Gabriel Ferrater torna a Reus

6.04.2019

Passaven dos quarts d’hora de les dues de la matinada del dia 20 de maig del 1922 quan a Reus, a Cal Fàbregas, al primer pis del Raval de Santa Anna número 80, Ricard Ferraté Gili de vint-i-set anys i Amàlia Soler Rosselló de vint-i-tres, casats un any abans, eren pares per primera vegada. Posaren al xiquet, Gabriel. La família no s’hi estaria gaire en aquell immoble de lloguer; un any a tot estirar. No se n’anirien gaire lluny: la mudança seria al mateix Raval de Santa Anna, a tocar de la plaça de Prim. Concretament al número 13. Una placa a la façana de la casa ens ho recorda. D’allí no s’hi mourien.

Gabriel Ferrater | Arxiu Ferrater

Anys abans, l’edifici havia estat un hotel. Un tal Magrinyà, amo de la Fonda Reus, va voler expandir el seu negoci encarregant-ne, a l’arquitecte Llevat de Maspujols, la construcció. Fou batejat amb un pompós Hotel Europa. El negoci se’n va anar a l’aigua i l’avi Ferraté va comprar l’edifici. A l’escaire de la façana, la que dona al carrer d’en Vilar, encara s’hi poden veure la lletra “H” i la lletra “E” (Hotel Europa) i que l’avi Ferraté va modificar afegint-hi dues lletres de manera que quedà FHER (Ferraté Hermanos) avui en dia encara visible.

Tot just nascut el Gabriel, Ricard Ferraté farà construir al terme d’Almoster un mas per passar els estius, encara que la família hi faria llargues estades durant tot l’any. El 1925 la casa ja era construïda. Un casal encarat al sud-oest voltat de pins a la riera del Picarany amb una vista privilegiada del Camp de Tarragona amb el mar al fons, tal com ens recorda Ramon Gomis al seu llibre El Gabriel Ferrater de Reus, l’única aportació biogràfica amb cara i ulls i que caldria recuperar a l’espera de la que està escrivint Jordi Amat.

Si Reus, per a Ferrater, serà l’escenari de la seva infantesa i adolescència, marcada per la guerra civil i la postguerra, després del parèntesi en què la família va haver-se d’exiliar a França, el Picarany, serà el paradís on entrenar el seu geni intel·lectual a base de lectures i on sembla que hi feu algunes provatures poètiques i fins i tot hi pintà algun quadre que avui es pot veure a l’Institut de Batxillerat de Reus que porta el seu nom.

La fallida dels negocis del seu pare i la posterior mort el 1951, deixà la seva família molt tocada. Gabriel Ferrater, que vivia a Barcelona des del 1948 entestat infructuosament a treure’s la carrera de Matemàtiques, cada vegada baixa menys a Reus i quan ho fa, es refugia al Picarany. Les noves amistats barcelonines i el fet que la mare de Ferrater també s’instal·lés a la comtal, van anar tallant la relació del poeta amb la ciutat que el va veure néixer. Molt més quan el 1958 la seva mare decideix vendre’s el Picarany. El poema narratiu “In Memoriam”, que encapçalà el seu primer llibre Da nuces pueris aparegut el 1960 i que també obrirà el recull de la seva obra poètica Les dones i els dies publicat el 1968 n’és un bellíssim homenatge i testimoni.

El 2017 un grup d’entusiastes admiradors reusencs de Ferrater vam constituir el Col·lectiu Gosar Poder i vam impulsar, amb la col·laboració de la companyia de teatre la Gata Borda i amb el suport de Reus Capital de la Cultura Catalana, un homenatge el dia 20 de maig d’aquell any, en el 95è aniversari del seu naixement. L’acte consistí en la posada en escena, al claustre de l’Institut Salvador Vilaseca, de l’espectacle Al cor d’una rosa de fulles moixes. L’espectacle, que va tenir molt bona acollida, va fer-nos esperonar a buscar noves maneres de difondre l’obra i la figura de Gabriel Ferrater.

Amb la voluntat de refermar el projecte cultural que havíem iniciat el 2017, aquest 2019 vam decidir constituir-nos en l’Associació Gosar Poder. La implicació de noves persones i la complicitat trobada amb el Centre de Lectura de Reus, ens ha fet impulsar tot d’activitats que començaran amb un cicle de conferències al voltant de Gabriel Ferrater i que compta amb el suport de Vermuts Miró.

En els darrers anys, noves generacions s’han interessat per l’obra de Ferrater i n’han fet noves lectures. És el nostre desig poder mostrar a Reus aquestes noves mirades, especialment si són fetes per dones, per tal d’engrescar nous lectors de Ferrater no només de Reus sinó de tot arreu.

Hem titulat aquest cicle “No diré res de mi. Noves mirades a Gabriel Ferrater” i totes es faran al Centre de Lectura de Reus. El dia 4 d’abril a les 19:30 la Roser Casamayor de Bolós (Barcelona, 1994) graduada en Filologia Catalana ha ofert la conferència “Les dones i el riure: Ferrater com a poeta de la consciència”. El dia 3 de maig a les 19:30 la Marina Porras Martí (Rubí, 1991) llicenciada en Història de l’Art i Filologia Catalana, llibrera i crítica literària parlarà de “La crítica literària de Gabriel Ferrater”. A la tardor, encara pendent fixar dia i hora, el cicle continuarà amb la presència de l’Enric Blanes i Palacín (Sabadell, 1964), graduat en Filologia Catalana i autor del blog “Un fres de móres negres. Apunts sobre Gabriel Ferrater”.

Amb col·laboració amb la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, el dia 24 d’abril hi haurà un Club de Lectura al voltant del poema “In Memoriam” coordinat per la mateixa associació i s’està treballant en la possibilitat de tornar a representar l’espectacle que ja es va poder veure el 2017 i organitzar un acte al voltant dels diaris de Joan Ferraté, publicats recentment, que podria aplegar diverses persones que el van conèixer personalment. També estem treballant per la recuperació d’una ruta literària.

Des de l’Associació Gosar Poder tenim molt clar que la complicitat de tots els agents culturals, tant de la ciutat de Reus, com de la resta del país, ha de ser cabdal per poder tornar a Ferrater al lloc on es mereix. El 2022 s’esdevindrà el centenari del seu naixement i el 50è aniversari de la seva mort i tot i que és molt possible que aquest any sigui designat Any Ferrater, l’Associació Gosar Poder no vol quedar-se només amb aquesta efemèride i vol que la ciutat de Reus, fins al 2022 però també més enllà d’aquesta data, es torni a fer seu l’autor de Les dones i els dies i per extensió la resta del món cultural del país.

David Figueres
Associació Gosar Poder

Etiquetes: