Gabriel Ferrater reivindicat

2.05.2018

El passat 27 d’abril, data ferretiana per excel·lència, l’Associació Gabriel Ferrater va celebrar el seu primer aniversari en un dels restaurants més icònics de Sant Cugat del Vallès com és El Mesón. L’efemèride va comptar amb la presència de la diputada al Parlament de Catalunya Laura Borràs, del president del CoNCA Carles Duarte, de la regidora de Cultura de la Ciutat Carmela Fortuny, del president de l’Associació Gabriel Ferrater Joan Tres i del poeta santcugatenc Lluis Calvo, entre altres.

Gabriel Ferrater

Joan Tres va encapçalar els parlaments fent palès que, al cap de l’any de la seva constitució, l’Associació ja és una realitat consolidada i que ja s’han assolit alguns dels objectius fundacionals com, per exemple, que l’Ajuntament hagi anomenat fill predilecte al poeta. A més, a hores d’ara, ja han agafat velocitat de creuer tant el club de lectura de poesia com l’espai poètic, dues activitats que tenen molt bona recepció i que permeten mantenir una activitat poètica al llarg de tot l’any. Va recordar que, fins ara, la referència literària de la ciutat pràcticament només es focalitzava en el Festival Nacional de Poesia. Una altra fita important ha estat la d’editar, per primera vegada, el Premi Gabriel Ferrater de Secundària després de 19 convocatòries.

Com a reptes pendents hi ha el de definir -i fer realitat- el traçat d’una ruta literària ferretiana per diferents espais de la ciutat que són referents de la vida del poeta, entre ells el mateix bar El Mesón on se celebrava l’acte. A l’editorial que ostenta els drets del poeta i edita el Premi Gabriel Ferrater de Poesia, se li reclamarà que acceleri la tan esperada publicació de la seva obra completa i que projecti als guardonats del premi per tot el territori de parla catalana. El repte més important, però, rau en el disseny dels actes de celebració de l’Any Gabriel Ferrater, efemèride del centenari del seu naixement, el 2022, i cinquantè de la seva mort.

Una Associació, per tant, compromesa a fomentar la lectura i difondre l’obra del gran poeta tot lluitant contra la «plàcida manera de morir-se que tenen els records».

L’Ajuntament, apuntà Carmela Fortuny, està fent un camí conjunt i intens amb l’Associació però és conscient que encara hi ha molta feina per fer. Des de la Regidoria s’està apostant per revitalitzar la figura i l’obra del poeta especialment a la mateixa vil·la de Sant Cugat on la seva obra no és prou coneguda encara. A més, va ressaltar que s’han iniciat els contactes amb l’Ajuntament de Reus, ciutat natal del poeta, per impulsar la commemoració del centenari.

Com a pròleg al sopar, Laura Borràs va recuperar un dels records més entranyables que guarda d’ell gestat en les cartes de l’Helena Valentí, parella i musa d’en Gabriel. Va fer valdre l’atractiu de l’escriptor com a gran conversador, lúcid, singular i amb un extraordinari do de la paraula tot llegint un extracte de l’epistolari: «en la relació amb els altres no s’hi val repenjar-se sinó que aquesta relació demana un esforç perquè no sigui mera promiscuïtat i esdevingui una cosa creativa. D’alguna manera, a l’altre t’hi has de donar amb honestedat, que és el mateix que dir que t’has de donar amb lucidesa». És aquesta una forma molt bonica de recordar algú. Una manera apassionada de ser i estar en la vida fins al punt de voler deixar de viure-la si no la pots viure com ell aspirava a fer-ho.

Després de l’àpat, i de beure la «tèbia cervesa del silenci», Carles Duarte va remarcar que Gabriel Ferrater era un personatge de dicotomies molt fortes: narcisista, generós, anàrquic, metòdic. Possiblement per això va trigar a projectar-se com a poeta i només va escriure per un període de sis anys. El va definir com un escriptor de ment matemàtica i de grans coneixements lingüístics (parlava el francès, anglès i alemany), marcat per la guerra civil, d’una intel·ligència excepcional, que interpretava com pocs la realitat i la plasmava d’una forma lúcida i brillant trencant amb la tradició més ortodoxa. Embriagat de Shakespeare, vivia amb entusiasme, conscient de la pèrdua i de l’envelliment. Es va suïcidar quan va veure que ja no podia tenir una vida plena.

Gabriel Ferrater va ser un gran lector de la literatura, de l’art i de la vida. Un escriptor amb una lucidesa per sobre de la seva poesia. Un poeta amb «branques d’un arbre molt alt», capaç de verbalitzar coses que es troben als antípodes de la paraula. Home d’una enorme i contradictòria humanitat; senzill, fins al punt de dir que el poeta és aquell que més arriba a assemblar-se a un home qualsevol. Creia fermament que la cultura és la forma que té l’home de ser en el món i de donar-li sentit.

Llegir avui Les dones i els dies, Sobre el llenguatge, les seves crítiques literàries a Noticias de libros o la sèrie d’articles lingüístics a Serra d’Or sota el títol De causis linguae, és tot un festival de la intel·ligència.

I «feliços de gustar tots un sol gust», en acabar el sopar, ens va semblar que «tastàvem futur».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris