Gabriel Ferrater: un homenatge molt jove

10.12.2012

A Lleida, el passat dimecres 28 de novembre, hi feia una tardor força freda. Tot i així, a l’aula 2.13 de la Facultat de Lletres, vam deixar una persiana no del tot tancada. Aquesta aula no és pas una sala d’actes o de juntes: és una aula convencional on es fan classes, entre d’altres, de literatura. Un espai ocupat per joves on els professors —com ho fou un dia Ferrater— passen el seu testimoni als alumnes.

 

Gabriel Ferrater | Arxiu Ferrater

 

Però aquell dia vam canviar els papers: els joves vam ser els indiscutibles protagonistes de la jornada. L’objectiu era parlar d’un altre jove —en aquest cas, un jove etern—: Gabriel Ferrater. De fet, el títol del nostre congrés-homenatge no podia ser més explícit: Gabriel Ferrater. Els joves i els dies. Fins i tot els cartell i els tríptics de l’esdeveniment, elaborats per Andratx Badia, plasmaven amb fidelitat l’ànima del congrés.

L’auditori, en harmonia, també estava format per joves —de cos, d’esperit, o d’ambdues coses—, principalment alumnes i exalumnes de Filologia, professors, crítics i escriptors.

La jornada va encetar-se a la Biblioteca de la Facultat, on vam inaugurar una exposició de cartes dirigides a Ferrater i de llibres del poeta. Els comentaris i la benvinguda van anar a càrrec del nostre professor Xavier Macià, membre del comitè assessor del congrés, conjuntament amb Núria Perpinyà i Joan Ramon Veny.

Tot seguit, la recent llicenciada i secretària del congrés, Laia Rubia, va pronunciar el discurs inaugural servint-se d’una metàfora marina. Una de les qüestions en què va posar èmfasi és en la presència de Ferrater en un dels àmbits, avui en dia, més freqüentats pels joves: la xarxa social Facebook.

La següent intervenció va anar a càrrec dels alumnes més joves de Filologia Catalana. En primer lloc, la Carlota Camarasa, el Francesc Gualdo i l’Andrea Vizcaíno, estudiants de segon de Grau, van fer una amena valoració d’unes enquestes realitzades als estudiants de primer sobre la literatura en general i sobre la poesia de Ferrater. I els resultats exposats van ser força sorprenents. Destacava, per exemple, la dificultat de certs alumnes per entendre els poemes o l’opinió d’alguns segons la qual la poesia “està passada de moda”. Mentrestant, a la pantalla, es projectaven gràfics on es constataven els resultats: la insòlita conjuminació de percentatges i literatura va ser, segurament, el toc més original del congrés.

 

Enric Casasses d'esquena en primer terme escolta els ponents de Els Joves i els Dies

 

A continuació li va tocar el torn a la Meritxell Aguilar, alumna de primer, que va fer una elaboradíssima interpretació general de la poesia de Ferrater, a qui va qualificar de “poeta atípic”. La Meri va exposar les impressions i dificultats que li havia suscitat Ferrater, va destacar el singular tractament de la dona per part del poeta i també va comentar un fragment del poema Posseït. Els joves, com bé havia indicat la Laia Rubia en la seva presentació, començaven a submergir-se al mar ferraterià.

La següent comunicació va ser a càrrec d’una altra generació de joves, les alumnes de quart de Filologia Catalana. La Laura Aubets, l’Alba Bosch, la Roser Matas i l’Ariadna Morreres van parlar sobre l’edició en procés d’una sèries de cartes manuscrites a Ferrater. Les quatre estudiants van desgranar el contingut de les cartes i van exposar els possibles criteris que podrien seguir a l’hora de fer l’edició. Els autors de les cartes, que van ser cedides per Jordi Cornudella, són escriptors i amics de Ferrater, entre els quals hi ha José Maria Valverde, Josep Pla o Rosa Leveroni.

Tot seguit, els estudiants de segon van tornar a prendre les regnes per interpretar una sèrie de  poemes de Ferrater. Francesc Gualdo va interpretar Esparver, Andrea Vizcaíno, Ídols, i Carlota Camarasa La vida furtiva.

Després d’una estona de pausa, Jordi Cornudella, un dels més grans erudits de l’àmbit literari català, ens va explicar com a través dels anys la societat literària catalana, especialment els autors poetes, havien rebut la poesia de Ferrater. Servint-se de la seva gran mestria, va fer una excel·lent interpretació del poema Maîtresse de poëte, en el qual, segons el crític, la qüestió de fons és la relació de l’art i la vida.

Miquel Desclot al congrés Els Joves i els Dies

L’última intervenció abans de dinar va ser a càrrec d’Enric Blanes, Arnau Barios i Miquel Desclot. En primer lloc Blanes, creador del bloc Un fres de móres negres, ens va parlar de la publicació de la revista digital Veus Baixes, la qual ja acumula més de 8000 visites, i de la importància de la xarxa, per exemple, per la irrupció de lectures crítiques. Tot seguit Barios, llicenciat en Llengües Eslaves i autor d’un magnífic article a Veus Baixes sobre el poema Babel’ de Ferrater, va destacar l’adaptació que el poeta fa de la llengua perquè esdevingui més propera i de l’atractiu repte que suposa interpretar la seva poesia. També va destacar la intel·ligència de Ferrater i la seva excel·lent interpretació de l’obra Nabí de Josep Carner. Finalment, també va posar èmfasi en la lírica amorosa i eròtica del poeta, i sobretot en el fet que Ferrater sempre tenia en compte l’altre en la seva poesia. En darrer lloc, Miquel Desclot va fer la que fou, sens dubte, la intervenció més emotiva de la jornada. L’escriptor va explicar la seva experiència com alumne de Ferrater en els que foren els seus últims anys de vida. Les classes que els impartia, sobre gramàtica generativa i sobre Carner, van suposar “una revelació” per a ell i els seus companys. Desclot també va exaltar la intel·ligència del poeta, i per cloure el seu discurs, va llegir uns versos que va escriure després de la  seva mort.

Després d’agafar forces amb un bon dinar a la Cafeteria de la Facultat, es va iniciar una taula rodona formada per una bona colla de joves poetes. Eduard Batlle, Eduard Carmona, Meritxell Cucurella-Jorba, Àngels Marzo, Esteve Plantada i Adrià Targa van donar la seva visió sobre Gabriel Ferrater. De la seva intervenció en va destacar l’exposició de cadascun d’ells sobre la primera experiència amb el poeta.

La següent comunicació va anar a càrrec de les estudiants de quart, que van fer la seva interpretació d’alguns poemes de Ferrater. Ariadna Morreres va interpretar In Memoriam; Roser Matas, Posseït, i Alba Bosch, Cambra de la tardor. Tot seguit, juntament amb Laura Aubets, van fer la presentació de la pàgina sobre Ferrater a la Viquipèdia que totes quatre van elaborar i que va ser inaugurada el 23 de novembre. La tasca d’edició de la pàgina va ser encarregada a Jordi Castells, que era el mateix que hi havia darrere la càmera que va filmar tot el que s’esdevenia durant la jornada.

Finalment, el relleu va passar-se a Sílvia Pons, poeta; Enric Virgili, que va parlar sobre el documental Metrònom Ferrater, i Enric Casasses, que va fer una reflexió sobre el paper de la poesia en la societat.

Cartell d'Andratx Badia

Però la jornada no va acabar-se aquí. Encara amb més ganes de poesia, vam fer un canvi d’escenari i al Cafè del Teatre de Lleida vam gaudir de l’espectacle poeticomusical Gabriel Ferrater. El poeta i els dies, en què Oriol Farré, en el paper de Ferrater, i els joves poetes —els mateixos que poques hores abans havien participat a la taula rodona— van delir-nos amb poesies de Ferrater i també amb algunes composicions pròpies.

Com a hores d’ara ja haureu notat, el nostre congrés va allunyar-se bastant dels paràmetres que regeixen aquest tipus d’esdeveniments. Tanmateix, estem segurs que al poeta reusenc —que potser ens observava des d’algun lloc amb una copa de gin entre els dits— li hauria agradat.

La jornada, que aleshores ja havia esdevingut una festa, va allargar-se fins la matinada, i la poesia va ser present fins que la persiana, finalment, va acabar de tancar-se del tot.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Felicitats, aquest és el tipus de jovent que fa falta en aquests moments! Seguiu amb la mateixa il·lusió i no defalliu en la vostra tasca.