seus trinats i vibrats van ser de qualitat, i la seva potència va eclipsar l’escenari. Cal remarcar la joventut de la soprano, fet que ens fa pensar que encara ens esperen moltes sorpreses positives. La gala, precisament, es va cloure amb un duo de La Serva Padrona, que va ser interpretat per Esteve i Blanch, una versió rodona, convincent i emotiva de la peça de Pergolesi.

Finalment, cal destacar el paper dels pianistes Josep Buforn i Viviana Salisi, que no es van limitar a acompanyar els cantants, sinó que van fer molt bona música.

Volem felicitar l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sarrià per la iniciativa de fer una gala de qualitat i per tenir la valentia de tirar endavant una temporada estable d’òpera de cambra a Barcelona, que complementa les més consolidades.